joanvila |
dilluns, 26 de maig de 2008 | 07:47h
Ara fa quatre anys que tinc un Prius. En aquest temps hi he fet 157.000 km, prou temps per arribar a entendre el cotxe. Perquè no és fàcil entendre'l. El Prius és un cotxe híbrid on la tracció la fa un motor elèctric i és ajudat per un motor de gasolina quan fa falta. Encara s'hi ha d'afegir l'alternador i la bateria. La innovació del Prius va ser aprofitar l'energia de la inèrcia i de la frenada del cotxe per emmagatzemar-la en la bateria; posteriorment el cotxe torna aquesta energia al motor. La bateria, doncs, només té aquesta funció d'estalvi.
En tots aquests anys he pogut apamar el cotxe. Per exemple, és un cotxe que té un baix consum, però sobretot perquè ensenya a conduir estalviant. També he pogut anotar que el cotxe consumeix menys a l'estiu amb l'aire condicionat que no pas a l'hivern; això es deu al fet que l'estiu l'aire és menys dens. El consum del cotxe a temperatura exterior de 10ºC és un 7% més alt que quan la temperatura és de 30ºC. Un altre aspecte que he pogut notar és la importància de les rodes. Les primeres, Michelin, van durar 97.000 km; les segones, Bridgestone, més toves, van durar 56.000 km i van augmentar el consum en almenys 3 dècimes, de 4,3% a 4,6%.
En tots aquests anys la tecnologia de cotxes híbrids no ha canviat gaire. S'han afegit més marques i més models però sense superar el Prius. Conduint-lo, la primera cosa que es troba a faltar és més capacitat de la bateria. Una bateria superior permetria estalviar quan es fan baixades molt llargues, ja que ara la bateria es carrega amb pocs quilòmetres de baixada i llavors ja no s'aprofita.
La bateria és el punt clau de tot. La bateria del Prius està fabricada al Japó amb paper de Capellades. Té una tensió de 206 V. Si la bateria és de més capacitat augmenta el preu i el pes del cotxe, cosa que penalitza alhora el consum. Molts dels usuaris de Prius arribem a la conclusió que el proper pas és un augment notable de la bateria que permeti carregar-la a casa. No cal que l'autonomia de la bateria permeti fer 300 km o més. Per ara n'hi hauria prou d0arribar a una autonomia de 50 a 80 km, suficient per fer els desplaçaments habituals de treball. Un rumor a Internet que es va propagar tot l'any passat va en aquesta direcció. També hi ha el fet que als EUA es ven un kit per afegir bateries al Prius i poder-les recarregar amb electricitat. A Suïssa hi ha un altre kit per transformar-lo a gas natural.
Sovint es diu que si els cotxes no són elèctrics és perquè els interessos de les grans companyies petrolieres ho han evitat. És tan fals com l'argument que els detractors de les centrals nuclears han estat pagats per les petrolieres. Bulos de baix preu. Si no s'han desenvolupat més les bateries és perquè tecnològicament no estem a punt i perquè durant massa anys el preu del combustible ha estat excessivament baix per impulsar la recerca.
Les bateries que hem fet servir durant molts decennis han estat les bateries àcides de plom. Son les que porten ara els cotxes per engegar-los. També les que porten fins ara els pocs vehicles elèctrics. Hi ha vehicles industrials que tenen una autonomia de 8 hores amb bateries d'aquestes; tenen un pes elevat pel fet que la seva energia específica és de 36 Wh/kg; la seva vida és de 600 cicles. Posteriorment s'han desenvolupat les bateries de Ni-Cad, amb una energia específica de 50 Wh/kg i 800 cicles de vida. Més endavant les de NiMH, amb energia específica de 63 Wh/kg i vida 800 cicles. Després les d'ió Liti, amb una energia específica de 138 Wh/kg i vida 550 cicles. En aquest moment tenim unes bateries que s'acaben de desenvolupar, les LMP, amb energia específica de 110 Wh/kg i vida de 300 cicles, però amb un preu molt més baix.
Podem comprar avui un cotxe elèctric? Sí. És difícil trobar-lo però hi és. El que es troba més fàcilment és l'Indi Reva, amb bateries de plom però que sembla més un cotxe sense carnet que no pas un cotxe normal. També trobem un Citroën Saxo, un Peugeot 106, un Renault Kangoo, un Fiat Palio, un Fiat Panda, un Renault Twingo,... tots ells amb bateries de Li o de Ni-Cad amb autonomies al voltant de 120 km. N'hi ha dos que han estat dissenyats per mercats snobs, el Venturi Fetish, amb autonomia entre 250 i 350 km, i el Tesla Roadster, amb autonomia de 365 km. Aquests dos cotxes són autèntics esportius, amb acceleracions molt elevades, i estan pensats per un públic elitista. Hi ha molts cotxes elèctrics en desenvolupament. Els més coneguts són el Mitsubishi I-MIEV, l'Smart EV, el Subaru R1e, el SVE Cleanova II, el Think City i el Bolloré Bluecar, tots ells previstos per sortir el 2010 i amb autonomies fins a 200 km.
Si mirem el tema des del punt de vista de l'estalvi econòmic, no s'entén com encara no tenim cotxes elèctrics. El preu del litre de gasolina 95 expressat com energia, és de 0,122 €/kWh. El preu de l'electricitat domèstica és de 0,0928 €/kWh, però amb doble tarifa el preu elèctric nocturn és de 0,0492 €/kWh. Si hi afegim que el motor de combustió té un rendiment 3 vegades inferior a l'elèctric, el preu de l'energia a l'eix de la roda és de 0,407 €/kWh per la gasolina i de 0,055 €/kWh per l'elèctric, un 86% menys.
El problema està en el preu del cotxe. Les bateries augmenten el pes i el preu del cotxe. El Tesla té un preu de 99.000 €, però és un cotxe amb elevades prestacions, acceleració de 0 a 100 km/h en 4 s, 200 km/h de velocitat màxima i 365 km d'autonomia. El Mitsubishi I-MIEV, un cotxe amb un motor de 64 CV, velocitat de 130 km/h i autonomia de 130 km, tindrà un preu de 30.000 €. Si els cotxes elèctrics estan pensats per distàncies curtes, aquest preu és una barrera per la introducció al mercat. He llegit un article de prospecció futura de l'energia on diu que perquè es desenvolupi el mercat de cotxes elèctrics fa falta que la gasolina arribi a 2,5 €/l. Ja hi estem anant de pressa, però encara fa falta temps. Llegeixo també les declaracions d'un responsable de recerca de General Motors dient que en el futur el 40% de les carreteres de EUA estaran plenes de cotxes elèctrics.
Mentre la investigació de les bateries no arribi a un nivell tecnològic que permeti fabricar a un preu adient els cotxes elèctrics haurem de continuar amb els cotxes híbrids.
Esperaré que surti el nou Prius amb bateria recarregable a la xarxa.
La bateria és el punt clau de tot. La bateria del Prius està fabricada al Japó amb paper de Capellades. Té una tensió de 206 V. Si la bateria és de més capacitat augmenta el preu i el pes del cotxe, cosa que penalitza alhora el consum. Molts dels usuaris de Prius arribem a la conclusió que el proper pas és un augment notable de la bateria que permeti carregar-la a casa. No cal que l'autonomia de la bateria permeti fer 300 km o més. Per ara n'hi hauria prou d0arribar a una autonomia de 50 a 80 km, suficient per fer els desplaçaments habituals de treball. Un rumor a Internet que es va propagar tot l'any passat va en aquesta direcció. També hi ha el fet que als EUA es ven un kit per afegir bateries al Prius i poder-les recarregar amb electricitat. A Suïssa hi ha un altre kit per transformar-lo a gas natural.
Sovint es diu que si els cotxes no són elèctrics és perquè els interessos de les grans companyies petrolieres ho han evitat. És tan fals com l'argument que els detractors de les centrals nuclears han estat pagats per les petrolieres. Bulos de baix preu. Si no s'han desenvolupat més les bateries és perquè tecnològicament no estem a punt i perquè durant massa anys el preu del combustible ha estat excessivament baix per impulsar la recerca.
Les bateries que hem fet servir durant molts decennis han estat les bateries àcides de plom. Son les que porten ara els cotxes per engegar-los. També les que porten fins ara els pocs vehicles elèctrics. Hi ha vehicles industrials que tenen una autonomia de 8 hores amb bateries d'aquestes; tenen un pes elevat pel fet que la seva energia específica és de 36 Wh/kg; la seva vida és de 600 cicles. Posteriorment s'han desenvolupat les bateries de Ni-Cad, amb una energia específica de 50 Wh/kg i 800 cicles de vida. Més endavant les de NiMH, amb energia específica de 63 Wh/kg i vida 800 cicles. Després les d'ió Liti, amb una energia específica de 138 Wh/kg i vida 550 cicles. En aquest moment tenim unes bateries que s'acaben de desenvolupar, les LMP, amb energia específica de 110 Wh/kg i vida de 300 cicles, però amb un preu molt més baix.
Podem comprar avui un cotxe elèctric? Sí. És difícil trobar-lo però hi és. El que es troba més fàcilment és l'Indi Reva, amb bateries de plom però que sembla més un cotxe sense carnet que no pas un cotxe normal. També trobem un Citroën Saxo, un Peugeot 106, un Renault Kangoo, un Fiat Palio, un Fiat Panda, un Renault Twingo,... tots ells amb bateries de Li o de Ni-Cad amb autonomies al voltant de 120 km. N'hi ha dos que han estat dissenyats per mercats snobs, el Venturi Fetish, amb autonomia entre 250 i 350 km, i el Tesla Roadster, amb autonomia de 365 km. Aquests dos cotxes són autèntics esportius, amb acceleracions molt elevades, i estan pensats per un públic elitista. Hi ha molts cotxes elèctrics en desenvolupament. Els més coneguts són el Mitsubishi I-MIEV, l'Smart EV, el Subaru R1e, el SVE Cleanova II, el Think City i el Bolloré Bluecar, tots ells previstos per sortir el 2010 i amb autonomies fins a 200 km.
Si mirem el tema des del punt de vista de l'estalvi econòmic, no s'entén com encara no tenim cotxes elèctrics. El preu del litre de gasolina 95 expressat com energia, és de 0,122 €/kWh. El preu de l'electricitat domèstica és de 0,0928 €/kWh, però amb doble tarifa el preu elèctric nocturn és de 0,0492 €/kWh. Si hi afegim que el motor de combustió té un rendiment 3 vegades inferior a l'elèctric, el preu de l'energia a l'eix de la roda és de 0,407 €/kWh per la gasolina i de 0,055 €/kWh per l'elèctric, un 86% menys.
El problema està en el preu del cotxe. Les bateries augmenten el pes i el preu del cotxe. El Tesla té un preu de 99.000 €, però és un cotxe amb elevades prestacions, acceleració de 0 a 100 km/h en 4 s, 200 km/h de velocitat màxima i 365 km d'autonomia. El Mitsubishi I-MIEV, un cotxe amb un motor de 64 CV, velocitat de 130 km/h i autonomia de 130 km, tindrà un preu de 30.000 €. Si els cotxes elèctrics estan pensats per distàncies curtes, aquest preu és una barrera per la introducció al mercat. He llegit un article de prospecció futura de l'energia on diu que perquè es desenvolupi el mercat de cotxes elèctrics fa falta que la gasolina arribi a 2,5 €/l. Ja hi estem anant de pressa, però encara fa falta temps. Llegeixo també les declaracions d'un responsable de recerca de General Motors dient que en el futur el 40% de les carreteres de EUA estaran plenes de cotxes elèctrics.
Mentre la investigació de les bateries no arribi a un nivell tecnològic que permeti fabricar a un preu adient els cotxes elèctrics haurem de continuar amb els cotxes híbrids.
Esperaré que surti el nou Prius amb bateria recarregable a la xarxa.
Estic pensant comprar un cotxe electric a partir de setembre (ara vivim al Regne Unit i ens traslladem a Barcelona en aquella data).
Som una familia de 4 i volem un cotxe electric de 5 portes i 5 places i haviem pensat en el Think Ox pero encara no es a la venda.
Quins cotxes ens podries recomanar tu, sisplau? L'us seria eminentment urba o de distancies de 100km. El voldriem recarregar a casa i no volem pas un Reva o cosa per l'estil. Volem un cotxe que sembli un cotxe amb prestacions normals.
Envia'm sisplau la teva resposta al meu mail. T'ho agraire moltissim
Salutacions
Toni F.