carme.laura |
dijous, 26 de juny de 2008 | 08:45h
Ahir el Teatre Nacional era ple, i moltes les persones conegudes. Un acte organitzat per Omnium Cultural que obria una campanya per a qüestionar la legitimitat del Tribunal Constitucional per a sentenciar sobre la constitucionalitat de l'Estatut en el seu conjunt o d'alguns dels seus articles.
A les files reservades per als dirigents polítics i diputats, hi havia una àmplia representació de CDC encapçalada per Mas, d'ERC amb Puigcercós i Carod i diputats d'IC-V. Feia patxoca veure Mas assegut entre Carod i Puigcercós, com la imatge d'allò que hagués pogut ser i no fou.
L'acte ha estat contingut i un pèl fred, desapassionat. I hi ha mancat valor al President d'Omnium per a denunciar des de l'escenari l'absència escandalosa al Teatre del partit que governa Catalunya, el PSC. "Junts!" no és tan sols el lema de la campanya sinó una crida.
"Junts! per Catalunya", per a expressar la necessitat de la unitat de la societat civil i les forces poítiques. Unitat inexistent.
Ahir al TNC no hi havia ni el PSC ni UDC (estranya amalgama). El PSC governa a la Generalitat i a molts Ajuntaments, però a l'acte d'ahir no hi eren ni el conseller "catalanista" Castells, ni Nadal, ni Tura, ni de Madre, Ferran, Iceta ni cap diputat socialista ni els 25 diputats que viuen al Congrés diluïts orgullosament en el PSOE, l'hàbitat natural del PSC.
L'acte d'ahir obre per a les expectatives del país un dolorós interrogant : Junts?... Com diu?...
Ahir al TNC no hi havia ni el PSC ni UDC (estranya amalgama). El PSC governa a la Generalitat i a molts Ajuntaments, però a l'acte d'ahir no hi eren ni el conseller "catalanista" Castells, ni Nadal, ni Tura, ni de Madre, Ferran, Iceta ni cap diputat socialista ni els 25 diputats que viuen al Congrés diluïts orgullosament en el PSOE, l'hàbitat natural del PSC.
L'acte d'ahir obre per a les expectatives del país un dolorós interrogant : Junts?... Com diu?...
S'han passat anys amb el tema de la legalitat i la Constitució. Ser legalistes i respectar els pactes està molt bé. Més bé en la vida civil i comunitària, que no entre imperialistes i pobles sotmesos. Perque serà que el poble sotmés sempre vol respectar el pacte? Qüestió de poder potser? Pacte com a valor positiu? pacte com a mostra de debilitat? Misteris del Vicens Vives.... i altres.
Tot el dia defensant la Constitució de l'Imperi (amb refereixo als politics nostrats) i ara no accepten el Tribunal de l'Imperi? Home/a ! haver-ho dit abans !
Comparteixo la necessitat d'anar Junts, adhuc de fer Foc Nou, pero home/a! defensar la birria d'Estatut a aquestes altures, no amb fa patxoca. Sembla que la nostra estratègia ens la de fer l'Imperi.
Retorn al Poble.
La mitjana d'edat dels assistents, molt alta. Està molt bé que la gent adulta es decanti "decididament" per no seguir l'engany de l'Estat hostil, però sense jovent les llibertats no es conquereixen.
Tot estava embolcallat en cotó fluix: posem en qüestió que el TC tingui cap legitimitat per fer política en contra nostra, i no ens adonem que aquesta legitimitat no la té ni el TC ni ningú, i que solament s'aguanta pel resultat del terror militar i el dret de conquesta.
Em vaig aguantar les ganes de cridar: NINGÚ PER SOBRE ELS NOSTRES POBLES.
És així de senzill i complicat, perquè és una gravíssima responsabilitat que tenim.
Vaig acompanyar el Sr. Barrera a casa i entre moltes altres coses assenyades i elementals em digué que li semblava que si no obteníem PODER de debó no ens en sortirem.
Estic segur que els nostres enemics, els que segons el nostre himne haurien de tremolar en veient la nostra ensenya, quan la realitat és que se'ns rifen dia si i dia també, coincideixen en aquesta apreciació del Sr. Barrera i per tant continuaran laminant-nos.
Tenim la necessitat d'un Estat propi si no volem morir, i no podem esperar que els nostres botxins ens el facilitin.
Aquest és el tema de debó.
Però en el desert una gota d'aigua és un miracle, i ahir va haver un assaig de miracle. Esperem que no sigui un miratge.
A mi em sembla que a casa meva sempre hem dit: Qué diu?, comdiu, es "Como dice?".
Si seguim així no cladrà La tribu aquesta per carregarse el català, ja ens l' anem carregant nosaltres mateixos.
En fi, suposo que tu, carme-laura, no fas cas d'aquests intents de corrector apallassats, però a mi m'indigna. Una forta abraçada.