Aquesta setmana ha estat ben moguda. He pogut constatar que a Reus, el tema -gegants- és apassionant i alhora un xic visceral. Tots ens estimem els nostres Gegants de Reus i les passions mouen molt sovint el nostre discurs.
Suposo que avui el Pere Rius tornarà a puntualitzar i/o defensar el seu criteri, exposat en la seva intervenció del passat divendres. De seguida que els professionals de Punt 6 Ràdio em facilitin el pod-cast d'àudio, us el penjaré sencer. Vagi per endavant el meu suport al company Pere i la més absoluta solidaritat amb el dret i la llibertat d'opinió. Ara crec que és el moment que per la meva part, faci tres ampliacions sobre el tema de la setmana.
Primer: Crec que tots els treballadors i tècnics dels museus de Reus, fan perfectament la feina a la que estan destinats. No en va, molts d'ells porten forces anys a les institucions museístiques reusenques i penso que si no ho fessin bé, ja haurien rodat caps no? Potser es van ferir sensibilitats, i ho entenc perfectament. Segurament fan el que poden, amb els recursos amb que compten, i pel que jo conec, el resultat és ben encertat i admirable. Recursos que per cert, paguem entre tots els ciutadans. Alguns comentaris que vaig esborrar per ser poc adequats, parlaven de: pells fines, cues de palla, i altres floretes d'ascendència familiar poc correctes. Puc comprovar que tots sabem crear-nos bones amistats.
Segon:Malgrat a qui pesi, l'intervenció del Pere Rius, ha tornat a obrir el debat sobre la presència a les festes reusenques, de les tres parelles de gegants antigues dipositades al museu d'Art i Història. L'any 2005 potser es va tancar en fals i van quedar escletxes obertes. Certament la colla gegantera hauria de dir-hi la seva. Al cap i a la fi son els qui els fan ballar. Un seguidor dels nostres gegants va assegurar-me que des de que sap que els Moros o els Indis no pesen el mateix, ja no troba el mateix mèrit i valor a les ballaruques i evolucions de les còpies de plàstic que ara surten. Les fotos de sota son de l'arxiu de Carrutxa. Podem veure que la Vitxeta, com tots els altres gegants, han sofert canvis al llarg de la seva vida seguint les modes i els gustos de cada època.
(A l'esquerra veiem una imatge del 1900, la de la dreta és del 1925)
Sobre les diferències es podria parlar moltíssim. Els motlles son perfectes i els caps impecables. El Sr. Ferran va fer un treball admirable, com sempre. Això que quedi clar per endavant. Una vegada posats els caps sota les perruques i vestides les carcasses, és inevitable que les diferències surtin a la llum. Les plomes dels Indis, el turbant del Moro, el cul de la Vitxeta, aquelles potes de fusta tant llargues... Diuen que son rucades, jo no ho crec pas.
Tercer:Fa 3 anys és va fer aquella presentació tant fastuosa de les tres parelles replicades, Indis, Moros i Vitxets. Van venir el Mustafà i l'Elisenda, els Gegants del Pi de Barcelona, les còpies suposo. Van aviar coets i molt de confetti. Les polèmiques entre el regidor; Eduard Ortiz, actual cap de colla dels geganters i el regidor de cultura; Xavier Filella, van sortir a la llum. Finalment es va imposar un criteri i tots a callar. La gent de Reus, no va ser escoltada. Ara es pot tornar a parlar amb més serenor. La nostra regidora de cultura; Empar Pont potser ens pot obrir nous horitzons, o no. La questió del "Casal de la Festa" també està en ple debat. Anem pel bon camí de cara al futur.
Si voleu seguir el tema de ben d'aprop, us recomano que esteu al cas dels següents llocs de la xarxa, a més del bloc Consueta, es clar:
Segurament que en els propers dies o setmanes, altres persones de forma lliure i democràtica podran mostrar el seu parer sobre el tema. No cal que ningú s'enfadi, que no és cap referèndum, de moment. Si el debat s'externalitza més enllà de la ràdio o la xarxa on ara el tenim encerclat, pot donar molt de si.
Visca Reus !!!! - Visca els Gegants !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Amb la musca ben cofada, us convido a tots valtros a llegir a totes hores, el bloc CONSUETA.
Responsable de la redacció i de tot el treball de camp: Lo Consueta de Reus, alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé, conegut amb els àlies de: "el Ventura" o "el Bona" i més modernament com "lo Consu".
El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris. Sagan-1981
Total visites darrer mes: 34.356 Repercusió mensual: + 21,5 % Mitjana actual: 1.145 visites/dia Mitjana anual: 1.062 visites/dia
Visites acumulades el 30/11/10 --------- A la portada del bloc: 440.679 Als posts o entrades: 476.257 --------- ♦ Suma total visites:916.936 --------------------------------------
.JPG)
.JPG)
