M’informo sobre temes nacionals i estatals cada dia a partir de internet, ràdio, diaris i TV i més o menys en aquest ordre. I en general m’interessa més les opinions que les notícies pròpiament, mers fluxs de paraules entrelligades. Una altra característica és que probo tenir un ventall ideològic ampli. Així, per internet utilitzo bàsicament Vilaweb, e-noticies, El País, Libertad Digital, l’Avui, La Vanguardia (tot i que –i ho denuncio aquí- tinc dificultats per accedir a La Vanguardia a través de Mozilla. Sembla mentida!). I de ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i la COPE. Sí, cada dia procuro escoltar la COPE en alguna de les seves franjes matinals o de tarda. I això des de fa molt de temps i recomano l’exercici.
Dels diferents matissos d’una mateixa notícia s'obté així informació qualitativa que em permet fer-me la meva propia opinió. No oblidem una de les ensenyances de la Teoria de la Informació: allò molt probable no aporta informació.
Especialment em crida l’atenció el fenomen de masses que representa la COPE. No m’apunto a l’argument fàcil. Vull arribar a entendre la seva lògica i us aporto 10 conclusions i opinions al respecte:
1. S’inspirenen el model anglosaxó de lobby mediàtic. I no em sembla malament.
2. Tenen fonts d’informació molt punyents que els hi donen credibilitat en certs temes (destapen, per exemple molts casos del PSOE que després resulten ser certs. També en el cas del Carmel, per exemple a Barcelona).
3. Practiquen una oratòria culta i fins i tot agradable a les tertúlies, per exemple. Tenen un coneixement enciclopèdic dels temes que més polemitzen, com ara “España”, “liberalisme-historia del pensament polític”, “transcissió espanyola”, fent apel·lacions constants i precises a dades històriques que doten la seva opinió de credibilitat.
4. Sofistes per definició. I no és una crítica, ans al contrari. Obliguen a tenir arguments sòlids en les contra-argumentacions. Això sí, porten a l’extrem la dialèctica (en César Vidal, per exemple, es refereix constantment cada tarda al Govern de Catalunya com “nazional-socialista”).
5. Utilitzen recurrentment l’extrapol·lació de “l’exemple” al “genèric”. I això és fer trampa, no s’hi val. Però “cola” en audiències entregades i en aquelles de baix nivell intel·lectual.
6. Basen la seva retòrica en la construcció de marcs mentals de referència (allò que teoritza en Lakoff, autor que, per cert, a ells no els hi agrada gaire). Així fan constants referències a valors absoluts “decente Vs no decente”; “naZionalismo”, etc. I els hi funciona la metodologia.
7. Es basen en la repetició. Es mouen entre 3 ó 4 idees de fons (no més) les quals diàriament vinculen amb els temes d’actualitat: España (por al trencament), Catolicisme (d’on emana la virtut i la moral), (Neo)Liberalisme (que regeix la “cosa pública”)
8. Disposen del poder fàctic de l’esglèsia que els hi dóna coba i els permet d'exercir. En són fidels fins a la mort, encara que es quedin sols. Això els hi dóna una fe cega que els fa sentir “portadors de la veritat absoluta”.
9. Tenen estrelles mediàtiques: en Losantos, César Vidal… sense ells res seria igual. Per mostra quan no hi són i els han de substituir. No hi ha color.
10.Estan inserits en l’stablishment econòmic "español" i tenen el seu graner d’infanteria en la classe mitjana-baixa impulsiva i emocional.
Dit això, diferenciaria d'entre els seus detractors els diferents grups:
1. “Amenaçats”: hi ha realment qui veu en la COPE un perill per la seva cadira. Són aquells a qui critiquen amb raó, fervorosament. El darrer exemple en Gallardón.
2. “Progrés”: de manera simple i repetint sempre els mateixos arguments, la cultura “pogre” (tant imperant en el nostra país, per desgràcia) critica a la COPE perquè no defensen el que ells voldrien sentir.
3. “Avergonyits”: gent, molt sovint provinent de moviments catòlics no integristes, que se’n fan creus cada cop que sintonitzen l’emisora de la Conferència Episcopal (com Unió, o en Sistach a La Vanguardia d’avui).
Jo personalment estic a favor que es pugui escoltar la COPE. No em fa por el debat d’idees. La única manera d’evolucionar ideològicament és amb el debat i la confrontació d’idees. En canvi, em fa pànic pensar que qui voldria tancar-la és perquè “no diuen el que un voldria” o perquè “no són políticament correctes”.
Apel·lo rotundament al “políticament INcorrecte” i al “debat d’idees i d’ideologies”. El contra-pols –si cal- s’ha de fer des dels mitjans de comunicació. I aquest és el problema. Lamento que a Catalunya tinguem tanta dificultat per tenir medis independents. Per mostra, l’espectacle a la Corporació i la figura institucional del Sr.Bolaño.
Per això no m'agrada el judici de’n Gallardón contra Losantos. Un judici que lluny de l’aparent “defensa de la dignitat del denunciant”, és un pols de poder entre dos concepcions del poder.
El problema ha estat, en la meva opinió, el de sempre: “digue’m de què presumeixes i et diré què et manca”. Losantos no té tanta independència ni carta blanca com diu i presumeix. Fins i tot a qui ha defensat en els moments més increïbles (tot el serial de l’11-M) han vist en aquest personatge un potencial perill. I sacrifar-lo és el preu a pagar en aquest altar del Poder. El que convé és manar i la “causa general de la dreta espanyola” necessita màrtirs a beatificar. L’interrogant que se’m planteja ara és només un: ¿serà Losantos fidel al seu ideari i no dubtarà en denunciar als de casa malgrat que això suposi perdre la impunitat i altaveu porpra? És capaç de fer-ho. El que està clar és que falten encara molts rounds i ningú guanyarà per KO.
Com a resposta al comentari de la Cope i del Sr.Losantos, voldria mostrar algunes discrepàncies:El 1r i 2º punt i estic d'acord , el 3r punt, parles de "oratoria culte" aqui discrepo totalment , és culte en quan a coneixements de historia d'Espanya però té una mala educació que ratlla l' insult en quasi cada paraula que surt de la seva boca, m'extranya que no tingui més problemes amb altres persones que ofen constanment.De la seva boca surt un odi refinat que enfrenta persones i comunitats i de forma especial ofen a Catalunya, tots aquets trets el desqualifiquen com a bon comunicador, a part expressa constanment idees que són mitges veritats i pel fet de dir-les cada dia, al final algú se les pot creure (difama que algo queda)
El punt 8e, et dirè que no sé si són "fidels a l'esglesia fins a la mort, s'hauria de comprobar com reaccionaria si algú de la cupula eclesial si poses en contra, l'exemple el tenin en el tractament que donava fins ara al PP i ara els remata sense pietat cada dia.A mi tampoc em fa por el debat d'idees,peró penso que aquest Sr. amb els seus comentaris va més enllà de lo correcte amb un mitjà de comunicació. No crec que es vulgui tancar la Cope, sino el programa concret d'aquest Sr. per la seva reiterada mala educació. Utilitza constanment la paraula "tio, ese tio" i nosaltres als nostres fills i als nostres alumnes els diem que "això no es diu" Vols més exemples?Es posible que el judici amb el Sr. Gallardon sigui un pols entre dos poders , però ja va sent hora de que algú li digui que no tot si val, que hi ha limits, que es passa molt.Per últim com a membre de l'esglesia a la que pertany la Cope, et diré que em fa vergonya que li permetin els comentaris tan desafortunats i em dol pensar que és una font d'ingressos per la conferència episcopal. No acabo d'entendre que tan tú com el Sr Alex amb el seu comentari semble que li doneu soport, Serà que els extrems es toquen?
Segurament molts dels que voldrien tancar la COPE son els mateixos que han aplaudit el tancament del diari EGIN (que al cap dels anys la justícia espanyola no ha pogut inculpar perquè no hi havia proves però ja es van carregar el mitjà) o el del diari EGUNKARIA. Són els demòcrates de l'estat de dret però que a l'hora de la veritat han comès atrocitats bastant grans...
Tenint les idees ben clares no és un mal exercici escoltar la COPE perquè destapen força escàndols del PSOE que la resta de mitjans (la majoria afins al PSOE) no destapen.. En molts casos, sinó fós per la COPE d'algunes coses no ens enteraríem ja que IU-ICV-ERC fan de simples comparses del govern espanyol.
És evident que no parlen dels escàndols del PP però per això ja tenim tota la tropa mediàtica del PSOE-PRISA-MEDIAPRO.