Un dels membres del Gran Consell em dóna una còpia dels Sermons de J Serred, amb un bonus track: Poesies festives. Els textos són dignes del millor humor elaborat pel Senyoret Cabota -que amb això que s'ha tornat un xic treballaor i casaor mos té descuidats-. Un dels poemes m'ha fet tanta gràcia que he sentit la compulsiva necessitat de compartir-lo amb la resta de la Catosfera, especialment amb la "Valosfera".
El poema que copie a continuació és del llibre A riures toquen (poesies festives), de l'any 77. L'autor és Maties Ruiç, fill de Mislata -com resa la portada. Aprofite per a dedicar el poema a Mr Cabota, a qui em vaig trobar l'altre dia al supermercat, mig desmotivat. A vore si torna al món de la faràndula, encara que siga moderadament.
La dona Déu la creà,
de l'home creat primer.
Quan el Senyor la va fer
és que sa falta notà.
Agafà fang i el pastà,
mesclant-lo en una costella.
Quedant feta la femella,
digué a Adan, d'amor propens:
Tin, Pascualo, ¡Ahí la tens!
¡Ara t'apanyes en ella!
Els dos, com uns angelets
bobos, vivien asoles.
Ella, ni trencà casoles,
ni anà mai a fer roglets.
Però a pesar d'estos fets
al tinde Adam tal fortuna,
es quedà sense dir pruna.
I en pressentiment se sap,
que digué, agafant-se el cap,
¡Me n'han donat massa en una!
Dotat de clara visió
repetia... ¡massa dona!
Encara que siga bona,
¿Quin pecat hauré fet jo?
Prompte vingué l'expulsió
de la parella insubmissa,
i al pobre Adan li precisa
llaurar la terra i suar,
i tindre's que arromangar
sense haver gastat caminsa.
(...)
P.S: gràcies per afegir-me als enllaços, perô l'Alcúdia està en la Ribera 'l Xúquer; lo que passa és que m'ajunte massa & ês valldalbaidistes 'ixos...
Pel que fa a Mr Cabota, crec que és massa heterosexual pa que isca mai de l'armari. L'armari d'ell és com el de las cronicas de Narnja, que no té fons. IMpossible fer-lo eixir.
Ara que tinc clar que ets de l'Alcúdia -gran poble-, et mantindré amb els valldalbaidins, si no et fa res. Els teus origens m'eren desconeguts -la primera volta que et vaig conèixer creia que eres de Sueca-; ara que sé d'on ets, et col·loque com a valldalbaidí espiritual.
Ara ja he començat a fer altres cosesetes a vore com em va, ja vos informare pròximament... per cert, no fa falta que aclarisca la meua sexualitat així com tampoc cal que aclarim la sexualitat dels arbres, ja què és bastant evident perquè salta a simple vista. Així i tot, les especulacions no em molesten en absolut i em fan sonriure.
Vull, abans de acomiadar la meua breu intervenció, dir una cosa important per a compendre satisfactoriament la idiosicracia del nostre poble valencià i les seues orientacions polítiques, espirituals i filosòfiques en ple segle XXI. Una frase bàsica que ens defenix i ens dóna significat. Essencial per compendre d'on venim i cap a on anem. La frase per excel·lencia que ho condensa tot:
Amunt València!
Au, ens vegem per ahí.... aneu per l'ombra
Víctor