joanvila |
dilluns, 23 de juny de 2008 | 07:31h
Amb la visita de divendres de la setmana passada s'han acabat les visites que Mario Monti ha fet a Girona per ajudar a trobar una solució a la MAT. Han estat 5 visites. També hi va haver una trobada a Barcelona amb els contraris i els que estem a favor de la línia, per separat. En la primera i la segona trobada, Mario Monti va explicar el paper que faria per intentar resoldre el desacord en la connexió de la línia de 400 kV entre Espanya i França. A partir d'aquí, a cada reunió va venir acompanyat de dos membres de l'enginyeria CESI, en Bruno Cova i en Michele de Nigris. Tots tres són italians i parlen el francès, tot i que Mario Monti entén i parla el castellà. Les reunions s'han fet sempre amb un traductor. Les dues primeres amb una persona que es situava darrere seu i les següents, més complexes amb presentacions, es van fer amb traducció simultània.
Si les dues primeres reunions van servir per escoltar les posicions de tothom, a partir de la tercera, amb l'enginyeria CESI, va començar a aportar documentació i informació sobre els aspectes necessaris per fer el debat de la línia. A cada reunió va anar explicant els temes per entendre i trobar una solució, no de consens, però si majoritària, al traçat de la línia de 400 kV. El primer informe va ser per dir que la línia era necessària, que es necessitava acomplir una connexió del 10% de la potència del país i que això no es complia a Espanya, amb una importació del 2,2% i una exportació del 1,3%; va dir que hi havia una forta congestió en l'intercanvi elèctric entre els dos països durant el 97% del temps, que suposava un cost per a l'usuari espanyol de 96.000€/MW; va dir que el reforçament elèctric de la connexió millorava l'estabilitat del sistema elèctric espanyol i que eliminava el límit de generació eòlica actual, que augmentava la quantitat d'energia renovables en condicions de seguretat, millorant alhora la complementarietat de les fonts d'energia entre els dos països. Això ho va quantificar en un augment de la producció eòlica de 1.800 MW, fet que suposa una reducció de 1.500 tones de CO2 a l'any, l'equivalent a l'emissió de 600.000 vehicles. Va continuar dient que la connexió possibilitava fer front a les puntes climàtiques dels dos països, una millor recuperació dels sistemes després d'una caiguda, un augment de la capacitat del transport entre ambdós països, allisant els preus cap un valor inferior, beneficiant els consumidors dels dos països. Van dir també que la capacitat de la connexió amb França per facilitar l'energia eòlica a Espanya haurà de ser de 4.000 MW a l'any 2025, i que per realitzar la connexió actual de 2.800 MW, a la tensió de 400 kV la línia aèria ocuparia una amplada de 32 m., mentre que si fos amb 220 KV seria entre 145 i 310 m.
El segon informe va ser per explicar les tecnologies disponibles per la línia. Van ensenyar els costos de soterrar les línies, fent veure que als costos de soterrar s'han de deduir els menors costos de pèrdues i de menys manteniment en línies soterrades. En aquest informe ja van començar a apuntar la possibilitat de fer la connexió en corrent continu.
El tercer informe va ser per estudiar la localització de la connexió en tota la llargada de la carena pirinenca. Es van fer algunes preguntes, és possible augmentar la capacitat de connexió Espanya-França en 2.800 MW sense construir un nou eix? Resposta: tant si es fa un reforçament simple, com si és múltiple o híbrid, no es pot assolir la solució. Llavors es van preguntar on era millor posar la connexió, als Pirineus orientals, centrals o occidentals. La resposta va ser que el punt on hi ha més intercanvi elèctric i on la llargada de la connexió és més curta és a l'est dels Pirineus. A més, la nova línia conforma un triangle que augmenta la seguretat, permet alimentar el pas del TGV i permet nodrir les comarques de Girona, en dèficit. Van deixar clar que hi haurà una segona connexió pels Pirineus entre la part central i l'occidental.
El quart informe va estudiar les diferències tecnològiques entre la línia aèria, soterrada en corrent altern i soterrada en corrent continu. Van arribar a la conclusió que no era possible fer la connexió entre Sta. Llogaia i Baixàs soterrada en alterna donada la seva longitud i que en canvi sí que es podia fer soterrada en corrent continu.
Una vegada que ja havien decidit que la connexió es faria soterrada en corrent continu, llavors es van preguntar si era millor fer la connexió per terra o per mar. La conclusió va ser que era molt millor fer-ho per terra. Això era el cinquè informe.
En el sisè informe i últim, es van preguntar, ara que ja tenim la connexió soterrada en corrent continu passant per la Jonquera, podem soterrar la línia fins arribar a Bescanó? L'informe diu que, si el soterrament es fa en corrent altern, la compensació d'energia capacitativa, necessària per l'efecte del soterrament, no possibilitarà prou seguretat pel funcionament de la transformació del tram en corrent continu. Es demana si es pot continuar la connexió en continu des de Sta. Llogaia fins Sant Julià (Ramis) i Bescanó, concloent que no. Arriba a la següent conclusió: "todas las alternativas previamente mencionadas presentan dificultades técnicas notables de proyecto, realización y explotación. Estas alternativas constituirían "innovaciones a nivel mundial" cuya fiabilidad es difícilmente evaluableÉ A raíz de los análisis de las distintas alternativas, la solución de construir el tramo Bescano-Sta. Llogaia en línea aérea a 400 kV parece ser el más interesante desde el punto de vista técnico".
Aquest és el treball que ha fet Mario Monti. Ha aportat, com ningú mai havia fet abans, una gran quantitat d'arguments i informació per prendre solucions pel projecte de línia. Les informacions han servit per deixar enrere falses informacions, fruit de la ignorància amb la que tots estàvem fent el debat. Ha aclarit definitivament la dificultat tècnica de soterrar més enllà de la connexió entre Sta. Llogaia i Baixàs, explicant que a Espanya la connexió que hi ha a Barajas és de 12 km, però que no és possible fer-la aquí si el que es vol és acontentar els francesos soterrant la connexió. Per alimentar el tren es necessita que una de les alimentacions de Santa Llogaia sigui aèria. Si l'alimentació que ve de França és soterrada, la que ve de Bescanó ha de ser aèria per donar la potència de curtcircuit necessària pel tren.
Mario Monti ha demostrat que és un polític de gran talla, desgranant el problema punt a punt, raó a raó, una darrera l'altra, escoltant tothom, fent el debat racional.
Per això no va ser estrany que l'últim dia, els assistents que vam fer ús de la paraula, tant els que havíem estat a favor de les seves conclusions com els que no, fóssim unànimes en la conclusió: Gràcies, senyor Monti. Vingui quan vulgui, que serà ben rebut.
El segon informe va ser per explicar les tecnologies disponibles per la línia. Van ensenyar els costos de soterrar les línies, fent veure que als costos de soterrar s'han de deduir els menors costos de pèrdues i de menys manteniment en línies soterrades. En aquest informe ja van començar a apuntar la possibilitat de fer la connexió en corrent continu.
El tercer informe va ser per estudiar la localització de la connexió en tota la llargada de la carena pirinenca. Es van fer algunes preguntes, és possible augmentar la capacitat de connexió Espanya-França en 2.800 MW sense construir un nou eix? Resposta: tant si es fa un reforçament simple, com si és múltiple o híbrid, no es pot assolir la solució. Llavors es van preguntar on era millor posar la connexió, als Pirineus orientals, centrals o occidentals. La resposta va ser que el punt on hi ha més intercanvi elèctric i on la llargada de la connexió és més curta és a l'est dels Pirineus. A més, la nova línia conforma un triangle que augmenta la seguretat, permet alimentar el pas del TGV i permet nodrir les comarques de Girona, en dèficit. Van deixar clar que hi haurà una segona connexió pels Pirineus entre la part central i l'occidental.
El quart informe va estudiar les diferències tecnològiques entre la línia aèria, soterrada en corrent altern i soterrada en corrent continu. Van arribar a la conclusió que no era possible fer la connexió entre Sta. Llogaia i Baixàs soterrada en alterna donada la seva longitud i que en canvi sí que es podia fer soterrada en corrent continu.
Una vegada que ja havien decidit que la connexió es faria soterrada en corrent continu, llavors es van preguntar si era millor fer la connexió per terra o per mar. La conclusió va ser que era molt millor fer-ho per terra. Això era el cinquè informe.
En el sisè informe i últim, es van preguntar, ara que ja tenim la connexió soterrada en corrent continu passant per la Jonquera, podem soterrar la línia fins arribar a Bescanó? L'informe diu que, si el soterrament es fa en corrent altern, la compensació d'energia capacitativa, necessària per l'efecte del soterrament, no possibilitarà prou seguretat pel funcionament de la transformació del tram en corrent continu. Es demana si es pot continuar la connexió en continu des de Sta. Llogaia fins Sant Julià (Ramis) i Bescanó, concloent que no. Arriba a la següent conclusió: "todas las alternativas previamente mencionadas presentan dificultades técnicas notables de proyecto, realización y explotación. Estas alternativas constituirían "innovaciones a nivel mundial" cuya fiabilidad es difícilmente evaluableÉ A raíz de los análisis de las distintas alternativas, la solución de construir el tramo Bescano-Sta. Llogaia en línea aérea a 400 kV parece ser el más interesante desde el punto de vista técnico".
Aquest és el treball que ha fet Mario Monti. Ha aportat, com ningú mai havia fet abans, una gran quantitat d'arguments i informació per prendre solucions pel projecte de línia. Les informacions han servit per deixar enrere falses informacions, fruit de la ignorància amb la que tots estàvem fent el debat. Ha aclarit definitivament la dificultat tècnica de soterrar més enllà de la connexió entre Sta. Llogaia i Baixàs, explicant que a Espanya la connexió que hi ha a Barajas és de 12 km, però que no és possible fer-la aquí si el que es vol és acontentar els francesos soterrant la connexió. Per alimentar el tren es necessita que una de les alimentacions de Santa Llogaia sigui aèria. Si l'alimentació que ve de França és soterrada, la que ve de Bescanó ha de ser aèria per donar la potència de curtcircuit necessària pel tren.
Mario Monti ha demostrat que és un polític de gran talla, desgranant el problema punt a punt, raó a raó, una darrera l'altra, escoltant tothom, fent el debat racional.
Per això no va ser estrany que l'últim dia, els assistents que vam fer ús de la paraula, tant els que havíem estat a favor de les seves conclusions com els que no, fóssim unànimes en la conclusió: Gràcies, senyor Monti. Vingui quan vulgui, que serà ben rebut.
