Va haver una època (quan era membre de l'Executiva nacional de les JERC, allà el 1995) que utilitzàvem aquesta frase per definir aquelles persones què fan política des dels despatxos, sense tocar territori i, menys, encara, copsar el carrer dia a dia. Tot sembla que el Sr. Trichet, president del Banc Central Europeu, pateix aquest síndrome, què anomenàvem "fluorescent".
Hui ens anuncien la propera més que possible pujada per part del BCE dels tipus d'interés amb l'objectiu, prioritari, de mantindre a ratlla la inflació.
I a mi, què cony m'importa la inflació, si la nostra economia está completament congelada. Perquè, una cosa és refredar-la i altre, ben diferent, és la situació actual on estem a punt morir congelats tots plegats.
De què ens serveix què la inflació estiga per sota del 4 per 100, si la gent no pot consumir, i per tant les empreses no venen, i si no venen, n'hi haurà què no fabriquen i aleshores, què fem amb la gent? doncs a l'atur.
Els estats s'estalviaran un fum de milions d'euros en concepte de revissió de les pensions, però en canvi es gastaran el què no hi ha escrit per fer front a tots els aturats que hi hauran en tornar de les vacances, bé siga mitjançant prestacions contributives i/o assistencials. A les comarques de Castelló es preveu uns 7.000 acomiadaments sols en el sector del taulellet per al mes de setembre.
Però encara que estiguem tots i totes a l'atur, podrem estar tranquils, la inflació gràcies al Sr. Trichet estarà en el 4 per 100, o millor encara per a estos senyors, a nivells negatius.
Però oblideu una cosa bàsica: amb una inflació alta passaria el mateix i encara agreujat. La fixació del preu del diner és un tema prou delicat com per no despatxar-lo amb simplismes.
Tota la raó, però sense cap mena de dubte el BCE s'està passant en el refredament de l'economia, i més de la nostra, què és a la fi la què més ens preocupa a nosaltres i a la resta dels nostres conciutadans.
Cal un equilibri en la politica monetària que permetesca donar liquidessa al sistema sense augmentar les dificultats financeres de les empreses què és el problema que tenim hui en dia. Sense cap mena de dubte crec que ens podriem permetre una inflació moderada amb un creixement de l'economia moderat. Potsr aixó refredem l'economia que falta li fa, però no moririem de congelació.
Tota la raó, però sense cap mena de dubte el BCE s'està passant en el refredament de l'economia, i més de la nostra, què és a la fi la què més ens preocupa a nosaltres i a la resta dels nostres conciutadans.
Cal un equilibri en la politica monetària que permetesca donar liquidessa al sistema sense augmentar les dificultats financeres de les empreses què és el problema que tenim hui en dia. Sense cap mena de dubte crec que ens podriem permetre una inflació moderada amb un creixement de l'economia moderat. Potsr aixó refredem l'economia que falta li fa, però no moririem de congelació.
Gràcies pel comentari.