No sóc un expert en comunicació ni en anàlisi política. Com a màxim aspiro a mantenir el sentit comú. Però davant de determinades imatges no puc evitar fer valoracions, no pas de tipus moral, sinó polític; no puc evitar pensar com seran interpretades certes coses. Després de veure el vídeo que teniu a sota he pensat en altres presidents que han donat una imatge d'impacte en un moment determinat. He recordat Bush, que exhibia la seva insalvable ignorància amb un desafiament graciós i tot. He recordat Aznar quan va patir l'atemptat i molts vam pensar que allò el llançava a la Moncloa. I he recordat, més recent, el cop de puny als morros de Berlusconi. No se sap mai com poden arribar a percebre les coses unes determinades masses. Però callo. Mireu el vídeo i després en parlem:
Qualsevol mínima anàlisi de llenguatge no verbal es fixaria en la posició de tensió de Montilla, com si fos fruit d'un gran esforç. Personalment, em recorda els esforços dels primers anys d'escriptura dels infants. Remarcable també la concentració. Seria raonable en un moment de gran solemnitat que no deixés espai per a les bromes però sembla innecessària aquí. No s'arriba a llegir el text que el President escriu, però sí que es veu clarament que s'està limitant a copiar un paperet. Ni critico ni justifico. Constato. Analitzo. I pregunto: quina imatge dóna el president de la Generalitat de Catalunya?
No li tornaré a demanar la dimissió. Vaig alertar de les seves greus mancances en democràcia ja quan era candidat i això no va impedir que obtingués els vots que va obtenir. Nosaltres sí que som demòcrates, reconeixem la realitat del país i la gestionem com podem. Al llarg de la legislatura li he retret que s'enroqués, que s'hagi equivocat d'estratègia, que anés contra el corrent i tantes altres coses. Però el més greu sempre m'ha semblat la falta de respecte que mostrava envers aquell 20 % que segons les seves enquestes volíem la independència i que sempre hem sabut que era una quantitat manipulada. Ara que fins i tot La Vanguardia i El Periódico admeten que el suport a la independència s'acosta al 50 % (i som al punt de sortida!), les reticències de Montilla a donar la veu al poble són encara més intolerables. Però, com deia, ara ja no li demano la dimissió. Ara ja prefereixo que s'acabi de fondre ell i el seu partit tot solet en aquests mesos de legislatura que queden. Però com que la política és així, potser precisament ara decideix avançar les eleccions.
PS 1: Em prenc un parell de dies de descans i ens tornem a llegir diumenge 27.No li tornaré a demanar la dimissió. Vaig alertar de les seves greus mancances en democràcia ja quan era candidat i això no va impedir que obtingués els vots que va obtenir. Nosaltres sí que som demòcrates, reconeixem la realitat del país i la gestionem com podem. Al llarg de la legislatura li he retret que s'enroqués, que s'hagi equivocat d'estratègia, que anés contra el corrent i tantes altres coses. Però el més greu sempre m'ha semblat la falta de respecte que mostrava envers aquell 20 % que segons les seves enquestes volíem la independència i que sempre hem sabut que era una quantitat manipulada. Ara que fins i tot La Vanguardia i El Periódico admeten que el suport a la independència s'acosta al 50 % (i som al punt de sortida!), les reticències de Montilla a donar la veu al poble són encara més intolerables. Però, com deia, ara ja no li demano la dimissió. Ara ja prefereixo que s'acabi de fondre ell i el seu partit tot solet en aquests mesos de legislatura que queden. Però com que la política és així, potser precisament ara decideix avançar les eleccions.
PS 2: Perquè no em diguin que faig trampes, aviso que el vídeo és de 26 de maig de 2008.
No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
Soc sobiranista de fa anys i començo a sospitar que al rera de determinats
anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.
Salut¡
No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
Soc sobiranista de fa anys i començo a sospitar que al rera de determinats
anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.
Salut¡
No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
Soc sobiranista de fa anys i començo a sospitar que al rera de determinats
anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.
Salut¡
En fi, el president Montilla dóna un to d'humanitat entre tanta misèria sobrada que tenim al país. A mi m'agrada aquesta imatge i penso que només la poden trobar ofensiva el grup etnicista de sempre que pretèn posseir la il·luminació i el poder de la veritat absoluta, encara que no sigui majoritària.
El president Montilla, ahir a Vilanova i la Geltrú, en el tancament de l'any Macià, va llegir un discurs d'una tendència més enllà del federalisme que el seu partit propugna. Recordeu: en Companys mai va ser sobiranista i, en canvi, va ser qui va proclamar la República Catalana.
1) el 2003 van votar tripartit o coses pitjors o van abstenir-se o van votar en blanc que en tot cas no van votar Mas i així ens va anar.
2) el 2006 van fer el mateix.
3) que ara pensen fer una altra vegada el mateix o votar Reagrupament, l'enèssim experiment sortit d'Esquerra.
4) haurien trobat molt bé que hagués anat a escriure a El País, La Vanguardia o El Periódico, que són els fórceps de la nació.
Després d'actuacions i reflexions tan remarcables, de processos interiors i exteriors que tanta intel·ligència deuen requerir, no sé d'on treuen tots aquests personatges la barra per donar lliçons als altres. Maragall president, Montilla president, i ara volen tornar a jugar amb foc. Se n'ha de tenir poca, de vergonya. I encara tenen valor per dir-me a mi on he d'escriure i com. A mi o a qualsevol altre. És aquest independentisme tronat de nivell molt baix, que usa la causa per superar problemes personals. Espanya ens roba i ens elimina, quan pot, però la principal causa dels nostres problemes no és Espanya ni els altres sinó nosaltres mateixos, donant sempre mostres de tanta estupidesa. Fa molta llàstima veure que el nivell es tan baix i que l'audàcia és tan escassa. Aquests que cap subtilesa no entenen i acaben fent Maragall president, i Montilla. Per molts anys! A mi em faria molta vergonya haver ocasionat aquest greuge nacional, i en tot cas, encabat no m'atreviria ni a piular. Catalunya té un problema seriós. Un probelma de nivell, de cultura general, d'abast intel·lectual. Hauríem de ser capaços d'alguna cosa més, d'algun progrés millor, perquè de moment tot aquest independentisme tan savi, que gosa donar liçons a Convergència i l'Artur Mas, ha posat la nació als peus dels quinquis del Baix Llobregat. Hi hauríem de pensar. No podem estar contents de ser aquest repetitiu manifest subnormal. (S.S.)
que també descansi ;-) Bones Festes.
Ja havia vist el vídeo a un altre blog i és tan lamentable que no sé com no li pot fer vergonya. La cara de circumstàncies de qui està al seu costat, per emmarcar.
Gràcies per tot el que fas.