He fet una pausa. Un silenci. He aprofitat per llegir i el temps s’ha convertit en company i còmplice. Llegir als altres, al menys en mi, te un doble resultat: acabes desbordat i escrius, escrius, escrius, sotmès a una excitació insalvable o t’oblides de tocar un boli encongit per la grandesa del text que t’acompanya.
Jo, convertit en granet de sorra de la platja dels somnis aliens i propis tot just començo a despertar-me de dues lectures consecutives que m’han deixat atavaladament viu, atalavadament despert, sobtadament orfe.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
