Granollers és un lloc mortalment avorrit, però tenim una certa tradició satírica. Quan jo era jovenet, sortia una revista descarnadament divertida, políticament esmolada, i de titularitat anònima, que es deia El Gual Permanent. Aquest matí han aparegut en diversos punts de la ciutat els programes de mà d'un presumpte FICIG (Festival Internacional de Cinema Interessant de Granollers). [ + ]
El Festival Internacional de Cinema Interessant de Granollers, consta de 10 pel·lícules, que serveixen als autors d'aquesta esplèndida broma per retratar algunes de les nostres misèries ciutadanes.
La meva preferida és La leyenda de la ciudad sin bares, dirigida per Charlie Littlecains, i que té aquesta sinopsi: "Road movie sobre la peregrinació d'uns joves per sortir de festa en una Vila Oberta".
També m'agrada El jardín de la alegría, de Jesús de Hachís, l'argument de la qual diu: "En una ciutat canvien les places de sorra i els jardins per obres arquitectòniques de ciment i ferro. La gent es veu empesa a consumir drogues per tal de fugir d'una realitat tan grisa".
Aquest festival l'han inventat uns que es fan dir Escamots, i que tenen un bloc aquí.
No sé qui són, però els felicito.
La meva preferida és La leyenda de la ciudad sin bares, dirigida per Charlie Littlecains, i que té aquesta sinopsi: "Road movie sobre la peregrinació d'uns joves per sortir de festa en una Vila Oberta".
També m'agrada El jardín de la alegría, de Jesús de Hachís, l'argument de la qual diu: "En una ciutat canvien les places de sorra i els jardins per obres arquitectòniques de ciment i ferro. La gent es veu empesa a consumir drogues per tal de fugir d'una realitat tan grisa".
Aquest festival l'han inventat uns que es fan dir Escamots, i que tenen un bloc aquí.
No sé qui són, però els felicito.
;-)