Peco i miro la crònica que fan els informatius de Telecinco de l'epopèica victòria de la selecció espanyola de futbol en el seu primer partit de l'Eurocopa, contra Rússia. Ens en mostren imatges i la veu en off destaca algun dels jugadors que ho van fer més bé, tot donat referència del club en que juguen... Parlen de "Villa, jugador del Valencia", o bé de Fernando Torres, "ariete del Liverpool". Però quan arriba el moment de destacar Iniesta en parlen com "el jugador albaceteño". Ostres! A quin equip deu jugar, aquest noi? Ara no me'n recordo! En teniu idea vosaltres? Mira si n'és de despistat, aquest periodista, que ara mateix no recorda quin és el club que paga les misses a l'Andresito. Algú ho sap? Deu ser un equipet de no res, de barri, de províncies, segurament.
Hola, Josep Blesa i "culer" Pel que veig, patiu tots dos malalties similars a la que pateix el periodista de Telecinco, tot i que de signe contrari. Bé, en tot cas, està bé descobrir que no es tracta d'un cas aïllat; sembla que és una cosa prou comuna. Epidèmica, potser. Amb tot el carinyo.
Som-hi, doncs! Ironia a manta! El cas és que jo dormo sense pijama. Sense colors. El que m'agrada és que es reconeixi la feina del qui la fa, la faci on la faci, es posi el pijama que es posi. I això no nega altres fidelitats, simplement deixa la porta oberta per al qui vulgui traspassar-la.
Sr. Pep Montes: És molt arriscat fer diagnòstics de malalties sense coneixer el malalt... Soc soci del Barça i em fot molt que jugadors que paguem nosaltres engreixin les butxaques de les federacions (tant fa si son españoles, franceses,...), que es lesionin amb la seva selecció i no puguin jugar amb el club que els paga, etc... I que engreixin el patrioterisme, la xenofòbia, el jacobinisme,... i altres ismes semblants que es fomenten en les competicions que organitzen... I per si un cas em vol diagnosticar una altra malaltia, li he de dir que soc contrari a qualsevol selecció catalana.... El futbol, el basquet,... professionals avui son negocis i no m'agrada que s'hi barregin altres sentiments... Soc del Barça perque m'agrada el futbol i res mes... Ah, veig molt poc la TV i mai Telecinco... Sr. Montes si sou metge repasseu els apunts abans de fer diagnòstics i si no ho sou no feu intrussisme professional...
Pep Montes |
divendres, 13 de juny de 2008 | 14:25h
Amic culer,
El qui obre un bloc és intrusista per sistema i volgudament, així que no només no nego les seves "acusacions", sinó que les assumeixo i les defenso. D'altra banda, estic ben d'acord amb el que diu vostè sobre sous i representativitats emocionals d'equips i seleccions.
Però deia vostè en el seu primer comentari que no reconeix el noiet d'Albacete si no porta la samarreta del Barça, i a mi em sembla que, per a algú que diu que li agrada el futbol com a tal, sense implicacions d'altra mena, és trist renunciar a veure un bon jugador només perquè s'ha posat una samarreta d'un color que no li fa el pès. Intueixo, per tant, que alguna cosa més hi ha darrera d'aquest refús, a més de gust pel futbol i de l'encertat criteri econòmic que vostè explica. I amb aquesta afirmació continuo fent intrusisme professional en sondejar la seva psicologia, és clar. Però què vol, aquest bloc el tinc en part per divertir-me i en part per satisfer el meu ego. I li asseguro que amb comentaris com aquests compleixo sobradament els dos objectius.
Però tampoc cal que em faci gaire cas; és que m'agrada portar la contrària. Això sí, jo sempre firmo els meus escrits. I si no els firmo no els mostro públicament. Vostè no ho fa això, oi?
Peco i miro la crònica que fan els informatius de Telecinco de l'epopèica victòria de la selecció espanyola de futbol en el seu primer partit de l'Eurocopa, contra Rússia. Ens en mostren imatges i la veu en off destaca algun dels jugadors que ho van fer més bé, tot donat referència del club en que juguen... Parlen de "Villa, jugador del Valencia", o bé de Fernando Torres, "ariete del Liverpool". Però quan arriba el moment de destacar Iniesta en parlen com "el jugador albaceteño". Ostres! A quin equip deu jugar, aquest noi? Ara no me'n recordo! En teniu idea vosaltres? Mira si n'és de despistat, aquest periodista, que ara mateix no recorda quin és el club que paga les misses a l'Andresito. Algú ho sap? Deu ser un equipet de no res, de barri, de províncies, segurament.
Pel que veig, patiu tots dos malalties similars a la que pateix el periodista de Telecinco, tot i que de signe contrari. Bé, en tot cas, està bé descobrir que no es tracta d'un cas aïllat; sembla que és una cosa prou comuna. Epidèmica, potser.
Amb tot el carinyo.
Malaltia per un sentit nacional ?
Diria que és pura objeccció a sentir-me embolcat en la seua (per la d'ellos).
Ni emvescament, ni malaltia, ni tan sols el contrari:
Veïnatge europeu i mundial.
Otro gallo nos cantaría. También con cariÑo.
Cordialment i rep una abraçada, mestre MONTES.
Records, també, per al mestre BOHIGAS.
Som-hi, doncs! Ironia a manta! El cas és que jo dormo sense pijama. Sense colors. El que m'agrada és que es reconeixi la feina del qui la fa, la faci on la faci, es posi el pijama que es posi. I això no nega altres fidelitats, simplement deixa la porta oberta per al qui vulgui traspassar-la.
El records seran donats.
Més abraçades.
Amic culer,
El qui obre un bloc és intrusista per sistema i volgudament, així que no només no nego les seves "acusacions", sinó que les assumeixo i les defenso. D'altra banda, estic ben d'acord amb el que diu vostè sobre sous i representativitats emocionals d'equips i seleccions.
Però deia vostè en el seu primer comentari que no reconeix el noiet d'Albacete si no porta la samarreta del Barça, i a mi em sembla que, per a algú que diu que li agrada el futbol com a tal, sense implicacions d'altra mena, és trist renunciar a veure un bon jugador només perquè s'ha posat una samarreta d'un color que no li fa el pès. Intueixo, per tant, que alguna cosa més hi ha darrera d'aquest refús, a més de gust pel futbol i de l'encertat criteri econòmic que vostè explica. I amb aquesta afirmació continuo fent intrusisme professional en sondejar la seva psicologia, és clar. Però què vol, aquest bloc el tinc en part per divertir-me i en part per satisfer el meu ego. I li asseguro que amb comentaris com aquests compleixo sobradament els dos objectius.
Però tampoc cal que em faci gaire cas; és que m'agrada portar la contrària. Això sí, jo sempre firmo els meus escrits. I si no els firmo no els mostro públicament. Vostè no ho fa això, oi?
cordialment.