Actualment hi ha dos tipus de mitjans de comunicació que
estan passant una etapa daurada: Els digitals i els diaris gratuïts. Em vull
centrar en el segon cas, especialment preocupant per a l’Espai Català de
Comunicació. [...]
Primer van aparèixer dues multinacionals del sector amb 20 Minutos i Metro. I, els han seguit els últims
temps els diaris Qué! i ADN. [ADN
està participada pel Grupo Planeta, Grupo Joly, Grupo Promotor Salmantino (
No cal dir que en tots quatre hi predomina pràcticament al 100% la llegnua castellana i, el què és pitjor -en uns casos més que en d’altres- estan fets i pensats amb mentalitat espanyola (són castellanocèntrics, el seu punt de referència és Madrid).
Pel què fa als gratuïts en català, podríem dir que hi ha una multitud de premsa local -en molts casos, però, amb una visió espanyola de la informació-, amb un grup que sobresurt: El Grup 100 Comunicació, amb diaris com Més Tarragona, Més Terrassa. Més Costa Daurada (aquest en bilingüe), Més Andorra, etc...
Els grans grups comunicatius catalans -Godó (
Quan parlem d’aquests quatre gratuïts esmentats, estem parlant de desenes de milers d’exemplars que passen de mà en mà entre la ciutadania amb gran facilitat i que produeixen uns negocis per publicitat multimilionaris. I, no es pot deixar de banda la gran capacitat que tenen aquests mitjans per a crear opinió, una opinió que en comptadíssimes ocasions té en compte els interessos del país.
Per tot això, jo em pregunto, quan neixerà un gratuït pensat i escrit en català i de qualitat? És
impossible? Ningú s’ho ha plantejat? Tenir gratuïts locals està molt bé,
però crec que és imprescindible posar
sobre la taula dels temes dels grups comunicatius catalans la creació d’un
gratuït català amb visió de negoci i de país i, sense deixar de banda la
qualitat. Ara bé, potser la creació d’un gratuït en català faria perdre
posicions a diaris com l’AVUI i El Punt? Bé, si és així, potser s’hauria de
pensar dues vegades, però alemnys crec que se n’hauria de parlar amb
profunditat.
Salut i llibertat!
Marcús
Recordatori: Participa a la Porra Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.
Jo no crec que els diaris de premsa gratuïta facin perdre posicions al diaris de pagament. La raó és que el diari gratuït és informació de consum ràpid: Agafes el diari a l'entrada del metro, el llegeixies durant el trajecte i ja el podries llençar a la sortida (molta gent ho fa, de fet). Són útils per a "estar assabentat del que passa" independentement que la manera d'enfocar els titulars o donar importància a uns temes o altres, o fer-ho des d'un punt de vista determinat et pugui agradar o no.
En canvi els diaris de pagament tenen un valor afegit. La majoria de la gent que tria llegir un diari en lloc d'un altre ho fa per a poder llegir els articles de fons o perque està d'acord amb la línia editorial.
Els diaris de pagament "creen" opinió. Els gratuïts també però influeixen sobretot en gent que habitualment no llegeix mai (gent habitualment amb un nivell cultural tirant a baix). Ningú deixa de comprar l'Avui o la Vanguardia perque li donin el 20 minutos.
Curiosament si que hi ha un diari que ha patit la irrupció dels diaris gratuïts. Es tracta de "El Periódico". Abans era majoritari entre la gent que el llegia pel matí a l'autobus, metro o tren i ara no el veig enlloc. Suposo que per al que ofereix, un diari gratuït sí que en pot ser un bon substitut.
Conclusió: Crec que si que es podria crear un/s diari/s de consum ràpid en català. De fet, el podrien crear els mateixos diaris "Avui" o "El Punt" (cadascu per la seva banda) com a manera d'arribar a gent que no compra diaris habitualment. La forma de finançament és la publicitat, els costos per a ells serien mínims (premsa, linotipia o com es digui ja en tenen, i el personal acostuma a ser gent jove que hi treballa parcialment i fins i tot veig alguns diaris que el que fan es deixar exemplars en llocs estratègics per a que la gent els agafi directament), i seria una manera de crear cantera amb periodistes joves (no se si tal cosa és factible però aqui queda).
P.S. De fet, hi ha premsa gratuïta en català a nivell comarcal (penso en uns que es diuen "Més") però suposo que estem parlant a nivell nacional.