Aquest diumenge les CUP decideixen si es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fa uns dies va aparèixer un manifest a l'Avui en què un seguit de persones els demanàvem que s'hi decidissin. Jo era entre els signants. Des del més absolut respecte per una formació en la qual no milito, crec que seria bo per al país. Darrerament insisteixo força (ho feia aquesta setmana a Crònica) en la idea que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya ens hi juguem molt. Hem d'aconseguir que no es quedi a casa ni una sola persona de les que votarà SÍ al referèndum. Hem d'ampliar l'oferta perquè tothom pugui votar i hem d'aconseguir, alhora, que es perdin el mínim nombre de vots. No em fa patir la fragmentació. Crec que la independència crea mercat i que ho podem aconseguir. I no és una creença, sinó una evidència, que el tercer espai sobiranista, la presència d'una nova formació independentista al Parlament, és cada cop més possible. L'espai, en qualsevol cas, hi és i s'eixampla a cada dia que passa.
Ahir dissabte Enric Canela feia públic, a través del seu article al Bloc Gran del Sobiranisme, la seva decisió de trencar el carnet de CDC com a conseqüència del rebuig a la ILP. No és una decisió qualsevol ni es tracta d'una persona qualsevol. Ha estat notícia a diaris com l'Avui o el Directe. El nombre de lectures i de comentaris als articles dóna fe de l'impacte de la notícia.
La seva decisió ha estat valorada de manera diferent segons cada cas. Uns celebren la decisió perquè creuen que pot ajudar CDC a reaccionar, altres la lamenten perquè creuen que la jugada era fer força des de dins per aconseguir la sobiranització definitiva de CDC. Per sort, tenim gent impulsant les dues línies d'actuació alhora: els que treballen des de dins i els qui ho fan des de fora.
Però el cas d'Enric Canela té alguna novetat interessant. Quan hi ha hagut baixes simbòliques com la seva ha estat, bé per retirar-se fastiguejat de la política activa o bé per fer un canvi de partit i anar a la competència. No és el cas de Canela. Ell no té cap intenció d'ingressar a ERC com va fer al seu dia Pere Esteve ni de retirar-se de la vida política. Al contrari, la seva baixa de CDC eixampla aquest espai obert per altres baixes recents com les de Carretero, Renyer o Carandell a ERC.
Tots ells, juntament amb la CUP, van a la recerca d'aquest mig milió de vots que cal mobilitzar i que ens pot donar una aritmètica parlamentària favorable a la independència. L'espai hi és. Ja no és, però, l'espai de Reagrupament. Canela ha dit explícitament que no té intenció de fer-se'n. És una gran notícia que gent de CDC ajudi a nodrir aquest espai transversal sobiranista amb aspiracions de representació parlamentària.
La seva decisió ha estat valorada de manera diferent segons cada cas. Uns celebren la decisió perquè creuen que pot ajudar CDC a reaccionar, altres la lamenten perquè creuen que la jugada era fer força des de dins per aconseguir la sobiranització definitiva de CDC. Per sort, tenim gent impulsant les dues línies d'actuació alhora: els que treballen des de dins i els qui ho fan des de fora.
Però el cas d'Enric Canela té alguna novetat interessant. Quan hi ha hagut baixes simbòliques com la seva ha estat, bé per retirar-se fastiguejat de la política activa o bé per fer un canvi de partit i anar a la competència. No és el cas de Canela. Ell no té cap intenció d'ingressar a ERC com va fer al seu dia Pere Esteve ni de retirar-se de la vida política. Al contrari, la seva baixa de CDC eixampla aquest espai obert per altres baixes recents com les de Carretero, Renyer o Carandell a ERC.
Tots ells, juntament amb la CUP, van a la recerca d'aquest mig milió de vots que cal mobilitzar i que ens pot donar una aritmètica parlamentària favorable a la independència. L'espai hi és. Ja no és, però, l'espai de Reagrupament. Canela ha dit explícitament que no té intenció de fer-se'n. És una gran notícia que gent de CDC ajudi a nodrir aquest espai transversal sobiranista amb aspiracions de representació parlamentària.
Ja ho veus, el 2010 podràs votar qualsevol dels partits que s'han oposat a la ILP per l'Autodeterminació... o una força independentista: Reagrupament. Ja em diràs què tries. ;-)
No entenc la teva hostilitat cap a Reagrupament com no sigui una qüestió d'intent de protagonisme o d'ego.
Reagrupament simplement diu que proclamarà la independència si guanya les properes eleccions i que està per la regeneració de la política i dels valors republicans. Estàs en contra d'això ?? I doncs ....?
I ara que sabem que les CUP no es presentaràn i que CiU i ERC continuen enganxats al autonomisme......tú que faràs les properes eleccions ?? Proposar la creació d'un altre alternativa o qué ?
Sincerament, vols dir que no vas d'il·luminat tú ??
Les seves paraules son buides, i diria que pretenen enverinar alguna cosa, quina? Ni idea ni m'importa més enllà de la curiositat antropológica (em xoca tanta insistència) i del que pugui veure d'atac al projecte per la independència. Li deu ser molt important, suposo, per a vendre's la honestedat intel·lectual, alhora que intenta enganyar els incauts acusant en Xavier de deshonest, sense cap ni un element ni criteri on justificar-ho (pel que conec, que no és tot, però és un seguiment prou ferm). (I per si té temptacions d'anar a parar als atacs personals, s'ho estalviï, que no seria la primera vegada que li respondria, i ja no cal. Ja cansa.)
Sobre la lectura que en fa del missatge, moviments, i proposta de Reagrupament, li recomanaria que afini els sentits i l'atenció. No "diu simplement que..., i tal i tal". A més, no veu que és tratar d'idiota el personal afirmar per simple proclama i voluntat....? Entre altres prepotències observades.
O és que, Andreu, s'hi apunta també a la confusió de l'independentista estúpid que es creu és l'ésser més bo-fort-poderós-just- i etc., i etc. de l'univers? Taaant, que si ho ets, hauries de prohibirrrr, i no sé quantes bestieses més en demanen, perquè... i una versió catalana del destino en lo universal???
Continuem? O ja que se n'ha vist prou de llautò, com bé assenyala en Pere Fontanals, li puc demanar, com a lectora i com a blocaire, que deixi de desgastar, intoxicar i provar d'insultar?
No estem tots dins el mateix vaixell ? No si serà la CUP o qualsevol altre moviment independentista el que ens portarà a la independència del nostre país però del que no tinc dubte és que tots els independentistes compten per aconseguir els nostres objectius.
Si un d'aquests és Reagrupament, endavant ! Si és un altre també.
En tot cas, em sobta aquest odi a Reagrupament que destil·len molts dels teus apunts, quan són una força fa seu el teu discurs i el de molts altres independentistes cibernètics. Per exemple, dóna suport a l'Acte de Sobirania. Que hi tens res personal, en contra? Els teus lectors t'agrairíem una mica més de neutralitat.
Ara bé: si, com sembla, aquest debat s'ha de convertir en un estira i arronsa entre els grups d'interessos diferents que concorrent amb les Cup ... millor deixar-ho estar. Només ens faltaria retornar als anys 70 quan dos separatistes (en dèiem aleshores!) junt formaven un nou grup. D'això, com en Carretero, o l'Agustí o el Colom. Si aquest debta ha de servir perquè les Cup explicitin amb tota la seva contundència les contradiccions internes que viuen ... que s'esperin. És d'imaginar que, dintre de la millor línia de tradició democràtica, si surt l'anar a les elecions, aquells que no hi estan d'acord s'escindiran i muntaran allò de Cup-p (provisional), i faran la guitza tan com puguin als majoritaris, els que voldran presentar-se. Aquest microcosmos és així, i els que hi hem/heu deambulat sabem el pa que s'hi dóna.
Per tant: alerta que no surti malament la idea.