Sento que s'acosten fent molt de terrabastall. Com que el passadís on hi ha les xocolates, la llet i més enllà els cereals, és molt estret, els deixo passar. Tots tres -una mare i els seus dos bessons- s'internen en l'àrea dolça com si els anés la vida. Es planten davant la Nocilla.
La mare, n'agafa un got amb la crema de llet, avellanes i sucre, de dos colors. Els dos xiquets protesten a l'úníson. La mare la posa al cistell i fa com si res. Els dos brivalls, com dos porters de discoteca, se li pengen dels braços sense deixar-la avançar. "Què passa?" protesta la mare.
Un dels nens agafa el got, el mostra a la mare i xiscla: "Aquesta, no" i després, com si tots dos germans s'haguessin posat d'acord tornen a perforar tímpans amb un sol "NEGRAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA" que fa que es girin un o dos clients. Jo entre ells.
La mare pren la crema del nen i mirant-los, amb cara de llàstima, exageradament còmica, els diu: "Sempre hem de fer el que vosaltre vulgueu, no?" i es plega de braços, com un infant enfadat, falsament resignada a no haver aconseguit els seus objectius.
Llavors els nens es miren i com qui no vol la cosa, assenteixen tots dos deixant que la seva mare pugui gaudir del seu caprici, almenys per aquella vegada.
La mare em somriu satisfeta quan passa pel meu costat.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Salutacions