A la població costanera de Canet d'En Berenguer (Camp de Morvedre), acabem el nostre periple de tres presentacions seguides i una barbaritat de quilòmetres i visites a les benzineres del nostre país. Presentem el llibre en el marc de la festa per la Joventut que s'organitza al poble i que culmina amb un concert de quatre grups de la zona (tres d'ells valencianocantants, el que demostra la vitalitat de la nostra música).És dissabte de vesprada i amenaça amb ploure. A més a més, tampoc podem contar amb la presència de la gent d'Obrint Pas que, a eixa mateixa hora, ha d'estar fent la prova de so per tocar a la Patum de Berga. No obstant això, al voltant de vint-i-cinc persones, des de joves fins a grans, s'acosten al Centre d'Informació Juvenil KNT (un antic palauet reformat i molt acollidor). De la mateixa manera, un grapat de fotògrafs i, fins i tot, una càmera de televisió acudeixen a cobrir l'acte, la qual cosa ens sorprén gratament. Ací, es nota la mà d'Albert Llueca, un dels organitzadors de l'acte, qui esmerçà molts esforços perquè tot isquera bé, i dels moltíssims amics que tenim per la comarca, com Guillermo Sampedro, Marina Costa o Pere Valenciano.
Després de la presentació del llibre, on intentem transmetre les idees que habitualment expliquen tant Xavi i els Miquels com el propi Robert o Jaume Guerra, s'obrí un debat molt interessant. Entre el públic, hi ha amics i coneguts del Bloc i d'Esquerra Unida que ens pregunten per com veiem el panorama polític al País Valencià. Aprofitem per donar-los a tots dos una bona estirada d'orelles pel desastre del Compromís pel País Valencià i denunciem que, en l'escala política, la nostra terra encara no ha donat un pas endavant.
El bull de les diferents associacions en defensa de la cultura, la llengua i la cultura; la fantàstica vitalitat de la nostra gent; els numerosos concerts en la nostra llengua; l'empenta de l'ensenyament en valencià; les propostes, protestes i manifestacions davant de les injustícies socials... i, més modestament, la bona acollida a tots les comarques i viles del nostre Del Sud evidencien que hi ha un distanciament entre el país real i el país votat. Ho vam veure en les darreres eleccions generals i tenim molta por de tornar-lo a patir en les pròximes autonòmiques de 2011.
Per això, és necessari reviscolar de les cendres i acomboiar a la gent, articular políticament els seus anhels i les seues esperances abans de desaparèixer del mapa polític. Un tasca summament complicada on tots en som, en part, responsables, i en la que tots, fent allò que millor sabem fer, ens hem d'involucrar. Encara hi som a temps, però ja ho va advertir Miquel Martí i Pol: "Serem allò que vulguem ser". Nosaltres som els qui ho triem.
Gràcies per la vostra asistència, i no dubteu en tornar per alli...
La propera edició de la Festa de la Joventut en altre llibre (jejeje).
Intentaré enviar-vos, si voleu, els retalls de premsa que tinc d'aquest acte.
Miquel Rubio
Tècnic de Joventut
Ajuntament de Canet