Diuen les enquestes que el PSC a l'Ajuntament de Barcelona ja cansa. Diu Antoni Dalmau que “tant de poder dificulta el debat intern al PSC”. Diu Antoni Aira, director del Singular Digital, que “de confirmar-se la paraula de tots els candidats republicans, guanyi qui guanyi, tot apunta a què el tripartit té els dies comptats”. Diu Benach que és indispensable pel bé de Catalunya que ERC obri ponts amb CiU. Diuen a ICV que es qüestionen el Decret de sequera. I Montilla què diu? Doncs no res. Deu ser que no té res a dir. Al PSC se li està dibuixant un horitzó d'oposició. Tot el desgasta. Només li queda el control de les enquestes del CEO per intentar dissimular-ho.
Però Montilla no és l'únic que calla. Per silencis, m'ha sobtat el que, en general, hi ha hagut entre els polítics catalans davant de l'enquesta publicada per la UOC. Deu ser que estan prioritzant els congressos, però no entenc que no hagin comentat més extensament i intensament la qüestió de la independència. Els blocaires ho hem fet, però no he vist que ni ERC ni CiU ni ICV, partits que inicialment reconeixen el dret de Catalunya a autodeterminar-se hagin convocat rodes de premsa per valorar l'enquesta i per constatar públicament que això ha de comportar una reorientació de la política catalana cap al dret de decidir. No ho entenc.
Potser vindrà tot de cop. Potser s'està esperant que es convoquin eleccions anticipades i aleshores tothom sortirà de l'armari. O això, o que els partits esmentats pensen que aquesta enquesta és falsa, que està mal feta, que l'Strubell no ho ha fet bé o alguna cosa així, i aquesta possibilitat encara és pitjor perquè demostraria que els nostres polítics no es creuen el prestigi i l'enteresa de les nostres universitats. Esperarem a tenir el PSC un altre cop a l'oposició per ensenyar les cartes? O per contra esperarem a tenir ERC un altre cop a l'oposició i farem la sociovergència per anar tirant quatre dies més? Si no es parla del suport social a la independència, que és el que pot unir ERC i CiU, m'inclino per això darrer.
Mentre ells fan veure que senten ploure, jo encaro la darrera setmana abans de començar la vaga de bloc. La faig, justament i entre altres coses, perquè estic fart que silenciïn una majoria social favorable a la independència que ja existeix. De moment, l'apunt de diumenge passat, dia 18, quan anunciava la vaga, ja porta més de sis-centes lectures.
No es mouran pas, i menys per iniciativa de lideratge. Massa ambició arriscat, això és cosa de polítics de veritat.