Tu potser no ho saps, i jo sabent-ho a cops també ho oblido. Tu i jo despistats en la confusió estesa d’un mon que creiem absolut ens adormim en el dia a dia , però cada cop que un d’ells es gira , mira al terra, apreta els llavis i comença un camí estrany, no volgut, nosaltres també el fem.
Apalancat al sofà o deixat anar per l’embut quotidià d’una feina absorbent o vivint l’acció per l’acció o senzillament confós pots, puc, pensar per un moment que els gitanos italians estan passant un greu mal moment per un govern mal triat.
Però tu, jo, ells, nosaltres, sabem que més mal que l’exili, les llàgrimes o el maltracte que enfonsa una feina d’anys, el que veritablement fica la ma a la ferida del dèbil, desfà els seus teixits, i provoca la sang brollada dels innocents és la ombra culpable del nostre silenci.
Jo potser no ho sé, perquè em despisto també per altres camins. No són estranys. I potser si que tots fem el seu camí forçat sense saber-ho, però jo no puc imaginar més mal que tot això que em dius, i tot i imaginant-lo, el desassossec que m'envaeix, no ve pas de de mi, ni de tu, ve de la imposibilitat de moviment i no, no em sembla pas suficient trencar aquesta ombra culpable del nostre silenci no seria mai suficient, però ni això aconsegueixo fer.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Tu potser no ho saps, i jo sabent-ho a cops també ho oblido. Tu i jo despistats en la confusió estesa d’un mon que creiem absolut ens adormim en el dia a dia , però cada cop que un d’ells es gira , mira al terra, apreta els llavis i comença un camí estrany, no volgut, nosaltres també el fem.
Apalancat al sofà o deixat anar per l’embut quotidià d’una feina absorbent o vivint l’acció per l’acció o senzillament confós pots, puc, pensar per un moment que els gitanos italians estan passant un greu mal moment per un govern mal triat.
Però tu, jo, ells, nosaltres, sabem que més mal que l’exili, les llàgrimes o el maltracte que enfonsa una feina d’anys, el que veritablement fica la ma a la ferida del dèbil, desfà els seus teixits, i provoca la sang brollada dels innocents és la ombra culpable del nostre silenci.
