ADELL i ÀLVAREZ, Joan: El nàufrag. Ajuntament de Calvià, 2007. Premi de Narrativa Breu Rei en Jaume
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Quantes vegades no ens hem sentit nàufrags a la deriva i hem tingut la sensació que no aconseguiríem aferrar-nos a cap tauló? I quantes vegades, pel contrari, no hem desitjat el naufragi per tal de fugir de la realitat? Aquestes són les premisses a partir de les quals Joan Adell ens narra la història de l'Albert, un home superat per les circumstàncies però que cerca sortides. Tot i que la via d'escapament que tria és força peculiar.
La novel·la s'inicia, precisament, amb la terrible notícia de l'accident que ha sofert el iot en el qual navegava, en solitari, el protagonista, un empresari amb fortuna en el món dels negocis però, tal com anirem descobrint, amb una vida afectiva complexa. Però no només és la història de l'Albert, la que trobem en les pàgines d'aquesta novel·la, sinó que tots els personatges que l'envolten tenen molt a dir. Així, descobrirem de la mà d'aquest autor novell en el món de la novel·lística, però que ja havia publicat diversos relats breus i poemaris, tot un seguit d'emocions humanes que avancen entre la tendresa i l'amor, passant per la passió i el desig, fins arribar a l'orgull i l'arrogància.
El nàufrag és una novel·la bastida a través de breus escenes, les que protagonitzen els seus personatges i de les quals el Joan Adell se serveix per tal d'indagar sense treva en la seva psicologia. Potser aquest aspecte és un detall que li cal polir: brodar amb punt més curt la línia que uneix cadascun d'aquests quadres. És una novel·la en la qual el sexe actua com el motor que empeny la història, que mou els personatges, però en la qual l'autor ha desestimat la descripció d'aquestes escenes i del joc narratiu de l'erotisme. I en arribar al final, la sorpresa que estàvem esperant ens apareix amb un rondó que rebla el clau de les relacions de tota la història.
