A la una
El 9 de juny fa els dos mesos que va prometre Zapatero per fer públiques les balances fiscals. La data s'acosta. A un servidor l'enxamparà en plena vaga, però val a dir que no m'espero cap sorpresa. Solbes serà intel·ligent però no honest (com sempre, com la majoria de socialistes) i donarà unes dades prou interpretables per reconèixer l'esforç fiscal de Catalunya però sense posar-ho massa fàcil a l'argumentari independentista (que, amb tot, en sabrà treure el profit: seguiu el nou web del CES). Però si per casualitat passa el 9 de juny i, incomplint un cop més la paraula donada, no tenim balances fiscals, caldrà un gest de força i de protesta per part dels representants polítics. De tots. Perquè la transparència en la gestió dels recursos públics és exigible i aplicable a totes les ideologies, fins i tot al nacionalisme espanyol, si se'm permet la ironia. I el tema de les balances fiscals clama al cel i és objecte d'un consens ben ampli.
A les dues
Si la no publicació de les balances fiscals malgrat la promesa no és motiu suficient per a un posicionament de deslegitimació, el 9 d'agost tindrem la segona oportunitat. I aquí és el president de la Generalitat qui arreplega totes les mirades escrutadores, totes les escopetes carregades per dir-ho en termes més amenaçadors. Si faltar a la paraula promesa en matèria de balances fiscals mereix reprovació, encara en mereix més no complir els terminis establerts per la llei. Per molt tranquil, reposat i panxacontent que sigui el posat de Solbes quan relativitza la data del 9 d'agost per assolir l'acord de finançament previst a l'Estatut, el seu missatge és intolerable, impropi d'un ministre europeu. Montilla s'ha encarrilat com cal i ara ha d'agafar embranzida, sabent que té tot un país al darrere que li dóna suport, però ja no es pot acovardir. Si intenta frenar, descarrilarà. Si descarrila i es convoquen eleccions anticipades, ja us avanço que interrompré la vaga indefinida que tinc previst començar l'1 de juny.
I a les tres
Diuen que a la tercera va la vençuda. L'Estat espanyol, que ja ha desaprofitat l'oportunitat de salvar els mobles fent joc brut amb l'Estatut, encara aquesta tríada de reptes. Si no publica les balances fiscals o publica unes dades poc creïbles o massa interpretables provocarà una primer onada de desafecció afegida (per dir-ho en termes del Molt Honorable). Si no compleix amb la seva pròpia llei i no arriba a un acord de finançament abans del 9 d'agost, provocarà una segona onada de desafecció afegida. Però si a més el Tribunal Constitucional no torna l'Estatut intacte i demanant perdó per haver-lo qüestionat, la tercera onada de desafecció afegida ja serà la bona i més que onada haurem de parlar de tsunami. Tsunami independentista d'una ciutadania rebutjada per un Estat. No em pregunteu dates, però tornant de vacances i abans d'acabar l'any hi haurà moguda. Carod ja ha dit que proposarà un referèndum. En plena crisi de legalitat, entrarem de ple en la legitimació del procés de secessió.
Altres coses
Elisenda Paluzie té bloc nou des de l'abril passat, un bloc que caldrà consultar molt al costat dels articles de Ramon Tremosa o de les dades que es pengin al web del Cercle d'Estudis Sobiranistes.
L'Àgora no es veu amb cor de fer un debat televisiu sobre la independència de Catalunya. Es veu que l'operació acolloniment del comte de Godó fent saltar en Puigbó ha funcionat i ara ningú no gosa dir ni piu sobre el tema. Però si més no es parlarà del congrés d'ERC, que és una manera de parlar d'independència. Els convidats són Víctor Alexandre, Alfred Bosch, Xavier Bru de Sala i Vicent Sanchis. Espero que en surti un debat en positiu.
El que passa és que primer en Aznar amb la seva contundència anticatalana, i després en Zapatero amb els seus enganys pocavergonyes estan fent la feina correctament, vull dir que estan fent tot el necessari per acular-nos, acorralar-nos i no deixar cap sortida. PERFECTE. No deixaran als senyors d'ordre de C i U ni la més mínima excusa per no posicionar-se cap a forçar definitivament el imprescindible conflicte democràtic. NI estatut, ni finançament ni res.
Per altra part, el congrés d'esquerra podria donar-nos sorpreses importants. Són tan mesells els militants d'ERC per no adonar-se que el moment d'en Carod i d'en Puigcercós ja ha passat? Jo crec que en una votació secreta pot passar qualsevol cosa, fins i tot que guanyi en Carretero i que tot seguit comenci una caiguda de fitxes de domino, amb canvis a ERC i al govern i al país. Una dinámica fantástica que precipiti les coses i canvïi la decepció i la desmoralització de la gent cap a una postura més combativa.
La gent necessita polítcs nous, que se la jugin i que s'enfrontin al que calgui. Estic segur que la gent els seguirà. Llavors veurem per primer cop a l'Estat amb ganes de negociar de debó, però potser ja no ens interessarà.
Noi, el que s'ha de fer perque no deixis d'escriure.
Afectuosament
Enric
il·lusos catalans.
Respecte a la Taula de Partits que
l'altre dia exposava en Mir ja vaig dir que en Xirinacs va fer una
crida, quan el Primer Tripartit, a fer o preparar una Assemblea
Constituent, i ni Mas, ni Pujol, ni Carod, ni Puigcercós no
van dir-hi ni piu. Perduts a no sé on.
Respecte d'Iniciativa, molt bla-bla-bla i a l'hora de
votar el Pla Ibarretxe van fer-ho en contra o es van abstenir cosa
que a la pràctica és el mateix. Aquesta és la
seva gran aposta pel "Dret a l'Autodeterminació" ...
la seva gran mentida existencial que s'esten barroerament a
l'ecologisme i a tot el que toquen.
Respecte de Ciu, us
recordeu d'En Pere Esteve i la seva Declaració de
Barcelona, us recordeu com en Pujol el va anar arraconant fins que en
Pere Esteve en un acte de gran dignitat va abandonar CDC per dedicar-se en favor de Catalunya. Allà Jordi
Pujol i la seva CiU es va carregar l'Espanya plurinacional tal com els espanyols i en Mas i Iceta amb l'estatut ara s'han carregat l'espanya autonòmica.
Doncs sapigueu que el mateix que li va passar a Pere Esteve ara li passarà a en Tena si es queda
amb els de CDC, i no us escolteu les escuses de que si és culpa
d'Unió o altres enganys.
Sí! a en Tena li faran
la gara gara però no li faran cas i de mica en mica l'aniran
cremant fins que el puguin enviar a Europa o si cal a la
"conxinxina". Després, sabeu que li diran -Doncs li diran, o diran allò tan
familiar i afectuós de "són les coses del Pere! ai
que maco! ell tan idealista ... quin xicot més entremaliat"
i ho diran amb sornegueria amagada i amb to d'afectuosa
condescendència. Sí, els regionalistes i encaixistes espanyols, CiU i certa Esquerra ho despatxaran amb un
semblant: "ai, són les coses d'en Tena". Us puc certificar que serà així i us ho dic perquè jo vaig ser al Petit Palau quan en un homenatge a Pere Esteve un cop ja traspassat, tots ells, Maragall, Montilla, Puigcecós, Carod, Castells i tans altres es van despatxar a gust amb l'esmentat "són les coses del Pere".
Bé, i finalment dels quatre punts de la Vaga d'en Mir, el primer punt és
que ja és massa!
-Teniu el cap on em sembla que el
teniu?
-Preveieu el Montilla dient no sé què i
proclamant no sé quan!?
La
mare que ens va matricular als catalans! pot ser que siguem tan
il·lusos?
Sabeu qui és en Montilla? Sabeu que diu i
que pensa en Montilla?
Sabeu qui és el PSC? Sabeu qui és
el PSOE? Sabeu qui és Espanya?
I per acabar sapigueu tots, en Tena també inclòs, i sabeu-ho
per enèsima vegada, que només hi ha una sortida a tot
aquest embolic d'enemics, de rucs i de traïdors ... i és
trencar amb tots ells i fer foc nou "Una cosa nova" que
tingui la determinació i les idees clares per alliberar
Catalunya, una "cosa nova" amb un sol objectiu -la nostra independència- i que es
regeixi per l'exemple i pels resultats, i doni testimoni del que
pensa i del que fa.
Fora de la ruptura amb Espanya i amb tots
els que li fan el joc no hi ha res més que el buit absolut.
O
trencar o anar fent el pamplines mentre es foten de Catalunya i roben
a Catalunya els seus recursos i l'últim alè del seu
esperit.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
M'he explicat?
Per ells, la majoria de ciutadans l'entenen a nivell de tot l'Estat Espanyol, mai acceptaran una consulta a nivell de Catalunya. Que no veus la postura del PSOE respecte el proposat per Ibarretxe?.
Ja fa molts anys que s'ha reflexionat sobre les possibilitats que Espanya acceptes el fet que Catalunya decidís el seu propi destí. Ni que sigui per canals democràtics, doncs el primer que fan és discrepar sobre el que és democràtic o no. Al més pur estil PP.
No cal esperar que Espanya accepti una Catalunya lliure. La llibertat és guanya, no es demana.
On hi veus pessimisme, nosaltres hi veiem realisme i cansament de continuar donant voltes en cercles, sempre pel mateix camí paralel a l'Espanya de torn, per on fa masses anys que camina el nacionalisme català, sigui independentista o no.
De fet però, només són punts de vista.
Si trenquem pel dret, frontitzarem la societat; si esperem a estendre la taca d'oli, potser serem trasvassats quan es faci la consulta; si la consulta es fa sense suports mediàtics, "si tu no vas, ellos vienen"; ... Potser per això cal pactar amb els sociates i potser per això cal romandre al govern tot i tenir ganes d'engegar-h o tot a rodar.
Bé, que el 2014 ens vegem lliures!