joanvila |
dilluns, 9 de juny de 2008 | 07:46h
Aquest any 2008 està sent un any delicat. No només perquè el canvi de cicle econòmic ens agafa sense haver fet els deures, sinó perquè entrem en un cicle diferent, desconegut. La demanda de matèries primes ha encarit els preus fins a valors que obliguen a canviar les maneres de fer de tothom. El fort augment de la demanda de matèries primes de la part de països com la Xina o l'Índia ha deixat el comerç internacional completament desequilibrat. Com sempre passa, això és perquè ningú ha anticipat el moviment, perquè no hi ha previsió de cap mena. Algú dirà,... són les lleis del mercat. Sí senyor i s'han d'acceptar, però per a alguna cosa es va inventar la història de l'economia, per no caure en els errors del passat, preveure els fets, i minvar els efectes de les crisis.
El cas és que fem curt d'aliments, d'aigua, d'acer, de coure, de plàstics, de combustibles... No és que no n'hi hagi per poc temps, no. Fem curt per sempre. En algun element el cas esdevé especialment greu, com en el cas dels aliments o dels combustibles. Pel que fa als aliments és més greu perquè afecta milions de persones que tenen fam i cada vegada ho tenen més difícil per resoldre-ho; alguns que ja se'n sortien ara han tornat a veure que no poden menjar el que necessiten. Quant als combustibles, el desequilibri esdevé letal pel fet que l'excés de demanda accelera l'esgotament de tots els combustibles fòssils, petroli i gas natural. No sé si és greu, com el cas dels aliments, però com a mínim hi haurà un abans i un després.
Així com el problema dels aliments s'ha de resoldre augmentant la producció, el 50% diu la FAO, en el cas dels combustibles el problema s'ha de resoldre estalviant. Tenim prou experiència en les dues crisis energètiques dels anys 1973 i 1978 per saber que no s'hi val fer trampa i amagar el cap sota l'ala; cal actuar deixant que els preus pugin i d'aquesta manera baixi el consum. Durant el darrer mes de maig el consum de gasoil va baixar un 10%. No hi ha més camí que aquest. És dur. Fa mal. Però és el camí. No tenen raó els pescadors, els transportistes i els agricultors quan demanen que s'abaixin els impostos de combustible. No només no tenen raó, sinó que han de saber que aquests s'aniran apujant per equilibrar-se als dels altres països de la Unió Europea.
Més augments en els preus de les gasolines faran encara disminuir més el consum, fins que l'augment sigui de prou quantitat que obligui a canviar alguns dels hàbits que encara tenim. Fa un parell d'articles deia que el preu de la gasolina pel qual decidirem passar a cotxes elèctrics es troba entre 2 i 2,5 €/litre. Doncs això. Des del 1,3 €/l. d'avui fins arribar a 2€/l, aquest és el camí per córrer. Pel que fa als transportistes, agricultors i pescadors, igual com passa als altres sectors de l'economia, cal que facin coses per disminuir el consum de combustibles, que augmentin per altres costats la productivitat, i finalment repercuteixin els augments en els productes. Només així el consumidor decidirà si continuarà menjant peix, patates, o aliments que vénen d'aquí o amb transport llunyà de l'Argentina o d'Austràlia.
A l'electricitat li passa una cosa semblant. Ja sabeu que el mix de generació elèctrica és una barreja de generació amb carbó, hidràulica, nuclear, gas natural i eòlica. És evident que l'augment de preus dels combustibles afecta el carbó i sobretot el gas natural. Precisament en els darrers anys aquest mix s'ha anat tombant cada vegada més cap al gas natural. Per tant, el preu de l'electricitat cada vegada més es veurà afectat per la puja del petroli pel fet que el gas està indexat a ell. Fa anys que s'estan apujant els preus de generació elèctrica i aquests augments no es repercuteixen sobre els preus de la tarifa elèctrica regulada pel BOE per qüestions polítiques. Aquesta diferència configura el que s'anomena dèficit tarifari. La quantitat resultant de la desviació entre el preu del mercat (el que es negocia cada dia) i el de la tarifa (que el govern posa al BOE), s'inclou com si fos una hipoteca a deu anys repartida en els rebuts dels propers anys. Les companyies elèctriques cobren a?questa desviació pel fet que els bancs els descompten aquest deute. Per tant, qui més pateix amb el dèficit tarifari som els futurs usuaris de l'electricitat en els propers anys. Talment com el deute públic, el dèficit tarifari suposa deixar una càrrega als nostres fills, i això no és just, ni ?desitjable.
Ara bé. Es pot fer alguna cosa per millorar la tarifa? Penso que sí. Algú demana que una part de les inversions elèctriques (podria ser la MAT) vagi a càrrec dels pressupostos en lloc de recaure com un cost sobre el preu de l'electricitat. No crec que sigui una bona solució. La mateixa cosa l'he escoltat a l'ACA dient que una part dels 6.000 milions d'euros, que té de pressupost pels propers anys, hauria de sortir dels pressupostos generals. Pot ser una raó quan la manca d'infraestructures és deficitària de forma històrica. Però si no és el cas, convé que els costos es repercuteixin sobre el consum, fent-lo així més eficient. Per altra part, els pressupostos no són una cosa infinita, com ho comprovarem aquest mateix any.
Podem fer més coses. La confecció del preu avui es fa diàriament en una llotja, el Pool elèctric, on els que produeixen aporten l'energia a un preu i els que compren ho fan a un altre. El preu de cassació és el preu final. És un mercat que segueix les regles de transparència. Veient-ho de més a prop ens podem demanar què hi fan les nuclears en un mercat lliure. Si fos lliure, els guanys astronòmics de les nuclears i les hidràuliques les portarien a fer més centrals en els propers anys. A partir d'aquí el mercat s'equilibraria en preus. Però això no és possible per qüestions legals i socials. Per tant, tenir aquesta generació (el 30%) dins la configuració diària de preus és fer trampa. S'haurien de treure aquests components i retribuir-los pels seus costos. Així ens podríem beneficiar de la seva tecnologia.
Una altra cosa que es podria fer és gestionar la corba de demanda d'electricitat. La relació entre la vall i la punta a Espanya és d'1,5, mentre que a França és d'1,2. Generar el 20% de la corba en les hores punta és molt car: necessitem més línies i més centrals només per cobrir aquesta necessitat i, a més, en transportar més potència tenim més pèrdues. Disminuir aquesta relació és un problema de posar els comptadors digitals als domicilis i fomentar fer certes feines domèstiques a partir de les 10 de la nit fins a les 11 del matí. El pla de canvi de comptadors s'hauria d'agilitzar fent-lo en un any.
Per tot plegat, el que cal és anar canviant els hàbits de consum, estalviant més i més energia.
Com amb els aliments i amb les altres matèries primeres el que s'ha de fer és abaixar el seu consum. Hauríem d'avançar les conseqüències d'aquest canvi que ens ve, utilitzant els coneixements de la tècnica i el funcionament de la societat per anticipar i protegir el canvi. La ciència sense consciència és la ruïna de l'home, diu Nicolas Hulot, reporter i ecologista francès. A fe que ho serà. Només actuem quan els fets ja són massa greus.
Ara bé. Es pot fer alguna cosa per millorar la tarifa? Penso que sí. Algú demana que una part de les inversions elèctriques (podria ser la MAT) vagi a càrrec dels pressupostos en lloc de recaure com un cost sobre el preu de l'electricitat. No crec que sigui una bona solució. La mateixa cosa l'he escoltat a l'ACA dient que una part dels 6.000 milions d'euros, que té de pressupost pels propers anys, hauria de sortir dels pressupostos generals. Pot ser una raó quan la manca d'infraestructures és deficitària de forma històrica. Però si no és el cas, convé que els costos es repercuteixin sobre el consum, fent-lo així més eficient. Per altra part, els pressupostos no són una cosa infinita, com ho comprovarem aquest mateix any.
Podem fer més coses. La confecció del preu avui es fa diàriament en una llotja, el Pool elèctric, on els que produeixen aporten l'energia a un preu i els que compren ho fan a un altre. El preu de cassació és el preu final. És un mercat que segueix les regles de transparència. Veient-ho de més a prop ens podem demanar què hi fan les nuclears en un mercat lliure. Si fos lliure, els guanys astronòmics de les nuclears i les hidràuliques les portarien a fer més centrals en els propers anys. A partir d'aquí el mercat s'equilibraria en preus. Però això no és possible per qüestions legals i socials. Per tant, tenir aquesta generació (el 30%) dins la configuració diària de preus és fer trampa. S'haurien de treure aquests components i retribuir-los pels seus costos. Així ens podríem beneficiar de la seva tecnologia.
Una altra cosa que es podria fer és gestionar la corba de demanda d'electricitat. La relació entre la vall i la punta a Espanya és d'1,5, mentre que a França és d'1,2. Generar el 20% de la corba en les hores punta és molt car: necessitem més línies i més centrals només per cobrir aquesta necessitat i, a més, en transportar més potència tenim més pèrdues. Disminuir aquesta relació és un problema de posar els comptadors digitals als domicilis i fomentar fer certes feines domèstiques a partir de les 10 de la nit fins a les 11 del matí. El pla de canvi de comptadors s'hauria d'agilitzar fent-lo en un any.
Per tot plegat, el que cal és anar canviant els hàbits de consum, estalviant més i més energia.
Com amb els aliments i amb les altres matèries primeres el que s'ha de fer és abaixar el seu consum. Hauríem d'avançar les conseqüències d'aquest canvi que ens ve, utilitzant els coneixements de la tècnica i el funcionament de la societat per anticipar i protegir el canvi. La ciència sense consciència és la ruïna de l'home, diu Nicolas Hulot, reporter i ecologista francès. A fe que ho serà. Només actuem quan els fets ja són massa greus.
als altres sectors de l'economia, cal que facin coses per disminuir el
consum de combustibles, que augmentin per altres costats la
productivitat, i finalment repercuteixin els augments en els productes"
Veig que ets un devot del mercat, però això no va com tu expliques. La vaga dels transportistes i dels que depenen del gasoil com a materia prima està mes que justificada, es mes, s'hauria d'estendre a tothom perquè la trampa és immensa. Fixa't com els governs de tot Europa ofereixen de tot als vaguistes menys abaixar l'impost sobre hidrocarburs (el 43%, si no vaig errat). Com mes puja mes ens cobren. Això és el mercat?!...captiu, la trampa. Es que potser tenim elecció? Com vols que els transportistes disminuexin el consum de combustibles? No deus coneixer gaire com funciona el mon del transport.
Mentrestant els diners de tot el mon es van drenant cap als regims més dictatorials i retrògrads, que son els que els dels de la OPEP, i aquests poden compar el mon sencer amb els nostres diners que els hi hem regalat per força, amb la complicitat inestimable dels nostres governs (imbècils o mafiosos). Saps molt de fer números, però de vegades t'embales massa amb la teoria. Baixa a la realitat!
A l'empresa on treballo carreguem i descarreguem cada any 2.000 camions. No tinc cap responsabilitat sobre cap d'ells, però els veig. El problema dels camions ara no és el preu de la gasoil. Si el gasoil baixa, el problema serà el mateix. El problema és que hi ha massa camions per la feina que tenen. Per això insisteixen en una tarifa mínima, creient que així es salvaran. És impossible amb un mercat amb tants camions autònoms que es pugui complir la tarifa mínima.
Creu-me, l'única solució per resoldre el problema és disminuir el nombre de camions i, a partir d'aqui, poder apujar les tarifes del transport.
Per cert, jo no soc cap abanderat del mercat. És el que hi ha. Precisament pel que fa a l'electricitat sóc dels que no està d'acord en la lliberització que s'ha fet. Ho dic jo i tots els tècnics amb responsabilitat en el sistema elèctric.
Pel que fa a l'estalvi en combustibles, és evident que un camioner no ho pot resoldre. Però només amb els preus es pot canviar algun sistema de transport. Per exemple, amb preus alts de gasoil es pot desenvolupar més el transport de camions en tren, com ho fa el Lorryrail del Boulou a Louxembourg, o es podran desenvolupar camions amb gas híbrids, tecnologia que es ven a Canadà. A tots ens passa. Quan s'apuja l'energia enmig d'un mercat que no compra fa mal. L'any 2006 el meu sector va veure caure el 10% de les empreses per aquest mateix efecte. I que jo sàpiga ningú s'en va enterar. El que queda d'any veurem caure un altre 10%. I això no ens impulsa a sortir a la carretera ni a fer demagògia. Són lleis de mercat en una societat que ho ha volgut muntar així.
M'he fet un tip de dir en els últims anys que el model economic era erroni, perillòs i que no deixava créixer de manera adequada als sectors tecnologics. Però he estat sol fent aquest discurs, tothom em deixava per il·luminat i pessimista. Com pot ser que hi hagi gent i camioners que paguen el seu cotxe i camió junt amb la hipoteca de la vivenda? Hi ha molta gent que té la culpa d'això, però jo no la vull assumir.
Jo tracto sovint amb transportistes que em venen aportar matarial, tots autònoms, encara que oficialment siguin d'una agència, i els pateixo per la carretera quan fan mil i una imprudències i es pasen de tot perque van amb el cohet al cul. Son un perill immens per ells i la resta i en canvi has vist algun ministre o president que parli de fer el TGV per a mercaderies?.
Si ens prenen el pel d'una manera tan descarada, alguna cosa ha de passar perque les coses canviin i el gasoil pot ser la gota.
Hem de ser conseqüents i no posar els interessos personals davant de tot. Fa una setmana que espero 4 trailers per acabar una obra molt important,soc un dels perjudicats per la vaga del transport, no la defenso per interés sino com a eina perque s'inici un canvi.
Potser sí que ser de ciències em fa veure les coses clares. Però ja saps que això m'identifica.