Opinar de política és sovint l'art de la conjectura i del càlcul, l'aventura de l'aposta i el risc. Per això, de tant en tant quan pots emetre una opinió basada en dades empíriques et sents extraordinàriament tranquil. És clar que ningú no t'assegura que no et diguin que, a pilota passada, tot és més fàcil d'endevinar. Sigui com sigui, que el PSOE de Catalunya ha perdut el suport de dues-centes mil persones ja és una realitat que figura a les actes. Hi ha qui diu que era previsible tenint en compte la pèssima campanya que han fet, i que potser encara han tingut massa vots i tot. Però, és només en la campanya, que s'han equivocat?
A finals del mes passat ja advertíem en aquest apunt de la resistència que estava trobant a la xarxa la maquinària propagandística del PSOE, que segons alguns és una màquina perfecta i imparable, pràcticament invencible. Ja hem vist que no és així. La categoria PSOE-C recull els apunts que han anat assenyalant els punts febles de l'adversari i que ara convindria refrescar per rematar la feina, ara que tenim més evidències de la feblesa: dèiem que van contra el corrent, que fomenten el descrèdit de la política a Catalunya, que es deixen prendre el pèl, que estan massa apoltronats als ajuntaments i això cansa, que no tenen arguments, que són demagogs, que són temeraris i irresponsables, que PP Zaragoza ja no és el que era, que estan desorientats, que el PSC no existeix, que no defensen els interessos de la ciutadania, que fan teatre, que fan trampes, diuen mentides i tenen molta barra, etc., etc.
Aquesta setmana Vicent Partal assegurava en un dels seus Mails Oberts: "Un partit en forma i tens, en vist del panorama, canviaria de ritme urgentment i faria alguna cosa ràpida i contundent per demostrar que han entès el missatge dels electors i que saben rectificar. Però no ho espereu." Per tant, allò que semblava pur màrqueting polític sense escrúpols, pur experiment de propaganda capaç d'emetre eslògans de color blanc mentre es feien coses de color negre, en realitat no ho és. L'empresa que fa màrqueting té aquesta capacitat de reacció de què parla Partal. Si els resultats no són bons, es canvia l'estratègia o l'estrateg. Si persisteixen, si continuen apostant per PP Zaragoza, l'home de gran saviesa política que els ha fet perdre 200.000 vots i ha aplanat el camí a CiU (a Catalunya) i al PP (a Espanya) és perquè no es tractava d'una estratègia sinó d'una actitud. I això, per sort nostra, és molt més lent i molt més complex de canviar. I a vegades fins i tot resulta impossible. Per tant, ara és l'hora de treure totes les destrals (dialèctiques i organitzatives; no patiu que continuo apostant per la via pacífica).
Aquesta setmana Vicent Partal assegurava en un dels seus Mails Oberts: "Un partit en forma i tens, en vist del panorama, canviaria de ritme urgentment i faria alguna cosa ràpida i contundent per demostrar que han entès el missatge dels electors i que saben rectificar. Però no ho espereu." Per tant, allò que semblava pur màrqueting polític sense escrúpols, pur experiment de propaganda capaç d'emetre eslògans de color blanc mentre es feien coses de color negre, en realitat no ho és. L'empresa que fa màrqueting té aquesta capacitat de reacció de què parla Partal. Si els resultats no són bons, es canvia l'estratègia o l'estrateg. Si persisteixen, si continuen apostant per PP Zaragoza, l'home de gran saviesa política que els ha fet perdre 200.000 vots i ha aplanat el camí a CiU (a Catalunya) i al PP (a Espanya) és perquè no es tractava d'una estratègia sinó d'una actitud. I això, per sort nostra, és molt més lent i molt més complex de canviar. I a vegades fins i tot resulta impossible. Per tant, ara és l'hora de treure totes les destrals (dialèctiques i organitzatives; no patiu que continuo apostant per la via pacífica).
Tant se val, és una gran noticia, una noticia que augura la fi del tripartit que la majoria de catalans celebrarem amb el millor cava.
L'escàs desenvolupament social de Catalunya (a la cua d'UE!!!) podria també explicar-se pel seu sistema electoral que dificulta en escreix la formació d'aliances entre partits d'esquerra al no correspoindre's a un sistema proporciona: percentatge de vots, percentatge d'escons. Això afavoreix la cultura econòmica conservadora que reforça els grups influents externs que van dictant les polítiques econòmiques i ens han portat a la crisi actual.
El model econòmic d'aquests últims vint anys no pot continuar funcionant perquè es basa en l'especulació de la construcció i en el turisme de baixa qualitat i hi tenen molt de pes indústries condemnades com la de l'automobilisme. Tot i amb això, hi ha més oportunitats que no en uns altres llocs: hi ha molt de potencial innovador, bona recerca a les universitats i emprenedors de petites i mitjanes empreses. Només un govern que ho enoqui des de l'esquerra se n'ensurtirà aviat. I això no ho pot fer, ni de bon tros Ciu.
- Radicalisme estupid: "els d'esquerres som infalibles!"
- A la cua d'UE: Ara resulta que haurem de immigrar a Romania
- Sociata: "percentatge de vots, percentatge d'escons". Et recordu les majories absolutes de Pujol en vots i escons. A mes els grups influents externs sempre estan alla, per desgracia, son inherents a les societats humanes.
- industries condemnades com la de l'automobilisme: No tornis a agafar mai mes un cotxe doncs.
- potencial innovador potser si. Pero part esta exiliat. (tu diu un que esta fora igual que els seus millors companys de telecos)
- Només un govern que ho enoqui des de l'esquerra se n'ensurtirà aviat: si, igual que conseguirem la independencia amb el montilla
No m'agrada atacar a la gent, pero es que em fas posar dels nervis!
Costa tant comprobar el que es diu abans de escriure?? Si no estas segur d'una cosa empiricament digues "potser", "crec". Pero deixa de fer afirmacions gratuites!!
Albert
Automobilisme: Utilització esportiva de l'automòbil (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans)
Automoció: Sector de la indústria relatiu a l'automòbil (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans)
El que jo deia, estem en mans de gent sense formació. I aquests han de canviar el model econòmic?
Matilda, xata, busca bibliografia, llegeix una mica, informa't, aprèn economia. Estudia el cas de Corea del Sud, que als anys 50 era més pobre que Sudan i ara és una de les grans economies mundials. Estudia el cas de Corea del Nord, un cas clar d'economia d'esquerres, planificada, socialista de veritat. ON ha mort un 10% de la població de fam (dades del WFO). Aleshores, opina. Els programes econòmic d'ERC, i no diguem els de ICV, no tenen cap credibilitat. Tothom sap que l'economia marxista no funciona. Per això, l'Europa capdavantera (França, Alemanya, Gran Bretanya, Paisos nòrdics) vota el centre-dreta.
Per cert, ERC va obtenir el seus millors resultats amb un programa independentista, no d'esquerres. Ara que té un programa d'esquerres, treu menys d'un 10%. I, al País Valencià, treu un 0,5%. Això sí són números.
que no veus la nova tàctica dels E(RC)-addictes? Com que ja no està clar que el tripi sumi, i les eleccions seran en menys d'un any, necessiten recuperar l'equidistància. Així, el que fan és que "l'entorn" d'E(RC) comenci a generar missatges d'allunyament al PSC-PSOE, com fa l'Uriel Bertan o el Gordillo o com darrerament comença a fer el mateix Mir des d'aquesta, la seva pàgina. Fins i tot, ho ha començat a fer l'amiga Matilda de Mollerussa!
Però, tampoc poden deixar el govern perque això significaria un reconeixement del seu (segon) error. Així, els del govern (Carod, Huguet) mantindran les crítiques a CiU i a Reagrupament, lloaran l'acció (inacció diria jo) de govern, criticaran al PSOE, però sense tocar massa la figura de Montilla per si de cas el tripi tornés a sumar. El darrer article d'en Coca a l'Avui anava en aquesta direcció. Està claríssim.
Si, a l'arribar les eleccions, és molt clar que el tripi no suma, aleshores, l'entorn d'E(RC) serà un clam pel pacte amb CiU i amb Regrupament. ressonaran paraules d'oblidar el passat, "tots hem comès errors", ... L'eix esquerra-dreta ja no serà important, i fins i tot, ni CiU ni Carretero seran tan de dretes.
Estratègia: la que tú vas dir fa temps, 15-20 diputats per poder anar vivint de la política sense haver de mullar-se, ja que "només tenim 20 diputats". Tàctica: la de les passades eleccions: equidistància assimètrica. El que jo no entenc és com hi ha tants passarells que piquen.
Però sempre, sempre, sempre provant d'enredar a la gent, mai donant la cara!.
ni el Sort, ni el Mir, ni el Gordillo. Bons analistes polítics, tú i jo: llegeix l' entrevista a Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor, diputada i membre de l'executiva nacional d'ERC. Cap resposta té desperdici, però he fet una selecció de les millors. En particular la tercera és brutal, quan diu que Esquerra va decidir "anar més cap al centre"!!
És increible la pocavergonya d'aquesta gent. Ara resulta que són de ... centre! Ja se'n ha assabantat la Matilda d'això?
- Després dels reiterats incompliments del govern espanyol en el tema del nou estatut, i dels diferents desencontres amb els socis del PSC i IC, ets sents còmoda amb el tripartit?
- El que ha passat darrerament amb el govern espanyol no té nom, s'acaben els adjectius per qualificar-lo, perquè és una deslleialtat brutal. Ara bé, jo tampoc no n'esperava massa. Tot i que confiava més en el PSC, al final sembla que tant és PSOE com PP. Això trasllada, vulguem o no, un cert malestar en el si del tripartit, perquè el PSC no ha estat capaç d'imposar les seves tesis al govern espanyol. El govern fa molta feina, sobretot els consellers d'Esquerra, però això no es plasma en cap avanç nacional potent. Això genera una desmotivació molt forta, perquè els nostres objectius no s'aconsegueixen. Encara queda més d'un any, però si en aquest temps no s'aconsegueix cap d'aquests objectius nacionals, la incomoditat serà molt gran.
- Veient com van les coses, com creus que acabarà tot plegat?
- La veritat és que, si des d'ara i fins que s'acabi la legislatura, no s'aconsegueix cap triomf com a país, a nosaltres no ens quedaran cap ganes de tornar a pactar amb el PSC ni amb IC, durant anys. Això està claríssim; ho te molt clar la gent de fora, però també, cada cop més, ho té clar la gent d'Esquerra.
- Des d'Esquerra, com veieu la possible presència de dues noves candidatures independentistes a les properes eleccions autonòmiques (Reagrupament.cat i la CUP)?
- Per tal d'aconseguir una majoria social, Esquerra va decidir anar més cap al centre per a aconseguir més vots. El risc d'aquesta maniobra és perdre alguns vots independentistes, però això ja es tenia en compte. A mi personalment, no em faria res que la CUP tingués tres diputats, perquè quants més independentistes siguem al Parlament, millor. D'altra banda, crec que Reagrupament serà un bluf, no crec que adquireixi solidesa, perquè no hi ha espai per a tothom.
En partits polítics l'estratègia aniria lligada a la ideologia. La teva ideologia hauria de crear la teva estratègia. La tàctica seria l'estil de campanya electoral que executen.
El que té el PSC, i això una empresa de markèting ho fa molt bé, és tàctica. En cada elecció modifica la seva campanya per tal d'aconseguir els millors resultats. Ara bé, sense una estratègia clara de fons (ara son catalanistes, però voten a favor de lleis espanyolistes, o es declaren socialistes i protegeixen els bancs...) no hi ha tàctica que valgui.
Serien un Madrid d'aquesta temporada. Molt endavant, però al final no hi ha res de fons.
Decisions dels Innegociables
Per sort, a la nostra terra, en aquests moments, els aires de guerra i
revolució d'aquell trist 1936 són llunyans. Amb certa perspectiva ens
podem mirar aquells fets,
i ara ja ha arribat l'hora de proposar-nos seriosament l'assoliment
d'un estat català que culmini el nostre procés de redreçament nacional.
Hi
ha projectes polítics, avui a Catalunya, que des de sensibilitats
nacionals diferents cerquen un millor encaix dins el sistema polític
espanyol. Però nosaltres estem convençuts que ja no hi ha més cera que
la que crema. Mai aquest viarany ens portarà al restabliment de la
nostra segrestada sobirania en aquell altre fatídic 1714.
Però, fa dies, us ho anuncio i no va de broma, està
neixent un nou projecte per a l'assoliment d'un estat que estigui
veritablement al servei de Catalunya. Aquest nou projecte no serà un
partit polític sinó un camí innegociable que podran iniciar multitud de
catalans i catalanes a banda de les seves simpaties en la gestió
política de l'anar tirant a que estem acostumats, i a banda de les
seves arrels i nacions d'origen.
A més dels drets
nacionals de Catalunya i de la seva gent que naturalment són
innegociables i ha un altre innegociable important en aquest camí per a
molts, es tracta del convenciment de que cap tipus de pacte
amb Espanya ens hi portarà, més encara, qualsevol tipus de pacte n´és
un veritable obstacle. Per això mai farem el que han fet primer CiU i
ara ERC. En alguna cosa hi ha d'haver diferència entre aquests projectes i el nostre.
Que
quedi clar ja des d'aquestes ratlles, nosaltres mai negociarem res amb
Espanya ni amb els que la secundin, res que no sigui l'acta de
separació o divorci democràtic entre Catalunya i Espanya, per
l'estricte acceptació i consegüent aplicació del dret de tots els
pobles, àdhuc el nostre, a la independència, i també com a legítima
devolució del que mai ens havia d'haver estat pres, i al que mai hem
renunciat. Qui cregui que s'ha de pactar amb Espanya no serà apte per a
seguir aquest camí, no cabrà dins d'aquest nostre projecte, d'aquesta
drecera que ens portarà cap a la independència allà al 2014.
Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció