Al bar de la cantonada dorm amb el ulls oberts i fuma.
Ha tingut un bon dia avui i es dosifica el verí amb un ritual gairebé mecànic: s’acarona els cabells i acosta lenta la ma com adormida al cendrer i amb un toc suau fa caure les espurnes del cigarret que aixeca suaument mentre deixa caure el cos enrere per retardar encara més el temps golós de prendre l’objecte entre els llavis.
Un gest repetidament plaent sortit del cor al cos, dolçament com un text sense comes.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
