Aquests blocaires sempre em dónen lliçons ! En la meva estada als Pirineus, llarga, quatre setmanes, a Oô, poblet de 100 habitants, a 9 kms de Banheres de Luishon en direcció al col de Peyresourde, he observat molt, he fotografiat molt, he llegit molt, he parlat amb gent gran ( jo en català i ells en gascó ), jove i infants i he anat descobrint curiositats i maneres de viure i parlar.
Una tarda plujosa, trista, va aparèixer en Marcel a casa de na Marie i en Hilaire. Parlàvem de la inexistència de fronteres al Pirineu i en Marcel ens va alegrar la tarda amb el seu acordió.
Ha après d'oïda i la gent el reclama d'altres poblets com Saint Aventin, o Poubeau, o Garin. M'he compromès a enviar-li uns CD de música tradicional catalana, i així tindrà un repertori més ampli.
De tornada a casa, vaig llegint els blocs i intentant posar-me al dia, i em trobo amb el post del blocaire Jordi Puig ' Els oficis desapareguts' del propassat 26 de maig. Ens parla molt i molt bé de la gent que tocava l'acordió per les festes dels pobles i ens recorda aquesta cultura popular tant arrelada als Pirineus.
Bé, en Marcel, encara practica aquest ' ofici desaparegut'.
Parlant dels menjars d'abans, na Marie m'explica com contractàven pastors aragonesos per vigilar els seus ramats de vaques, bous i xais que pasturàven vora els cims, ja en terres aragoneses. Marie els pujava el menjar, i les arengades amb el pà deliciós de la terra 'campaillou', sempre eren dins el farcell. En Hilaire no li agraden les arengades, però na Marie li encanten i ara ja no en troba. Una altra promesa; l'any vinent podrà tornar a menjar-ne del meu proveïdor del barri ... però la sorpresa va ser quan em va dir que ells a les arengades en diuen ' gendarmes' !!!!!
Doncs bé, novament, na Carme-Laura en el seu post 'El coc dels mots perduts' ens explica la delícia de menjar 'guardies civils' o arangades. Gendarmes a França, Guàrdies Civils a casa nostra; veritablement la frontera no existeix.
La fotografia correspòn a casa els Cazeneuve, senzilla, plena de records, escoltant la música de'n Marcel d'aquest ofici perdut, però hi manquen els gendarmes amb pà i oli sobre la taula. L'any vinent hi seràn, sense cap mena de dubtes.
Moltes gràcies per la referència al meu post, i el teu comentari. I quina enveja que em fas! Poder gaudir de coses tan senzilles com "en Marcel ens va alegrar la tarda amb el seu acordió". Quan es porta la música dins, i es tenen ganes de compartir-la, els instruments prenen una màgia...! Quatre botons, una manxa de cartró, una mica de pluja... i cal res més?
M'agradaria saber quants noms té una senzilla, beneïda, apetitosa arengada i el fet és que quan vaig a comprar al bacallaner de la plaça, coincideixo amb un home que li demana : 'Batalla, dos guàrdies civils ben macos', que tinc gana i haig d'esmorzar'.
Ara per ser més sofisticada, demanaré 'gendarmes ........
Aquests blocaires sempre em dónen lliçons ! En la meva estada als Pirineus, llarga, quatre setmanes, a Oô, poblet de 100 habitants, a 9 kms de Banheres de Luishon en direcció al col de Peyresourde, he observat molt, he fotografiat molt, he llegit molt, he parlat amb gent gran ( jo en català i ells en gascó ), jove i infants i he anat descobrint curiositats i maneres de viure i parlar.
Ha ha ha ha ha
Ara per ser més sofisticada, demanaré 'gendarmes ........