"PETITES ACCIONS PODEN PROVOCAR GRANS CANVIS"
Una de les formulacions de la teoria del caos, l’anomenat efecte papallona, sosté que el bategar d’ales d’un d’aquests insectes en l’hemisferi nord pot produir una sèrie d’alteracions en l’atmosfera que, amb el temps, deriven en un tornado en l’hemisferi sud. Aquesta curiosa i coneguda premissa dóna títol al segon àlbum del cantautor Pau Alabajos (Torrent, 1982), Teoria del caos, un treball que va eixir a la llum el passat 25 d’abril i que suposa la continuació de la seua notable opera prima, Futur en venda (Cambra Records, 2004). Quatre anys d’aprenentatge entre un disc i un altre donen per a molt, així com disposar de més i millors mitjans de producció. I això es reflecteix poderosament en la factura musical de Teoria del caos. El que continua intacte, però, és l’esperit combatiu del seu debut i les mateixes inquietuds per la situació política valenciana que prenyaven les lletres del seu primer disc. Hi ha lament i reivindicació, però també esperança. Com la que es pretén donar a entendre a través del títol del disc. “El que volia expressar és que xicotetes accions sense importància poden desenvolupar grans canvis, i en aquest país del victimisme s’estan fent coses bé, però és un treball a llarg termini”, explica, i insisteix en què “cal tindre esperança perquè aquestes coses no cauen en sac trencat”.
Al disc s’acumulen inquietuds col·lectives i personals com ara la depredació urbanística (Contra el ciment), el que Alabajos considera un dels problemes més importants del país. “No podem viure a curt termini. Una volta urbanitzes un metre quadrat ja no hi ha volta enrere, no pots fer horta”, diu, i conclou afirmant en referència al territori que “podem tindre un taüt que ens hem forjat nosaltres mateixos”. Està això i també el tràfic d’armes (Pamflet) la violència de gènere (Lletania), l’accident de Metro (Línia 1, la cançó que Alabajos considera “la més especial del disc”, un tema que va nàixer “de la indignació”), el conflicte basc (Euskadi Batega, amb la col·laboració del cantautor Ruper Ordorika), o la construcció nacional (València, 9 d’Octubre). “Després de traure el primer disc he tingut l’oportunitat de viure moltes realitats i prens consciència de coses que no havies pogut vore. Per això el disc segueix la mateixa línia compromesa”, explica. I argumenta que un disc “és una fotografia del moment i els temes que em preocupen queden reflectits”. Una sèrie de preocupacions, tanmateix, dibuixades amb pinzellades d’esperança. “Fins i tot les cançons de temàtica amorosa”, diu sobre Síl·labes de vidre o Tinc una mania inconfessable, “estan composades des d’un punt de vista més esperançador que en l’anterior disc, més de tancar ferides i tirar endavant”. De fet, Alabajos reconeix la seua frustració perquè la denúncia sobre una realitat defectuosa no comporte canvis polítics. “Però això”, en al·lusió a la frustració, “no ens pot dur a la inactivitat”. “La reflexió a què he arribat és que no hem fet les coses bé i hi hagué una eufòria que ens hem de fer mirar”, assenyala en referència a les unflades perspectives de canvi polític alimentades des de l’esquerra les passades eleccions autonòmiques.
La realitat que Alabajos dissecciona a les seues cançons està més o menys on estava quan va publicar el seu primer disc. Però la seua música sí que ha fet camí. “Quatre anys treballant i més de tres-cents concerts et donen solvència i saps el que funciona i el que no”, apunta el cantautor. A més, la tasca del productor Toni Xuclà (responsable de treballs de Miquel Gil o L’Ham de foc), ha dotat Teoria del caos d’un nervi i unes textures absents a Futur en venda. També ha contribuït amb els arranjaments, juntament amb Laura Navarro, i tocant diversos instruments. “Toni Xuclà té un segell, però escoltava el que nosaltres preteníem fer. És un productor molt dialogant que posa recursos a les nostres exigències”, puntualitza.
El que roman del primer treball és el gust per les cordes, ara accentuat amb la presència de la Jove Orquestra de Cambra de València (JORCAVAL) dirigida per Christian Roca. Un disc, per tant, més complex i més elaborat que l’anterior, gravat a cavall entre Real de Montroi i Manresa, i que es presentarà oficialment, si les circumstàncies ho permeten, a l’Auditori de Torrent, al mes d’octubre. “És el que ens faria il·lusió, però això està en l’aire perquè des que ha canviat el govern no som ben rebuts”, explica Alabajos, i argumenta que eixa mala predisposició té a veure amb el malestar generat en les files populars pel tema Línia 1. En tot cas, de forma prèvia Alabajos i els seus músics podran avaluar l’acollida del seu nou disc amb un o dos concerts setmanals. L’efecte papallona de Pau Alabajos es posa en marxa. Esperem pacientment els efectes.
XAVIER ALIAGA
Entrevista
publicada en el Quadern del diari El
País (8 de maig de 2008)
demà, taronges! hehe