vicent |
dilluns, 30 de juny de 2008 | 03:16h
Els fets són importants. Però també ho és com arriben als lectors. I aquesta nit no deixa de ser divertida i interessant la visió que els mitjans estrangers donen de la victòria d'Espanya a l'Eurocopa.
El Herald Tribune, i pràcticament tots els mitjans anglòfons ja que és una notícia d'agència, insisteixen en el fet que a Catalunya i Euskadi no hi ha suport a la selecció espanyola amb aquesta frase: "However, there have been no public screens erected in the northern Catalan regional capital Barcelona and in the Basque port city of Bilbao. Both regions have long-term separatist issues that stem from a distant history..." (ací hi ha l'article).
I curiosament el Libération francés diu que "Reste le débat sur l’identité nationale. A la différence des titres madrilènes, La Vanguardia et El Correo (quotidiens catalan et basque) se refusent à employer la première personne du pluriel lorsqu’il s’agit d’évoquer la Roja." (ací hi ha l'article).
Sense entrar a valorar si hi hagut tant de suport o no, on comença i on acaba la propaganda político-mediàtica, aquesta vegada cal reconèixer que el tòpic juga a favor nostre i resulta que paradoxalment milions de lectors d'arreu el món gràcies a la victòria d'Espanya han rebut aquesta nit informació sobre la tensió nacional al nostre país. I resulta especialment paradoxal que siga perquè l'ajuntament socialista de Barcelona no posa una mega-pantalla o perquè La Vanguardia (Española) no sembla prou implicada. El món de la informació va així...
El Herald Tribune, i pràcticament tots els mitjans anglòfons ja que és una notícia d'agència, insisteixen en el fet que a Catalunya i Euskadi no hi ha suport a la selecció espanyola amb aquesta frase: "However, there have been no public screens erected in the northern Catalan regional capital Barcelona and in the Basque port city of Bilbao. Both regions have long-term separatist issues that stem from a distant history..." (ací hi ha l'article).
I curiosament el Libération francés diu que "Reste le débat sur l’identité nationale. A la différence des titres madrilènes, La Vanguardia et El Correo (quotidiens catalan et basque) se refusent à employer la première personne du pluriel lorsqu’il s’agit d’évoquer la Roja." (ací hi ha l'article).
Sense entrar a valorar si hi hagut tant de suport o no, on comença i on acaba la propaganda político-mediàtica, aquesta vegada cal reconèixer que el tòpic juga a favor nostre i resulta que paradoxalment milions de lectors d'arreu el món gràcies a la victòria d'Espanya han rebut aquesta nit informació sobre la tensió nacional al nostre país. I resulta especialment paradoxal que siga perquè l'ajuntament socialista de Barcelona no posa una mega-pantalla o perquè La Vanguardia (Española) no sembla prou implicada. El món de la informació va així...
http://www.facebook.com/group.php?gid=17672766767
Els catalans només poden jugar amb la selecció espanyola en competicions esportives de primer nivell per imperatiu legal.
Amb aquesta situació és ben normal que el món mediatic de l'esport tiré dels afeccionats a l'esport i dels seus telespectadors en general i fagen vibrar els espanyolistes del Partido Popular i el PSOE en particular.
Més tard, en un paràgraf titulat "la catalunya" diu que aques esforça ha estat reixit a quasi tot l'estat però que a catalunya i al país basc han fet de tot per mirar-se amb distanciament la selecció espanyola tot i els esforços dels dos principals diaris de barcelona que han dedicat moltíssimes pàgines a felicitar-se pel triomf.
enllaç
Quan contra Itàlia va aparèixer Fàbregas vaig pensar " ja l'hem cagat Cento !"
i crec que ho sentia en català la tanda de penals en la ràdio del cotxe, baixant de Meliana.
JO he entrat a la BBC i no és talment com dius. Sí he trobat insults en els comentaris del You Tube en anglès. és evident que l'eufòria dins del corral és una cosa i la resta d'estats una altra.
Sobre l'escrit del PP Montilla:
Tu, que llavors anaves per València, Vicent: no et recorda el procés del Montilla calcat al de Lerma?
Quina autoritat moral tenia Pujol, Prenafeta, Subirà, Canher, etc. que aquestos no en tenen......hi hem de pensar-hi.
Per una altra banda i disculpa l'extensió: la faena feta en molts d'anys se'n va en orris amb qualsevol event d'aquestes característiques....i això sí que hi hauria de fer-nos re-pensar moltes estratègies i tàctiques més eficaces i màssiques. La relació entre cost i guany (real) és molt magra, no?
A València fa unes setmanes el descrèdit de la selecció española i el seu entrenador era total, però implicats i conjuminats els factors polítics gubernamentals (per a esbndir la crisi com en els millors temps de Franco), els econòmics (la Caixa per a penetrar en el mercat españolista dur :veure Intereconomia radio i TV) i els mediàtics (Prisa-4) han capgirat la situació.
Cordialment.
El que sí m'ha sorprès molt, i ho trobo ben estrany, és la fanatització dels veïns immigrants, que en teoria aquesta història els hauria d'importar ben poc. Cada cop tinc més la sensació que en llegir i escoltar només mitjans espanyols pensats a Madrid, cada vegada tenen més la percepció que la principal causa dels seus mals som els catalans. I això sí que em preocupa, en primer lloc perquè no és cert, i en segon perquè és terriblement injust.
No hi ha nivell, la gent no reflexiona i assumptes com l'esportiu és molt efectiu i, efectivament, tot se'n va en orris...
A últim hora d'ahir, li enviava un missatge al meu germà que més o menys deia: Menysprea la teua llengua, amaga la teua història, manipula els mitjans i dóna merda a la gent, i ompliràs els carrers d'assimilats portant banderes i cridant el nom de l'estat que t'ofega.
Au. Resignació.
Quan un gup de persones, més o menys extens es conjura per un objectiu, en el debat que s'en derivi, sempre hi haurà la versió optimista i la pessimista, sempre ha sigut així i així continua sembla ser. Ara bé, per assolir objectius, la dosi d'optimisme ha de predominar, perquè sinó es crea un ambient de rabieta, emoció desmarxada o inclús impotència. Hem de creure en nosaltres, en els catalans, hem de ser intel·ligents i superar les pors que poden frenar les nostres pròpies forces, que són moltes.
I si busquem algún altre factor positiu d'aquest europeu de futbol, podria ser el fet de contemplar l'implantació espanyolista a casa nostra i quin és el seu abast. Si volem engegar un procés d'independència hem de tenir clar quina és la massa social que està totalment en contra del projecte i ahir a la nit aquesta "massa" va sortir al carrer. La veritat, em van fer sentir incòmode, però vaig veure que tampoc aglutinaven cap mena de majoria. Per tant, m'en vaig anar a dormir prou tranquil.
Salut i independència!
Quan un gup de persones, més o menys extens es conjura per un objectiu, en el debat que s'en derivi, sempre hi haurà la versió optimista i la pessimista, sempre ha sigut així i així continua sembla ser. Ara bé, per assolir objectius, la dosi d'optimisme ha de predominar, perquè sinó es crea un ambient de rabieta, emoció desmarxada o inclús impotència. Hem de creure en nosaltres, en els catalans, hem de ser intel·ligents i superar les pors que poden frenar les nostres pròpies forces, que són moltes.
I si busquem algún altre factor positiu d'aquest europeu de futbol, podria ser el fet de contemplar l'implantació espanyolista a casa nostra i quin és el seu abast. Si volem engegar un procés d'independència hem de tenir clar quina és la massa social que està totalment en contra del projecte i ahir a la nit aquesta "massa" va sortir al carrer. La veritat, em van fer sentir incòmode, però vaig veure que tampoc aglutinaven cap mena de majoria. Per tant, m'en vaig anar a dormir prou tranquil.
Salut i independència!
Quan un gup de persones, més o menys extens es conjura per un objectiu, en el debat que s'en derivi, sempre hi haurà la versió optimista i la pessimista, sempre ha sigut així i així continua sembla ser. Ara bé, per assolir objectius, la dosi d'optimisme ha de predominar, perquè sinó es crea un ambient de rabieta, emoció desmarxada o inclús impotència. Hem de creure en nosaltres, en els catalans, hem de ser intel·ligents i superar les pors que poden frenar les nostres pròpies forces, que són moltes.
I si busquem algún altre factor positiu d'aquest europeu de futbol, podria ser el fet de contemplar l'implantació espanyolista a casa nostra i quin és el seu abast. Si volem engegar un procés d'independència hem de tenir clar quina és la massa social que està totalment en contra del projecte i ahir a la nit aquesta "massa" va sortir al carrer. La veritat, em van fer sentir incòmode, però vaig veure que tampoc aglutinaven cap mena de majoria. Per tant, m'en vaig anar a dormir prou tranquil.
Salut i independència!
Els nostres polítics ignoren expressament aquestes potencialitats i miren de desvirtuar-les al màxim, perquè la seva aspiració només és una: que siguem castellans, ai, perdó, "espanyols" de ple dret, que la nostra mentalitat es pugui confondre amb la d'un càntabre, un lleonès, un murcià o un andalús: ser una província, competir amb les altres per ser la província favorita de la capital, i recrear-nos en aquesta normalitat castellana, ai, "espanyola".
És una llàstima. Si els mateixos socialistes s'adonessin de la quantitat de secretaris d'organització, subsecretaris, delegats, sotsdelegats, vocals, etc... que podrien colocar en un país que no paga impostos a Madrid, fliparien. Ells serien els primers independentistes! De fet, és impossible que no ho sàpiguen. Però ho desestimen i malden per servir l'amo que ens fa provincians. No entenc per què.
M'agrada el to del teu escrit, i la ironia fina, sense despentinar-te i sense acabat destrossat, afònic.
[url=http://blog.sina.com.cn/wenhuaqingpi]niuyue[/url] u2