Avui escric per mi (o potser sempre escrivim per un mateix, qui sap) però que quedi escrit que hi han dies de joia on el cel es blau malgrat la pluja i tots els somnis semblen possibles (menys els barça, es clar) i totes les llunes semblen tenir una llum infinita. No t'ha tocat la grossa ni has dormit les vuit hores de rigor, ni tan sols ha passat res d'especial però de cop et decideixes a cuinar-te un plat estimat, tries unes quantes cançons que et carregin les piles i et veus amb la necessitat de trucar els coleges i senzillament convidar-los a viure una mica més.
No hi ha explicació possible ni refotuda falta que fa però tant de bo que pugues encomanar-vos-ho.... va per tots!!!! (i per totes !!)
M'encanta com ho expliques! Lliga tant amb la meva maenra de veure les coses. Ets sents així i expliques com hi has arribat. I o arribo a la conclusió que no sembla tant difícil. Buscar un parell o tres de coses que et carreguin les piles. Des que vaig descobrir això, la meva vida ha canviat. Espero que trobis sempre la manera de carregar-les. Deixa't ompli de lluna i de somnis, si són compartits millor. Una abraçada.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
