Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d'expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar posts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres setmanes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària, s'han apuntat a diverses campanyes adreçades a l'apadrinament de paraules en desús, les quals són molt necessàries ja que apropen els estudiants a la parla comarcal. Avui voldria centrar-me en algunes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d'altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula "gonia", que pren el sentit de pressa o d'angúnia. "Porto gonia" equival a tenir pressa. A la vegada, "Tinc gonia que no ve" vol dir "Estic preocupat que no ve", ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s'usa arreu de les poblacions ebrenques. També és curiós l'ús de la paraula "espai", com a sinònim de "Vés en compte". També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: "Parla més espai" (a poc a poc) o "Vés espaiet" (condueix amb cura). Una altra expressió ben nostra és "fer avio", que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com "Has fet avio" també vol dir "has tornat ràpid" o "has acabat prompte". Moltes d'aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies. És una "xamba" disposar d'aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. "Quina xamba hem tingut avui" en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l'equip al qual donem suport.
per recordar-me estes expressions. són paraules que he sentit des de menudet a casa, però que no tinc costum d'utilitzar, suposo que per influència de l'escola. les afegixo a la llista de paraules com alego, que vull obligar-me a recuperar.
territorial l'hem de potenciar. tot i això, hem d'anar molt en compte de no potenciar un debat artificial. El català necessita unitat, i també un estàndard fort. A mi, m'encanta usar expressions nostres, i escriure'n algunes, però no fer-ne excessiva bandera, ja que les llengües minoritzades com la nostra han d'evitar les actituds localistes. Prompte escriuré un post sobre el debat lingüístic a l'Alguer, i veuràs les similituds amb les del nostre territori. Salut i aigua
Maria, Gràcies pel comentari. Potser que en pobles veïns del Maestrat canvien una mica la fonètica de la paraula. això passa molt sovint entre els pobles veïns de l'Ebre. Són construccions boniques, que poden confondre els parlants d'altres variants. "Vés espai", és difícil d'entendre per un parlant del català occidental. La riquesa lingüística s'engreixa amb aquestes variants. tot i això, jo no en faig una bandera de les diferències, ni molt menys. M'agrada usar aquest voca bulari, sempre i quan s'entengui dintre d'un corpus comú català. La llengua catalana no es pot permetre certes vel·leïtats. salut i aigua des de Campredó
en no fer-ne bandera, però està molt bé mirar de recuperar-les i salvar-les, aquestes maneres de dir... Salut i aigua (ací va diluviar la setmana passada i se'n va eixir el riu dues voltes...)
molt i bé. El govern està preocupat, perquè no té excusa per fer el transvasament. Veus, transvasar paraules està molt bé, enlloc d'aigua... Una abraçada, emigdi
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
salut!
Salut i aigua
M'agraden molt aquests posts lingüístics que fas...
Gràcies pel comentari. Potser que en pobles veïns del Maestrat canvien una mica la fonètica de la paraula. això passa molt sovint entre els pobles veïns de l'Ebre. Són construccions boniques, que poden confondre els parlants d'altres variants. "Vés espai", és difícil d'entendre per un parlant del català occidental. La riquesa lingüística s'engreixa amb aquestes variants. tot i això, jo no en faig una bandera de les diferències, ni molt menys. M'agrada usar aquest voca bulari, sempre i quan s'entengui dintre d'un corpus comú català. La llengua catalana no es pot permetre certes vel·leïtats.
salut i aigua des de Campredó
Salut i aigua (ací va diluviar la setmana passada i se'n va eixir el riu dues voltes...)
Una abraçada,
emigdi