Soc independentista però dels que creuen que la independència es l'estació final d'un llarg recorregut que té un munt de baixadors. Sempre he defensat la creació d'un full de ruta on d'una manera realista es marqués el timing d'aquest llarg viatge. Que vull dir amb això?, doncs que per arribar a l'estació final, calen instruments que ens vagin fent més forts, i d'aquesta manera quan arribi l'hora ens puguem despendre d'una manera natural d'aquesta motxilla anomenada Espanya.
foto: www.catalunyaaccio.org
Per aquest motiu soc tant crític amb alguns actes independentistes que requereixen molt esforç i no fan camí, i per contra tenen uns costos emocionals altíssims. ¿Com volem la independència si som incapaços de fer-nos respectar?, ¿Com volem la independència si cada cop que Espanya legisla contra nosaltres els hi surt gratis?. El 1981 les forces polítiques espanyoles van dissenyar un full de ruta per convertir Catalunya en una comunitat autònoma sense cap influència en el funcionament de l'estat. Ells sabien que la força de Catalunya radicava en el seu poder econòmic - "la locomotora de España"-, per tant s'havia de desactivar aquest poder i trasllada'l a Comunitats afectes a la idea d'Espanya. La LOAPA i la LOFCA son producte d'aquest full de ruta. Un cop debilitada econòmicament, s'havia d'endegar una campanya de desprestigi de Catalunya i així ha estat. Qualsevol reivindicació catalana se l'havia de presentar davant dels espanyols com una reivindicació insolidaria i a més inconstitucional, que només cerca carregar-se la unitat d'Espanya. I per últim han aplicat la màxima d'aquest full de ruta " divide y vencerás". I a fe de Deu que ho han aconseguit!, tot el món catalanista esta, amb més o menys intensitat, enfrontat. En aquest darrers anys s'han dedicat a negant-se qualsevol inversió que suposes una millora del nostre estatus -que no Estatut- actual. Per tant, qualsevol inversió a Catalunya ha de ser contra el nostre dèficit, i no a compte del nostre dèficit, no fos cas que s'ens acudís aixecar el cap.
Per contra, nosaltres no hem estat capaços en aquests vint-i sis-anys d'amoïnar-los. Per que nosaltres a diferencia d'ells, no ens hem plantejat mai un full de ruta basat amb la consecució de petits avenços que ens apropin a la nostra meta final. Preferim somiar amb la independència, que lluitar per un finançament, per un major grau d'autonomia, per unes infraestructures potents, per poder arribar a acords amb altres comunitats, creient, erròniament, que aquestes petites conquestes ens allunyen del camí cap a la independència.
Soc independentista però dels que creuen que la independència es l'estació final d'un llarg recorregut que té un munt de baixadors. Sempre he defensat la creació d'un full de ruta on d'una manera realista es marqués el timing d'aquest llarg viatge. Que vull dir amb això?, doncs que per arribar a l'estació final, calen instruments que ens vagin fent més forts, i d'aquesta manera quan arribi l'hora ens puguem despendre d'una manera natural d'aquesta motxilla anomenada Espanya.
