Ho reconec. Sóc un dels que ahir va engreixar el percentatge d'abstencionistes en les eleccions europees.
Amb tot, no era aquesta la meva intenció a priori. Els senyors que porten això del trens de casa nostra -ja no sé si és ADIF o RENFE o què- van ocupar-se amb la diligència habitual, que el tren que venia de Lleida i que havia de passar per Reus per recollir-me a mi i a uns quants passatgers més, no passés a les 17:15 com estava previst, no -temps de sobra per arribar a Barcelona i poder anar al col·legi electoral de torn- sinó que arribés a les 18:45!!!!
Com és natural, el tancament del col·legi, m'agafà en un vagó afegint-me a altres passatgers abstencionistes que potser tenien la vaga il·lusió de procedir de la mateixa manera que jo o els que, senzillament, ni que haguessin tingut el col·legi al costat de casa, haguessin fet la menor de les insinuacions que poguessin demostrar que volien ser partíceps d'allò que alguns il·luminats anomenen "festa de la democràcia".
En arribar a Sants, com és natural, la cua de clients emprenyats com jo -val a dir que RENFE ens va pagar trinco-trinco a tots, el bitllets, només faltaria- era descomunal i d'alguna manera donava metàfora de la mena de país en el qual vivim. Aquesta Espanya on es paguen impostos de primera per un servei de tercera o de quarta. Aquesta Espanya que vol ser Europea i en qüestió de trens s'assembla més a l'Índia que no pas a cap d'aquests països nord enllà.
Europa? Si en queda de lluny! No pot ser que per un avaria d'un mercaderies no sé on -segons en informaren a Sants- pugui col·lapsar tota la xarxa. No pot ser que cada dos per tres -jo que utilitzo aquesta línia potser una vegada o dues al mes!- hagi de fer-me sang cada vegada per tornar a constatar la ínfima qualitat del transport ferroviari i el que és pitjor, la constatació que aixó fa anys que dura i que ningú no vol canviar-ho.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
