Tot i que a una part de la ciutadania encara no li ha arribat res (o poc) del procés d'independència, la cosa està força avançada. En política, el pes de l'estratègia fa que puguem recórrer a la imatge de l'iceberg, segons la qual, per sota d'allò que és visible hi ha un volum deu cops superior. Així, les mans poderoses que mouen les coses fan la feina que han de fer i van cremant les etapes previstes d'acord amb una planificació a mitjan o llarg termini. Fins que arriba un moment en què, per sorpresa, tothom veu la punta de l'iceberg. Però aleshores tot està prou ben lligat perquè cap maniobra no faci possible un camí alternatiu.
Tothom sap que el centredreta d'aquest país, els liberals i els conservadors representats per CiU no tenen en aquest partit una defensa explícita de la independència. Moltes persones sabem que quan CiU faci seu l'objectiu hi haurà la majoria parlamentària que necessitem (perquè la social ja hi és). Però darrerament és tan evident la pressió que hi ha dins d'aquest partit que ho donem per fet. I és aleshores quan sorgeix l'altra qüestió, la qüestió central que acompanyarà ben aviat el debat de la independència: el model d'estat que volem.
Un cop assumit que no hi ha un altre camí i que només és qüestió de temps que els agents socials i econòmics s'hi vagin sumant, les mans poderoses vetllen ara per assegurar-se que controlaran aquest procés. Això ens aboca a un risc evident: un nou pols entre dreta i esquerra per controlar el model d'estat. Un pols que parteix d'un clar avantatge per a CiU en nombre d'escons.
Des de diversos àmbits d'opinió política es demana no caure en aquesta lluita. Es planteja que el primer i més urgent és obtenir l'estat i que després ja ens barallarem pel model social. És seguint aquest plantejament que ha sorgit la proposta de Sumem per la Independència, comptant que pot ser l'eina que millor respongui a la voluntat transversalista. És una proposta que comporta el sacrifici personal de renunciar a entrar en aquests matisos. Si hom no cregués en la força de la transversalitat no faria aquestes renúncies. Però això no vol dir que la dreta no continuï fent mans i mànigues per controlar aquest procés.
Un cop assumit que no hi ha un altre camí i que només és qüestió de temps que els agents socials i econòmics s'hi vagin sumant, les mans poderoses vetllen ara per assegurar-se que controlaran aquest procés. Això ens aboca a un risc evident: un nou pols entre dreta i esquerra per controlar el model d'estat. Un pols que parteix d'un clar avantatge per a CiU en nombre d'escons.
Des de diversos àmbits d'opinió política es demana no caure en aquesta lluita. Es planteja que el primer i més urgent és obtenir l'estat i que després ja ens barallarem pel model social. És seguint aquest plantejament que ha sorgit la proposta de Sumem per la Independència, comptant que pot ser l'eina que millor respongui a la voluntat transversalista. És una proposta que comporta el sacrifici personal de renunciar a entrar en aquests matisos. Si hom no cregués en la força de la transversalitat no faria aquestes renúncies. Però això no vol dir que la dreta no continuï fent mans i mànigues per controlar aquest procés.
A veure, quantes lleis aprovades en l'època Pujol s'han anul·lat fins ara? I de les que s'han modificat, a quantes s'hi ha oposat CiU?
Ja n'hi ha prou d'afirmacions genèriques i ideològiques sense base real.
Per la resta, penso que una Catalunya independent ho ha de ser gaire diferent d'una França independent, d'una Dinamarca independent o d'una Hongria independent. Arreu hi ha constitucions en què es consagren els aspectes genèrics de la democràcia: partits, eleccions, sindicats, igualtat civil, llibertat de premsa, etc. S'han de formular d'una manera prou genèrica com perquè siguin compatibles amb diverses majories de govern, com es fa arreu.
I no oblideu que, des dels anys 70, els qui han dit 'independència i socialisme' han acabat - més d'hora que tard - renunciant a la independència i llançant-se en braços d'aquesta socialdemocràcia rebullida que s'estila a l'estat espanyol.
Les polítiques d'esquerres no tenen por en endeutar-se per les polítiques públiques. Les polítiques de dretes s'endeuten per afavorir els seus amics, coneguts i saludats.
Durant els 23 anys conservadors s'han promocionat de manera desconsiderada les entitats privades, s'ha muntat una sanitat fent el joc a les gran mútues, una escola que ha afavorit els lobbis religiosos i els ha engreixat econòmicament. Van muntar un país de peatge on hem hagut de pagar dues vegades per tot els serveis. Això és voluntat polítca d'un govern de dretes.
La seva única actuació a Espanya ha sigut el fer de mediador dels lobbis econòmics establerts a Catalunya i el resultat ha sigut que quan han pintat maldades aquests mateixos lobbis, presos de les pors als boicots, els han fet baixar-se els pantalons.
Ho senta, noi però crec que no veure la diferència entre polítiques d'esquerra i de dreta deu ser perquè formes part d'aquest trenta per cent de persones que se situen al sector de les rendes altes o mitjanes-altes. Ves a explicar-ho als barris de la classe treballadora i potser surts a hombros!
Si no pactem prèviament el terreny de joc, de manera que la dreta hagi d'atenir-se a certs marges d'actuació, ens arrisquem a obtenir una independència regional, bilingüe i neoliberal.
Com sempre passa una Costittució ha de ser suficientment genérica i ambigüa com perque puguin governar còmodament una força conservadora i una força socialdemòcrata. Així que no li veig problema.
A títol personal et diré que m'agradaria que l'Estat català fos federal, laïc, la llengua catalana hauria de ser preeminent i dominant , radicalment democràtic i eficient. Però ja dic que s'hauria de fer una Constitució que agradés a la inmensa maajoria de catalans.
Ara l'unic que importa és aconsseguir la independència com més aviat millor.
"Hi ha coincidència en el primer punt. Quant al segon, Sumem per la
Independència no busca la unitat de tots els independentistes, ja que
reconeixem que l'independentisme té altres opcions i altres estratègies
ben legítimes i que no som ningú per qüestionar-les. Tampoc no volem
fer cap boicot a les Corts espanyoles perquè no se'ns hi ha perdut res.
Igualment, no ens calen al·lusions a l'honestedat perquè no és un
atribut que tinguin els escons; proposem una mena de contracte amb els
candidats i candidates a ocupar-los perquè es limitin a fer-hi una
tasca ben senzilla i delimitada. Per acabar de manera cíclica, també hi
ha plena coincidència al punt cinquè."