Tinc un amic que és espanyol. Ho és molt, és nascut a Burgos i fa poc que va arribar a casa nostra. Això provoca que en moltes ocasions em toqui defensar la llengua, perquè li costa entendre que el català s'utilitzi més a casa nostra que no el castellà -Sant Quintí, amb el tema llengua, és un petit oàsis-. Bé, amb tot és força tolerant encara que té a vegades unes determinades sortides que mostren com es veu el món des del punt de vista 'pelltoril'. Però el súmmum va arribar diumenge. Jugava la roja i jo vaig passar pel bar després de treballar. Vaig veure la prórroga i els penals al seu costat. Amb total indiferència -no entenia que no cridés, jo li vaig explicar que me la 'sudava' la roja-. Que podria mirar el partit però no recolzar perquè senzillament no m'interessa i m'emprenya força els crits, els toros i tot aquest món 'rojigualdo'. Tenia al costat un senyor que també cridava, i en un moment li diu: menos mal que te he encontrado, mis amigos son nacionalistas y no apoyan a España... Jo que em giro, me'l miro i li responc, perdona, aquí només hi ha un nacionalista, ets tu, que va amb una samarreta amb un nom ben gran on hi posa España i ets tu qui crida com un energúmen. Jo sóc català, vull la independència i estic fins els collons d'Espanya, els toros i tot plegat, però segur que els nacionalistes som nosaltres? El gol de penal de Cesc, que van portar a que féssim el comentari de que menys mal que el català ha marcat que si no ens envien els tancs, van deixar-lo alterat i satisfet per la victòria d'aquest equip 'nacional' que ells segueixen i recolzen, que els fa cridar i disfrassar-se però que els que ens comportem amb normalitat, que parlant defensem que no volem ser espanyols, som els nacionalistes. No és que em molesti, però a vegades és allò de la viga a l'ull...
Només dos comentaris,
El primer: fa uns 10 anys el gran Perich en un moment d'ofensiva mediatica no-nacionalista espanyola va fer un acudit en què un nen li preguntava a un pare esparverat amb un "ABC" o "El Mundo" a la mà. "Papá el nacionalista ¿nace o se hace?" i el pare li responia "Te hacen, hijo mio, te hacen."
El segon; una carta al director publicada ahir a El periodico que diu així:
"SEGUIMENT DE L'EUROCOPA Celebració incívica
María Teresa C. Barcelona
Alguns
veïns de Sarrià estem farts que cada vegada que hi ha futbol alguns
grups de personatgets ocupin la plaça d'Artós, destrossin el mobiliari
urbà i cometin tota mena d'actes incívics al crit d'"¡Arriba España, viva Franco!".
Els Mossos i la Guàrdia Urbana solen estar-hi presents, però els deixen
fer el que vulguin davant de la mirada atònita dels veïns, que hem de
voltar la plaça si no volem rebre un cop d'ampolla. El fet que a la
zona hi visquin molts peperos i expolicies afins a la dictadura no hauria de ser raó per demostrar tanta transigència amb aquesta gent.
Jo també tinc un amic com el teu; un bon amic, per cert, però entossudit en declarar-se anti-nacionalista, i sense adonar-se que fa exactament el mateix... des de l'altra banda.
Amb ell, el primer any de conèixe'l a la facultat, parlàvem espanyol. Ell sempre ha viscut a Catalunya, coneix el català perfectament, però no li dóna la gana de parlar-lo. Quan em vaig adonar de com n'era d'injusta i estúpida la meva eterna concessió, vaig passar a parlar-li en català. I així estem, des de fa vora vuit anys: ell em parla en castellà, jo li contesto en català... és un bon amic, i una millor persona. Si no fós així, ja l'hauria engegat!