dietaris |
dilluns, 6 de juny de 2005 | 20:33h
Ara el senyor Cerverí Girona llegeix el seu manifest. Diu que no és un manifest, sinó un divertiment. Va parlant. Ho fa a darrere d'un faristol vermell, llegint-ho d'un Mac. De tant en tant, caço alguna paraula. Demana que el nou estatut inclogui una desgravació fiscal pels blogs. Doncs sí. Els blogs. Variats com la vida.
A en Toni Sala
M'he llegit tot el què has escrit sobre els actes dels dos dies Blogaires de Sant Cugat. La veritat és que jo m'hi sento una mica maltractat. Com que allà hi havia força gent del ram, hi ha testimonis que la versió que fas de les meves intervencions son, com a poc, ridiculitzadores... i objectivament patètiques. Hi ha testimonis.
Però com que has tingut el teclat pel mànec n'has fet el que has volgut. Allà tu i la teva consciència. Com a mínim exerceixo el dret a rèplica aquí al meu blog i et dic que no estic d'acord ni amb el què dius ni com ho dius.
Veig que avui t'has posat la foto al blog "fent el que es pot" , bloguera maquíssima al costat i tot ( o era una espia?) . Pillo, pillo ... Veig que la carn també és feble... ;-) ".
Però t'ho has currat força, Toni. Felicitats per tot menys pel que fa a mi. Llàstima. Et diré això : " Aunque tu no me quieras, tengo un consuelo : saber que tu sabes que yo sí te quiero".
Cuida't noi. Ja ens veurem un dia d'aquests.
perquè no sé de qui ve la queixa, suposo que per problemes tècnics. No era la meva intenció ridiculitzar ningú. Si he resultat patètic, també ha estat sense voler.
El comentari apareix com a anònim perquè als blogs de Vilaweb s'ha de signar perquè surti el nom de qui escriu, i se'm va passar.
D'en Sani Girona. Res de Cerverí, però no dubtis que sóc una mica poeta, sí ! :-)
Com a mínim, aspiro a ser-ho. Aspiro a seguir el manament de Baudelaire, a ser
poeta en prosa.
Jo ja em vaig "queixar" al comentari de més amunt, i després explicar i disculpar aquí:
Afegeixo aquí dues coses i ja està.
1. A mi em costa molt que em duri gaire el malhumor. No puc. Ja se'm va passar ben aviat...
2. M'afegeixo a tots els qui t'han felicitat per la teva feina impagable de redactor de l'acta, amb alguna punxada, potser, i amb molts encerts demostrats.
Això, que algun dia ho celebrarem bevent-nos junts la cerveseta de la pau, si tu vols, és clar ;-)
...Quins extreterrestres més originals, munten motos d'aigo per s'hiperespai amb espases làser a la mà.
Hola que tal, som es vostros amics de sa terra, un planeta de pols i de merda, d'un hinòspit sistema solar
Apa! Sani (Sadurní) ja t'han batejat! Molt parlar de blocs i no en llegim cap ni sabem qui són els blocaires.
El perill dels blocs: que per més de cinc minuts ocupin l'escenari una colla de graciosos i d'escriptors aficionats sense res a dir pero molta xerrera i ganes d'exhibicionisme. Com ara el Girona aquest o l'Ibañez alies QdQ
El perill no ha estat mai en els graciosos sinó en els desgraciats amargats que només saben queixar-se sense aportar més que ploramiqueixos inhibicionistes.
Tal com ho vaig veure el 6 , encara que només hi vaig ser per la tarda: no només va ser un acte totalment democràtic, sinó que va ser obert a tothom i molt més.
I sí. Ja t'ho puc garantir. Si haguessis estat allà haguessis pogut dir i llegir el què haguessis volgut. Jo en dono fe. No t'equivoquis en això !
I encara et diré més. Segur que si haguessis escrit a en Vicent Partal o a l'Oriol Izquierdo dient que volies estar a la taula, potser no t'ho haguessin negat.
En qualsevol cas. Tothom tenia el dret a aixecar el braç i demanar la paraula i a dir el que volgués durant uns minuts!
El que cal és fer, dir, escriure-ho. La queixa estèril hauria d'estar prohibida arreu ;-)
el més graciós de tot, el teu comentari. Com es nota que no tens ni idea de què és la Catosfera ni el pa que s'hi cou.
Què s'hi cou, que mai no és prou? Què és tot aquest enrenou? Jo dic, com Vinyoli, "Prou".