VilaWeb.cat
theoreia | Bricolatges d'intimitat | dijous, 5 de juny de 2008 | 09:15h

 

L’ombra dentro ad una casa di legno e pietra,

la crepa di gesso dove fugge la lucertola,

il riposo riparatore che chiude l’angoscia futura,

il solco traboccante di muschio dove  scorre l’acqua.

 

L’amata a chi preparo un’insalata di verdure

pomodori e lattuga, formaggio fresco di capra,

il bacio lascivo che ravviva la gioia della calura,

l’allegria condivisa d’una promettente tavolata,

 

la tettoia di travi che dal male ci protegge,

la mia ragazza snella, vibrante e biricchina,

il cammino a legna dove il tempo rimane,

 

due bicchieri di vino –Binissalem- per la chiacchierata,

il cesto del bucato, vestigi di un’era dura,

tutte le sfumature di un lungo abbraccio.

 


-----------
Versió original en català del sud, clica ací.
Versió italiana de Dindirindina


Comentaris: 4
  • Refrescant
    rginer | diumenge, 8 de juny de 2008 | 07:55h
    Jo, com na Xesca ......  avui ja tinc preparada l'insalata di verdure.
    • italia en la taula
      theoreia | dilluns, 9 de juny de 2008 | 15:03h

       no menys italianesc que altres diumenges, ahir vaig dinar uns canelons propis i apropiats!

      a continuació per a tothom i totdon, una lletra que ens suggereix que Raimon també ha viscut com a "living a part together" ;-)


       Quan tu te'n vas al teu país d'Italia


      i jo ben sol em quede a Maragall,
      aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
      se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
      Ausiàs March em ve a la memòria,
      el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
      a casa, sol, immers en la cabòria
      del meu desig de tu que és gran i creix:

      "Plagués a déu que mon pensar fos mort
      E que passàs ma vida en dorment".

      Entenc molt bé, desgraciada sort,
      l'última arrel d'aquest trist pensament,
      el seu perquè atàvic, jove, fort
      jo sent en mi, corprès, profundament.
      Al llit tan gran d'italiana mida
      passe les nits sentint la teua absència,
      no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
      amor, amor, és dura la sentència.

      Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
      el dolor ve a fer-me companyia,
      i no se'n va, que creix en sa llargària,
      despert de nit somou, somort, de dia.
      Em passa això i tantes altres coses
      sentint-me sol que és sentir-te lluny;
      ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
      que compte el temps que lentament s'esmuny.

      Vindrà el teu cos que suaument em poses
      en el meu cos quan ens sentim ben junts,
      i floriran millor que mai les roses:
      a poc a poc ens clourem com un puny.




  • Bello
    x | dijous, 5 de juny de 2008 | 20:37h

    ...preparare un'insalata di verdure...

    • Hola, Xesca
      theoreia | divendres, 6 de juny de 2008 | 15:31h


      tinc una xicoteta sorpresa per a tu, en la línia gastronòmico-lírica de la sèrie "propaganda", vorem si trobe el text que havia anotat en un quadern de paper mentre estava per Dénia,

      salutacions cordials i una abraçada

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats