esduralacondemna |
dijous, 10 de juliol de 2008 | 04:19h
No me'n sé estar. Ja que avui -aquesta nit més exactament- m'he posat a escriure. Deixeu-me dir 2 paraules sobra la moció de censura contra el Laporta.
1. El Laporta, sens dubte, és un capullo. Es veu d'una hora lluny.
2. El Laporta, sens dubte, és el miilor president que li conec al Barça. Es veu d'una hora lluny.
I un corolari del resultat de les eleccions: som un país de perdedors: som uns losers, no tenim remei. Tota la barcelonada a votar en contra de qui? D'un paio que va de vàlid, de que en sap, de que ho fa de bona fe, sense una hidden agenda, sense voler-se fer ric a costa del càrrec (si més no de forma descarada). Els catalans no suportem la gent (aproximadament) brillant si no és del tot excèntrica (el Dalí o el Russiñol per citar algú). Som uns lamentables senyors Esteve i d'aquí no passem; i això ens està matant.
El Laporta ha portat una mica de claror a dins del Barça, una mica de claror en general i una mica de llum nacionalment com cal en particular. Però no, ens pot més que ensenyés els calçotets a l'aeroport i que sigui un cregut i un (probablement) imbècil. Ens pot més l'aparença que el fons, els mitjans que l'objectiu final. Preferim un Gaspart o un Núñez o el més mediocre de tots. Som un poble mesell, avergonyit de nosaltres mateixos i així només ens queda un lloc per trepitjar: el cementiri etnològic. Risciescat in pace.
Laporta: NO DIMITEIXIS!!!!!
1. El Laporta, sens dubte, és un capullo. Es veu d'una hora lluny.
2. El Laporta, sens dubte, és el miilor president que li conec al Barça. Es veu d'una hora lluny.
I un corolari del resultat de les eleccions: som un país de perdedors: som uns losers, no tenim remei. Tota la barcelonada a votar en contra de qui? D'un paio que va de vàlid, de que en sap, de que ho fa de bona fe, sense una hidden agenda, sense voler-se fer ric a costa del càrrec (si més no de forma descarada). Els catalans no suportem la gent (aproximadament) brillant si no és del tot excèntrica (el Dalí o el Russiñol per citar algú). Som uns lamentables senyors Esteve i d'aquí no passem; i això ens està matant.
El Laporta ha portat una mica de claror a dins del Barça, una mica de claror en general i una mica de llum nacionalment com cal en particular. Però no, ens pot més que ensenyés els calçotets a l'aeroport i que sigui un cregut i un (probablement) imbècil. Ens pot més l'aparença que el fons, els mitjans que l'objectiu final. Preferim un Gaspart o un Núñez o el més mediocre de tots. Som un poble mesell, avergonyit de nosaltres mateixos i així només ens queda un lloc per trepitjar: el cementiri etnològic. Risciescat in pace.
Laporta: NO DIMITEIXIS!!!!!
Dissortadament, molts catalans prefereixen la mediocritat que comporta anar fent la viu-viu; en canvi, les persones decidides i conseqüents els molesten. Amb aquesta manera de ferí, quan al matí es miren al mirall, no es veuen tan mesells.
Per si algú ho ha oblidat, les persones conseqüents també, a voltes s'equivoquen, però és lamentable exagerar els errors per sissimular la ràbia continguda que suscita la dignitat i la coherència dels qui són conseqüents.