Com estàs? I la resposta és un lacònic bé.Però en realitat et venen ganes de dir: Amb molts dubtes, pors, acollonit. Com és que de cop i volta tot pot canviar tant?
Crec que és gràcies a la singladura que he anat portant al llarg de la meva vida professional que un amic m'ha ofert un repte que m'il·lusiona i del que tinc moltes ganes. Però no només m'ofereix un repte, una feina que et posa a prova, sinó que a més a més suposa força canvis i per tant aquesta sensació de vertígen. Amb tot, em vull provar. I ja tinc davant aquell repte, aquelles ganes de de tirar cap on mai hagués pensat que volia anar i de deixar endarrera coses que no em planteja que s'hi poguéssin quedar. Em ve de gust posar-me a prova, demostrar que sóc tan professional com em veuen companys i amics -no és petulància, encara que ho sembli, sinó por, potser podriem dir-li fins i tot pànic, o que confien més en mi la gent que m'estima que jo mateix-. D'aquí segurament l'anterior entrada al bloc. Una reflexió porta a l'altra. Ganes de tancar ja tot plegat i de començar a fer una cosa per la qual em veig capacitat però que em provoca un cert vertígen, sensació de buït. Ostres, darrerament estic donant moltes voltes a tot plegat... Suposo que alguna cosa voldrà dir...
"sobre els covards no s'ha escrit res", per tan sigues valent i endevant. L'altre s'adiu amb el meu nom "quan passa el tren s'ha d'agafar, no pot deixar-lo escapar"
Reflexiona i fes allò que el teu cor et digui, ja saps que tens molta gent al teu costat que t'anima i et dona suport incondicionalment.
... que et fas gran? :)
Així, ha sortit bé la cosa?! Enhorabona, ja t'ho vaig dir! i sembla que ja ho tens força decidit..? Al final, per mi el més important d'una nova feina és que et faci il.lusió, després no hi ha cap feina perfecta, i els problemes ja ens els trobarem. Però si et fa il.lusió, almenys al principi tot compensa...
Agafa-ho! MOlta sort Oriol!
petons
Oriol.