A manca d'un compromís satisfactori per a la millora del finançament de Catalunya (Andalusia encara mana), el PSOE ha tancat el seu 37è congrés amb un cop d'ullet en matèria lingüística (Rodríguez Ibarra no es pensa preocupar fins el dia que un català no sàpiga parlar castellà) i tímidament en federalisme. La delegació del PSC torna de Madrid contenta i enfortida, amb Carme Chacón [web abandonada] i Miquel Iceta [bloc] situats a l'executiva del PSOE votada a la búlgara [Iceta: Acaba el 37 congrés federal del PSOE i "El PSOE ha defensat l'Espanya plural com mai, sense complexos"]. El congrés que situa l'alacantina Leire Pajín de número tres del PSOE ofereix titulars a la premsa de diumenge en la línia que els socialistes espanyols aproven i defensen el model d'immersió lingüística a Catalunya. Gràcies!
Però més que una defensa del català o de les altres llengües oficials a l'Estat, el pronunciament del congrés socialista pretén plantar cara al Manifesto en Defensa del Castellano, al qual s'hi ha adherit Telecinco. La campanya extraterrestre, promoguda per mitjans i opinadors de la dreta, amb la complicitat d'aquella progressia espanyola que ignora Catalunya el dia que aquesta demana comprensió amb la reforma estatutària, ve atiada pel PP. Com no podia ser de cap altra manera, i així els hi va. Però la implicació de Telecinco ha indignat els internautes, que amb correus i a través de la web participativa han iniciat un boicot contra l'emissora.
Qui li dóna la volta al manifest és el professor universitari Enric Xicoy [bloc]. No us perdeu l'original apunt joséparlarcastellà.cat.
Però més que una defensa del català o de les altres llengües oficials a l'Estat, el pronunciament del congrés socialista pretén plantar cara al Manifesto en Defensa del Castellano, al qual s'hi ha adherit Telecinco. La campanya extraterrestre, promoguda per mitjans i opinadors de la dreta, amb la complicitat d'aquella progressia espanyola que ignora Catalunya el dia que aquesta demana comprensió amb la reforma estatutària, ve atiada pel PP. Com no podia ser de cap altra manera, i així els hi va. Però la implicació de Telecinco ha indignat els internautes, que amb correus i a través de la web participativa han iniciat un boicot contra l'emissora.
Qui li dóna la volta al manifest és el professor universitari Enric Xicoy [bloc]. No us perdeu l'original apunt joséparlarcastellà.cat.
Una pregunta... si formalment el PSC i el PSOE són dos partits polítics diferents i independents com és que dos militants del primer formen part de l'executiva del segon? O és que, malgrat tot, el PSC no deixa de ser una simple federació regional del PSOE... com sempre ha estat en realitat.
Algunes preguntes als amics, al fil d'aquest excel·lent post:
1.- Per què el govern del PP a València (no voldria donar-li la distinció de "Generalitat" al que sembla una consergeria) no acusa T5 de faltar el respecte al poble valencià i les seues institucions, ja que aquesta cadena parla sistemàticament de "Levante español" i no mai de "Comunidad Valenciana" -si sembla que els ofèn tant que a TV3 es diga "País Valencià"?
2.- Com és que per a ser "ciutadà del món" resulta que cal parlar només una llengua -el castellà- i a més malament (com a castellanoparlant d'origen, done fe del patetisme pedant i artificial del castellà de senyor com Espada, Azúa i la resta)?
3.- I, deixant a banda el conflicte entre castellà i català i parlant en termes del tot generals, com es pot ser tan cafre fins al punt d'ignorar la llengua, la cultura i la història dels teus conveïns i conciutadans, quan ells sí que parlen la teua perquè hi han estat obligats? És això una actitud "progressista"? D'on han tret aquesta mentalitat colonialista els "defensors" de les llibertats civils?
Com a nét d'algú que va lluitar al costat de milers de catalans durant la guerra, com a fill de gent que vingueren immigrats i foren acollits entre catalanoparlants al País Valencià, no tinc paraules per a qualificar aquests "pieds-noirs" d'opereta. I més encara quan es plenen la boca immunda, a l'hora de justificar-se, amb els valors de llibertat i justícia social que sempre he i hem defensat, tant jo com els meus. Ningú no és "lliure" quan vol justificar la misèria moral, la ignorància i la mentida pròpies en un suposat dret individual: si de cas, és el més trist i menyspreable dels esclaus. Val a dir que un servidor, si mai ha de triar, com ara, té ben clar que, com l'amic Ovidi, haurà d'estar "de part dels bons fins a la mort", per molt que me'ls vulguen fer passar per dolents. I done gràcies de no ser "no nacionalista" com Losantos, Acebes, González Pons, i la resta d'aquesta púrria.
Enhorabona Antonio.