Molt a prop de Tunis, la capital de Tunísia, a 17 kilòmetres, hi ha la bella península de Quar Hadast., un port arrecerat i una terra ufana. No queda res de les restes fenícies de la que fou pròspera ciutat, mirant la mar, cap a Tir i el Líban, fundada, segons diu la llegenda, per la reina Dido. Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1979. Les ruïnes que es poden veure són les de Cartago romana, doncs la fenícia va ser destruïda i arrasada pels romans l’any 146 aC. Quan s’odia i enveja una terra i un poble per la seva prosperitat es pot acabar destruint-la, no deixant-hi pedra damunt pedra condreta. No és gens exemplar aquest desig de dominació.
Tunis té una antiga ciutadella, la Medina, on hi trobem artesans fent llurs feines: safates d’argent, treball amb pell, estores de nusos, espècies, perfums i essències mil·lenàries, barbers, argenters, sabaters...tot amanit amb el vell joc del mercadeig més o menys autèntic , segons la zona. També ha estat declarada patrimoni de la humanitat: cases blanques, portes de fusta clavetejades, finestres i gelosies blaves, mesquites, carrers estrets i arcs de ferradura.Els bars dels voltants plens d'homes que els segles han enfosquit i devaluat. El guia ens explica, però, que són moderns i ténen el divorci des dels anys 50.
Al Museu del Bardo hi trobem la més gran col·lecció de mosaics romans, paleocristians i bizantins, d’extraordinària bellesa i en excel·lent estat de conservació: Virgili, escrivint la Eneida, entre Clio i Melpòmene, les muses de la història i de la tragèdia. En el papir desplegat sobre la falda s'hi pot llegir el vuité vers de l'Eneida: "Musa, mihi causas memora quo numine laeso"Ulísses, lluitant amb harpies i sirenes, la flora, la fauna i la gastronomia, tan properes, tan de la mar, tan nostres...
La història de la humanitat em resulta fascinant i trista a l'hora. Quant sofriment hi ha al darrere de cada relat èpic, quant saqueig, quant genocidi. De vegades em dol la història.
Quar Hadast ...... de sobte m'ha vingut a la memòria un treball que vam fer a l'escola.
El mestre ens va donar unes dades, ens va explicar la fundacio de la ciutat per els fenicis, i després nosaltres vam haver de cercar en els llibres de la biblioteca de l'escola per poder acabar la classe d'història. Quar Hadast .... La ciutat de Cartago fenícia; Amílcar, Aníbal, els fenicis, la conquesta de la peninsula ibèrica. La derrota, els romans. El poder absolut és destructiu. Recordo perfectament que vaig admirar moltíssim aquell poble, abans que els romans arribéssin com a colonitzadors i conqueridors.
Joan Alcaraz |
dimarts, 1 de juliol de 2008 | 00:49h
Vaig estar a Tunísia l'any 1983, amb la meva parella anterior i un amic. Vam gaudir-ne molt. Però no havia sentit, ni aleshores ni fins avui, parlar de la bella península de Quar Hadast. Sí, en canvi, que vam passejar per la Medina de Tunis i per les sales del tan interessant Museu del Bardo, entre altres meravelles i descobertes -inclosa l'illa de Jerba- que té el país. Gràcies, Victòria, per fer-me recordar i també aprendre.
Allí el color de la mar és impressionant, les ruïnes i els fassers, les oliveres i els baladres...la llegenda de Dido i la força primigènia deTanit... que després els romans van convertir en Juno, la deessa protectora de les dones, que les hi procurava felicitat, sensibilitat, creativitat i intuició.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
De vegades em dol la història.
El mestre ens va donar unes dades, ens va explicar la fundacio de la ciutat per els fenicis, i després nosaltres vam haver de cercar en els llibres de la biblioteca de l'escola per poder acabar la classe d'història. Quar Hadast .... La ciutat de Cartago fenícia; Amílcar, Aníbal, els fenicis, la conquesta de la peninsula ibèrica. La derrota, els romans. El poder absolut és destructiu. Recordo perfectament que vaig admirar moltíssim aquell poble, abans que els romans arribéssin com a colonitzadors i conqueridors.
Jo també ho penso. Té una bellesa Quar Hadast i la història de Dido també, la fascinació d'una voluntat, l'amor a una terra...
Gràcies per escriure.
Benvinguda i que et sigui bo el viatge i l'estada a Tunísia. Si ho vols, en arribar, m'ho contes.