La nació espanyola,amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania,proclama la voluntat de:
Protegir a tots els espanyols i els pobles d'Espanyaen l'exercici dels drets humans,les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Article 3
2.Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
És la seva màscara per consolidar, legitimar i eternitzar allò que sempre fou universalment tingut per criminal. O tenc alzheimer o en el meu redol no va anar a la presó ningú durant la Dictadura per cremar una estanquera en aquells temps que jo revisc als meus romanços. El poeta Josep Maria Llompart i una servidora vàrem cremar el Decret de Nova Planta a la plaça de Ca les Munnares, en marc d'un Congrés de la Cultura Catalana (o similar), i aquest acte estava anunciat a programes impresos i va sortir als diaris. Després vàrem anar a sopar al Moll, a un lloc que es deia la pensió Rex, amb tota una colla de gent. El batle de Pollença era en Martí March (en Martí del Molinet, al cel sia ell), i em va enviar a demanar. Vaig anar a casa seva, no a l'ajuntament, i la seva dona em va fer un cafè i vàrem xerrar de coses importants i no de dois dels nostres, deia ella (em va sarzir uns texans que jo m'havia foradat a posta: una obra d'art. No m'he atrevida a llençar-los). Després, amb en Martí, vàrem passar al seu petit despatx, i em va suplicar que en comptes de cremar-lo, a veure si el podíem esqueixar només, al Decret. Jo li vaig que no, que de cap manera (no n'hi feia de bona). El vàrem cremar, ja ho crec. No va passar res. Ara sí que passaria. Per més poc, n'hi ha que són a la presó.
No: no serveix de res. Què havíem d'esperar d'un document consensuat entre UCD i el Partit Comunista? No res.
Com i per què
Aquest bloc recullia anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. La mort del traductor va aturar el projecte. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles setmanals a VilaWeb sota una llicència creative commons.
The Studio II
Tomato Plant
Still Life on Pedestal Table
Rest
Tete d'une Femme Lisant
The Dream
Woman with Boo
Femme au Chapeau Orne 1962
Woman in Red Armchair
Girl Before a Mirror
Dora Maar with Cat
Nu Couche
Nu Couche III
Guernica, 1937 Gallery Wrap
Woman Seated before the Window
Girl Before a Mirror III
O tenc alzheimer o en el meu redol no va anar a la presó ningú durant la Dictadura per cremar una estanquera en aquells temps que jo revisc als meus romanços.
El poeta Josep Maria Llompart i una servidora vàrem cremar el Decret de Nova Planta a la plaça de Ca les Munnares, en marc d'un Congrés de la Cultura Catalana (o similar), i aquest acte estava anunciat a programes impresos i va sortir als diaris. Després vàrem anar a sopar al Moll, a un lloc que es deia la pensió Rex, amb tota una colla de gent.
El batle de Pollença era en Martí March (en Martí del Molinet, al cel sia ell), i em va enviar a demanar. Vaig anar a casa seva, no a l'ajuntament, i la seva dona em va fer un cafè i vàrem xerrar de coses importants i no de dois dels nostres, deia ella (em va sarzir uns texans que jo m'havia foradat a posta: una obra d'art. No m'he atrevida a llençar-los). Després, amb en Martí, vàrem passar al seu petit despatx, i em va suplicar que en comptes de cremar-lo, a veure si el podíem esqueixar només, al Decret. Jo li vaig que no, que de cap manera (no n'hi feia de bona). El vàrem cremar, ja ho crec.
No va passar res.
Ara sí que passaria. Per més poc, n'hi ha que són a la presó.