RATAFIA (LICOR DE SANT JOAN)
Aquest licor de Sant Joan s' elabora a Provença coincidint amb el solstici d' estiu, data d' esplendor de les herbes aromàtiques.Es, doncs, força similar a la ratafia catalana.
Ingredients
2 o 3 nous verdes (hi ha qui n' hi posa més)
2 fulles de noguera (opcional)
herbes acabades de collir: hisop, maria-lluïsa, til.la, camamilla, sàlvia, menta, tarongina, espígol, romaní, freixe
1 l d' aiguardent (d' uns 45º ); o bé espècies:canyella, clavells, celiandre,pela de llimona...
xarop fet amb 1/4 de l d' aigua bullida i 25-30 g de sucre, aproximadament
Elaboració
Esclafeu les nous verdes en un morter. Talleu les herbes i fulles a trossets.
Poseu-ho a macerar amb l' aiguardent en un recipient (millor una garrafa de coll ample) durant 50 dies, si pot ser a l' exterior o en un lloc càlid.
Al cap d' aquest temps filtreu-ho, passant-ho per una estamenya, i afegiu-hi el xarop. Poseu-ho en una ampolla ben bonica. Tapeu-la amb un tap de suro i espereu unes setmanes a consumir-la.
Notes
La ratafia catalana, molt similar, es té, tradicionalment, 30 dies "a sol i serena", i després també es filtra i s' hi afegeix sucre al gust.
Arreu de la Mediterrània hi ha licors d' herbes similars: els herbers valencians, els licors d'herbes de les Balears, d'Itàlia, etc.
A Occitània, com als Països Catalans, hi ha una gran tradició de ratafies i licors d’ herbes casolans, amb nous verdes (com a Catalunya), amb tota mena d’ herbes i espècies o monogràfics: ratafia de mandarina (en occità s´escriu igual que en català) ratafia de taronja (ratafia o vin de portegal, de “portugal”, nom de la taronja que retrobem en àrab, truc, etc.) a Provença.Tenim el vin de nogas (aigua de nodes, a la Vall d’ Aran, vin ai nouòe, a Provença), d’ espígol o lavanda, de sàlvia (saùvia), de càdec (ginebrons de càde ), de verbena (com el que es fa a Velai) i molts d’ altres. El vi de nous gascó se sol fer amb vi blanc de Gailhac.
A Occitània el nom de ratafia, segons la legislació francesa, se sol aplicar a un aiguardent aromatitzats amb suc i pela de cítrics, tot i que antigament,-com podem veure en Stendhal-, designava els aiguardents amb fruita- cireres, mores, aranyons, etc.-.
Per saber-ne més:
Jaume Fàbrega:
-La cuina del país dels càtars (Cossetània Edicions)
-El llibre de la ratafia. Ratafies i licors d’ herbes de tot el món (2ª edició, Cossetània Edicions).
