La revetlla de Sant Joan s'avança pels petards i coets de celebració de la victòria de la Roja davant d'Itàlia. Espanya guanya a la italiana, en la ronda de penals, i les mostres d'alegria —focs d'artifici i clàxons a dojo, ara parlo de Calella, la meva ciutat— posen de manifest la profunditat del que s'està coent. Vincular un esdeveniment esportiu important com l'Eurocopa de futbol i la campanya de promoció d'una cadena de televisió que ens fa entrar el Doctor House a casa és un còctel explosiu. Futbol i televisió jugen a favor del nacionalisme espanyol aquests dies. I de quina manera! L'escalfament televisiu de motors, amb el famós crit de guerra Po-de-mos!, i la sensació que aquest cop la fúria espanyola pot trencar els seus maleficis fan aflorar les expressions més apassionades de patriotisme hispànic. Fa més l'Eurocopa i el combinat estatal que vint-i-set campanyes publicitàries juntes del Govern d'Espanya i uns quants xecs de regal de la factoria Zapatero. El nacionalisme espanyol, desvergonyit i desacomplexat en forma de passió vermella, d'icones clàssiques —el torero, el tricorni, el brau...— superades per una estètica renovada i uns referents més atractius. Només cal veure els anuncis televisius, que res tenen a veure amb la caspa habitual d'anteriors campanyes de TVE amb la selección. Està fent un gran patriotisme la cadena del Grupo Prisa Cuatro [bloc] i la seva estètica moderna per combatre el friquisme de xandall, la dentadura postissa que cau de Luís Aragonés i l'habitual Manolo el del Bombo. El fiquisme de Chikilicuatre [web] a Eurovisió [Dia de l'Orgull Friki] va ser l'aperitiu d'aquest sentiment patriòtic que roda per les gespes d'Àustria.
Si els russos cauen dijous, l'eufòria i la bogeria de nacionalisme espanyol serà insuportable. Una pròrroga de la revetlla de Sant Joan que durarà tota la setmana amb petards, coets, comitives espontànies de cotxes tocant els clàxons i allò que no sona. Quin malson, en nom de l'audiència. I el que és pitjor és sentir-se marcià anant contra l'espanyola i simpatitzant amb italians, russos o, posem per cas, alemanys o turcs. Molts no ho entenen. Però jo el que no entenc és per què diuen sex quan volen dir Cesc [web] i sí saben dir Guus Hiddink i tants altres noms.
Per cert, aquells mitjans de comunicació que ridiculitzen les seleccions esportives catalanes, critiquen els recursos públics que s'hi destinen per aconseguir el seu reconeixement oficial i simplifiquen l'intent com una obsessió del nacionalisme català, què en diuen aquests dies? O els ciutadans que blasmen el nacionalisme, quan és català, però ja els va bé tot aquest xou de fúria espanyola?
Si els russos cauen dijous, l'eufòria i la bogeria de nacionalisme espanyol serà insuportable. Una pròrroga de la revetlla de Sant Joan que durarà tota la setmana amb petards, coets, comitives espontànies de cotxes tocant els clàxons i allò que no sona. Quin malson, en nom de l'audiència. I el que és pitjor és sentir-se marcià anant contra l'espanyola i simpatitzant amb italians, russos o, posem per cas, alemanys o turcs. Molts no ho entenen. Però jo el que no entenc és per què diuen sex quan volen dir Cesc [web] i sí saben dir Guus Hiddink i tants altres noms.
Per cert, aquells mitjans de comunicació que ridiculitzen les seleccions esportives catalanes, critiquen els recursos públics que s'hi destinen per aconseguir el seu reconeixement oficial i simplifiquen l'intent com una obsessió del nacionalisme català, què en diuen aquests dies? O els ciutadans que blasmen el nacionalisme, quan és català, però ja els va bé tot aquest xou de fúria espanyola?
Alguns dels comentaris publicats a sota es delaten per si sols i deixen una cosa molt clara: Puyol i Xavi -dos jugadors que tenen el nivell de vida que tenen gràcies als nostres diners- estan fent més per espanyolitzar Catalunya que tres-cents anys de repressió, dictadures i prohibicions -que el Barça també ha patit-.
Crec que les grans traïcions mereixen una resposta de dimensions proporcionals. I una d'elles ha de ser donar-se de baixa com a socis i/o seguidors del Barça, de manera immediata, indefinida i massiva. Jo ja ho he fet. No vull que ni un euro més de la meva butxaca vagi a engreixar les seleccions espanyoles de futbol, bàsquet, handbol, hoquei, atletisme...
No podem seguir tapant-nos els ulls i fer com si la culpa de tot vingués de fora. El Barça també és còmplice d'això i trobo incompatible dir que t'estimes Catalunya i aplaudir Puyol i Xavi el dia que tornin al Camp Nou. A mi em vindrien ganes de vomitar i, per això, no penso tornar a seguir el Barça durant un bon temps.
Ánimo que para Navidad hay un Cataluña-suplentes de Malawi, que va a ser la hostia.
Tanto odio no puede ser bueno para la salud
Ja són/sóm menys els qui, a més d'aquest desig permanent, urbi et orbe, tampoc gastem ni 1 euro, ara, o 100 ptes., abans, en comprar cap exemplar de diaris anticatalans, tipus El Pais, per exemple.
Ni escolten/escoltem la SER, integrada en el grup nacionalista espanyol Prisa, creat per antics falangistes i fills de falangistes, barnissats, per massa gent, com si fossin empresaris en una economia oberta, quan nomès han crescut per concessions, de facto, de iure, contra les pròpies lleis espanyoles, del poder socialista, sobretot, i mantingut pel PP.
Menys dels qui ara es fan creus del nacionalisme espanyol de la "roja", de la plaça Colon de Madrid (tristos records per a les nacions no castellanes), etc., han dit ni mu de Localia a Catalunya, i com el tripartit (amb gent que diu de boqueta o boca grossa que són independentistes i donen el poder-tot-als espanyols nacionalistes anticatalans, a canvi de res per al pais; faciliten, amb una desastrosa gestió dels primers 5 anys tripartits a CatRadio i a Tv3, que els medis audiovisuals de Prisa avencin a Catalunya, tot el que no havien aconseguit en 23 anys de nacionalisme català a la Generalitat (amb 4 d'ERC, certament); les subscripciosn a su Pais a ajuntaments tripartits (ERC pel mig sempre com els dijous), diputacions, i ara conselleries es mutipliquen en poc temps (en canvi, fa anys, van tenir que tancar la seva redacció a BCN i deixar d'editar un Pais a BCN, per les pèrdues multimilionàries que acumulaven a Catalunya (quan ni ERC, ni ICV, ni el psc-Psoe estaven al govern català, quina casualitat).
Es evident que tothom es lliure de comprar el que vulgui, però, si us plau, que no s'escandalitzin ara els qui tenen su Pais, su Ser, su Localia, su CNN-Plus, su Plus, o su Cuatro) com a elements informatius de referència, preferents o complementaris, i que els financen, com si fossin fariseus de bona fi (inexistents), que ara descobreixen que això del Cuatro és un element d'espanyolitzacio.
Si ara ho descobriu, perdoneu, sou tontos, botiflers, o estaveu en una bombolla molt còmoda, asèptica.
I, si us plau, no barregeu l'espanyolisme nacional d'ara, i de sempre, del PP i del Psoe (dues gotes iguals d'espanyolisme anticatalà), amb el desig majoritari d'arribar a tenir seleccions nacionals catalanes reconegudes i competint com les altres.
Tant imprudent és voler ara voler saber, de veritat, que se'n va fer de les 500.000 signatures pro-seleccions, que cony es va acordar -promeses de moeny- entre el Sr. Llaurado, el Sr. Vinyals, i gent professional -dolents- de la politica, i dels milers de milions de les antigues ptes., que s'han gestionat els darrers anys, com voler fer el mec, defensant una gestió més que discutible (relació cost/beneficis) al respecte els darrers anys. Deixem-ho al marge, si us plau, per un temps.
I si es vol tractar seriosament,som'hi, però clarament, sense la barreja habitual d'un llastimós victimisme, quan s'han regalat dues vegades les claus de la Generalitat als nacionalistes espanyols del Psoe derrotats a les urnes pels catalans en les eleccions catalanes. La memòria no es selectiva, i els articulistes honestos tampoc.
Son temps diferents, si. Però la memòria no selectiva ho té present. JJOO del 92, a BCN, amb el Sr. Maragall regalant banderetes rojes i gualdes....Però el català va estar present, als JJOO, i no varem patir, a Catalunya, (i no per manca d'interès i empeny dels de sempre) l'allau nacionalista espanyool d'aquests dies. Recordeu, que ERC no estava al govern català, ICV tampoc, i el Psoe-psc tampoc.
Les diferències es noten.
I quan es perden els principis, i s'obre la porta al nacionalisme espanyol, arriba el que arriba. Que ningú d'ERC, ni que tingui càrrec gràcies a ERC, es queixi. El pecat original i la poma podrida ja sabem tots quan es van gestar: quan es van regalar, dues vegades consecutives, les claus del govern català als nacionalistes espanyols del Psoe, el "gran partido" del grup Prisa, des de sempre.
Però amb governs nacionalistes a Catalunya, es van fotre. 23 anys.
Ara, no feu de Boabdil, a Granada.
Bona nit
rellegiu el que heu escrit, siusplau, sembla que sigueu dictadors!
Amb 23 anys no van fer res per catalunya molt menys pels catalans.
(23 són molts, e)
El que es cert és que durant 23 anys van governar els guanyadors de les eleccions catalanes, i els 5 darrers, desgovernen els perdedors. Per què, mai mai, han guanyat les eleccions catalanes cap dels tripartits. Catalunya estava millor governada, era menys dependent dels espanyols, i no es van patir les desgracies de gestio socialistes i tripartites de l'aigua, de la llum, de l'aeroport, de la renfe, de les rodalies, dels esvorancs, del Carmel, de la subordinacio política a Ferraz-Madrid.
I els cecs no veuen, en tot cas bebeu.
Salut i a aplaudir a Russia d'ací una estona.
Cordialment,
Haha, encantat de conèixer un altre partidari incondicional de la democràcia, sembla que en aquest bloc (sic) abunden. Sisplau!
Aplaudirem sense dubtar a Rússia, molt abans que a l'etern enemic espanyol aplaudirem i brindarem per la gran Rússia, casa de totes les llibertats i amb la política de la qual em sento tant identificat. Sisplau!
p.d no em ficaré amb tu perquè no sàpigues conjugar el verb ser, però el meu nom et demano que l'escriguis bé, per allò de.."aquí, en la china popular y en la otra" ah!, no sé que faig citant coses que no saps.
Adeu rebentador bebedor
l'opció és el conflicte ètnic, que ja s'insinua per tot arreu.
Que en Puigcercós i en Carod no sàpiguen ni com afrontar el tema (i facin veure que no se n'adonen), és un altre problema.
La feina del sobiranisme no és convèncer als espanyols del Baix Llobregat, sinó als catalans de centenars de pobles i desenes de comarques on els partits nacionalistes tenen majories amplíssimes.
No ens cal tenir el 100%. Amb el 51% n'hi ha prou. López Tena ho diu ben clar.
El conflicte ètnic s'acosta a passes agegantades.
Només s'evitarà si el sobiranisme català es rendeix definitivament, com ja ha fet UDC.
www.alaputacalleencuartos.com
Me gustaría sólo dejar bien claro un asunto que parece que intentáis hacer verdad a fuerza de repetirlo.
Catalunya (el territorio autonómico) históricamente jamás ha sido constituido como país, luego no cabe en la cabeza de ninguna persona en su sano juicio, reclamar "derechos" de un país que no existe. Otra cosa es que un puñado de personas (que no la mayoría) queráis escindiros de España argumentando que no os gustamos los de Valencia o los de Extremadura. Por mi perfecto. En democracia cualquier idea tiene cabida.
Me parece genial que vayáis en contra de la selección española. Si no os sentís españoles es vuestro problema.
Y sí, digo que es un problema porque para vuestra mayor desgracia os ha tocado vivir en España.
Eso sí, os rogaría encarecidamente que habléis con algo más de conocimiento de causa cuando queráis defender vuestras posturas, porque eso de usar la conspiranoia como única arma os acerca peligrosamente a determinados sectores políticos que tanto aborrecéis.
Un saludo de un valenciano! :)
Mentre ens negin la llibertat de poder tenir la nostra selecció, Espacna no és mereix cap dret, cada trionf és per nosaltres una ferida i el seu trionf final és la nostra mort.
Fora Espacna!
Mentre ens neguin la llibertat no es mereixen cap dret?
En serio, haha, gairebé em sap greu refutar aquestes bajanades.
El dret a la vida el tenen?
Negar alguna cosa a algú perquè t'estan negant alguna cosa a tu és com a mínim del nivell d'escola bressol.
Jo l'únic que veig és enveja, i enveja corrosiva.
La història de la lluita dels pobles i dels oprimits per la llibertat ha escrit pàgines glorioses que, si s'haguessin entretingut a donar drets als opressors (imperis colonials, monarquies absolutistes, nazisme, feixisme, etc.) encara avui seríem esclaus.
Gràcies a la revolució nordamericana, a la francesa, al desembarcament de Normandia, al maquis antinazi, la llibertat va triomfar.
Estem arribant a uns extrems de pacifisme (jo en diria tantsemenfotisme) que si els totalitarismes rebrotessin a Europa, no sé qui agafaria les armes per defensar la llibertat. Agafar les armes és políticament incorrecte ara. Sort que no ho era als anys 40.
L'únic que tenim per arribar a ser el que volem ser són els arguments. Ells tenen la prepotència i l'anticatalanisme irracional. Si la teva manera de combatre és amb les mateixes armes, envadant, continua dient que qui no respecta no mereix cap dret, però no només perds tota credibilitat sinó que et poses al seu nivell.
Però ja copso els teus arguments, cualquier tiempo pasado fue mejor.
on anirem a parar!
No crec que aquests estats reconeixin drets a qui vulgui destruir la llibertat dels seus ciutadans, excepte el que podria ser el reconeixement de la Convenció de Ginebra
La veritat és que no entenc alguns dels arguments que s'exposen aquí. Si la llibertat està amenaçada, no hi ha el dret universal a defensar-se i per la força, si cal?
L'alternativa és deixar-se sotmetre mansament a les tiranies que ens porti la història?
Si els nostres avantpassats haguessin pensat així, encara seriem esclaus o serfs de la gleva feudal.
La democràcia només es pot defensar democràticament, imposar la democràcia és contracció en estat pur. No és el fet de recordar el que et condemna a ser un violent antidemocrata, si no el fet d'incitar, de legitimar una resposta violenta.
Jo no defenso que visquem en un estat 100% democràtic, és més, estic en contra dels vestigis dictatorials que tenim i que ens impedeixen viure amb absoluta llibertat. Cites tu alguns exemples d'aquesta manca de democràcia que pateixen algunes de les anomenades democracies. Jo no les justifico, tu dius, si ells ho fan jo també. Tu vols negar els drets a les persones que no pensin com tu, a les persones que no creguin en la democràcia. T'identifiques amb el GAL, amb la invasió a irak, amb la OTAN! La llibertat val molt més que els drets de les persones dius, i no, no hi ha llibertat sense drets.
Vols imposar la llibertat, vols imposar la teva visió i això és exactament el que fan ells. Vols imposar-la a la força, amb violència si cal, enyores els temps en que quan algú estava en desacord ho defensava a tret de rifle i tot el que s'allunyi d'això et sembla una submissió mansa a les tiranies. i no. Les injusticies, les tiranies, els buits democràtics i la manca de llibertats no es poden eliminar amb violència, és incongruent.
Els jugadors poden negar-se a jugar amb la roja, però no ho fan perquè jugar amb la roja representa una millor cotització al mercat internacional, i si no pregunta't perquè els jugadors escocesos o d'Irlanda del Nord preferiexen jugar amb la selecció anglesa que amb les locals. Això que dius de la llicència de jugador és un invent com ara això de l'11 de setembre de 1714...
I Espanya no et nega la llibertat, PERQUÈ TU TAMBÉ ETS ESPANYA, o sino fes una miradeta al teu passaport (a la portada, per a més inri).
Sr. Gordillo (jo! quin cognom més català! No hi ha res com la "fe del converso"): que un funcionari , pagat amb impostos de tots els espanyols, manifesti aquestes parides es penós.
Salutacions,
Excel·lent raonament!!
Ah, i sabies que existeix l'opressió democràtica (sic) de les minòries?
p.d sí que té selecció, passa que no està reconeguda. Murcia sí que no en té.
Una qüestió és la furia multiplicada per quatre i altra molt diferent els interesos d'Estat espanyol que veten i fan que les seleccions catalanes ja no puguen participar en competicions oficials de maxim nivell.