Aixó va ser el primer que em va venir al cap a l'escolta la noticia, i més amb el rebombori que se li va donar a can Baste. La noticia ho he de confessar no em va fer ni fred ni calor, fa temps molt temps que en M.J., va morir i va ser substituït per el germà petit del Joker, si home, l'enemic de tota la vida d'en Batman. Per tant que ara em vinguessin amb la seva mort... El que si m'ha cridat l'atenció, que no sorprés, es la vigència a escala mundial dels tòpics que tothom utilitza quan algú traspassa . A tothom li sap greu, tothom el troba un ser meravellós, fins i tot les seves ex i els enemics que hom a anat afegint a la motxilla de la seva vida. Ja tenim un altre mite que alimentara els comptes corrents d'un grapat de gent, gent que en el millor dels casos, si el mite continues entre nosaltres, al màxim que obtindrien es un pòster dedicat. S'ha mort el rei del Pop, però a mi encara em queda en Jose el Rei de la Gamba, que amb les seves gambes forma part de la pel·licula de la meva vida.
Els mitjans de comunicació es van passar però molt amb aquesta noticia i la paraula 'rebombori' és l'adient. No el tenia com una 'icona'; va ser un bon cantant i tenía algunes cançons molt bones, ballava molt bé, però es veu que sí, que hi ha molta gent al món que el plora. El millor han estat las declaracions de na Liza Minelli: 'Millor que el plorin ara, perque després dels resultats de l'autòpsia, pot ser una bomba' ....
A mi em va fer més pena la Farrah Fawcet. Ja sabia que tenia càncer de fa anys i no era una noticia inesperada. En canvia amb en Jackson em va pasar el que dius tu, que feia temps que l'artista (que era el que m'interessava) havia mort.
Aixó va ser el primer que em va venir al cap a l'escolta la noticia, i més amb el rebombori que se li va donar a can Baste. La noticia ho he de confessar no em va fer ni fred ni calor, fa temps molt temps que en M.J., va morir i va ser substituït per el germà petit del Joker, si home, l'enemic de tota la vida d'en Batman. Per tant que ara em vinguessin amb la seva mort... El que si m'ha cridat l'atenció, que no sorprés, es la vigència a escala mundial dels tòpics que tothom utilitza quan algú traspassa . A tothom li sap greu, tothom el troba un ser meravellós, fins i tot les seves ex i els enemics que hom a anat afegint a la motxilla de la seva vida. Ja tenim un altre mite que alimentara els comptes corrents d'un grapat de gent, gent que en el millor dels casos, si el mite continues entre nosaltres, al màxim que obtindrien es un pòster dedicat. S'ha mort el rei del Pop, però a mi encara em queda en Jose el Rei de la Gamba, que amb les seves gambes forma part de la pel·licula de la meva vida.
