
Dignitat i patrimoni festiu
Aquest divendres passat, en el programa De bon matí del Jordi Escoda a Punt 6 Ràdio de Reus, un dels comentaristes més dinàmics de l'espai matinal, ens va fer unes crítiques ben severes sobre l'estat dels gegants històrics del meu poble. Us posaré en antecedents. Les tres parelles antigues del grup de gegants de Reus, tenen més de dos-cents anys. Els Vitxets, els Moros i els Indis, sembla que es van batejar l'any 1805 en l'acte de col.locació de la primera pedra del canal d'aigua que havia d'unir Reus amb el mar. Si, ja ho se, som de por.
Sembla a més, que algun dels sis gegants podria ser inclús anterior a aquesta data. Tenim doncs uns gegants de molt més de dos segles d'existéncia. A mig segle XX, vam incorporar una parella de Japonesos i fa uns vint anys, la parella de Negres. Així completàvem la colla de gegants representatius de les diverses parts del món, els continents. Europa, Àfrica, Amèrica, Àsia, i finalment Oceania. Son un grup de gegants preciosos.
1898
Feia temps que s'havia proposat de fer unes rèpliques dels sis gegants bi-centenaris, per preservar-los d'accidents. Finalment l'any 2005 van enllestir-se els sis clons dels nostres gegants. L'artista local Ramon Ferran que ja havia construït els Japonesos i els Negres, va fer una bona feina amb les sis copies. Val a dir que no son del tot exactes als originals i molta gent ha trobat mancances i diferències respecte a les fesomies i l'aspecte general.
Des del juny del 2005 els gegants que ballen per tot arreu, son les copies noves. Les sis peces antigues es van dipositar a l'entrada del Museu, a la plaça de la Llibertat. Com ens diu el comentarista Pere Rius, l'estat i la deixadesa es fan ben evidents. Jo vaig treure el cap, i realment es nota que estan arraconats del tot. Podríem opinar sobre l'estat en que van sortir al carrer l'altre dia els gegants duplicats. Potser una mica desendreçats però, això ja és una altra història. Ara centrem-nos en els gegants vellets de tota la vida.
2005
Crec sincerament que els gegants autèntics caldria que sortissin protocolàriament a Reus per Corpus, per Sant Pere i per Misericòrdia. Les rèpliques de fibra de vidre han de servir per anar fora vila, a trobades, festes, ciutats geganteres o el que sigui. També poden fer acte de presència en altres celebracions de menys importància o compromís. Festes de barri, ballades a les escoles o demés saraus de poc pes. Els gegants de sempre, els tindríem sempre a punt ben vestits i pentinats, maquillats com cal i abillats per lluir perfectament, encara que dormissin habitualment al museu o al vestíbul de la Casa de la Vila.
Declaracions del Pere Rius al De bon matí. (Feu play).
Ara estem en ple debat sobre la possibilitat de tenir un Casal de la Festa a Reus, per guardar el bestiari, els gegants i altres elements del patrimoni festiu local. És una comèdia que dura des de fa anys i mai han acabat de treure l'entrellat del tema. Estem en total provisionalitat des de fa més de trenta anys d'ajuntaments democràtics i participatius però, no ens ha servit pas de gaire. Algú m'ha confessat que el cost de les rèpliques del gegants, va sobrepassar abastament els 50.000 euros que tenien destinats, però penso que no poden haver costat tants calers. Sigui com sigui, tot és car avui en dia.
Crec que és, a partir de la setmana que avui comencem, que els diferents responsables podran dir-hi la seva i justificar les acusacions. La plataforma mediàtica del programa De bon matí, pot esdevenir un bon altaveu per divulgar les opinions i parers de la gent de Reus. Penso que pot ser un bon exercici de democràcia, per escoltar les diverses menes de pensar i veure el tema. Els comentaristes i altres col.laboradors matinals podran ser preguntats oportunament i demanar recolzament. A la Casa de la Vila estan massa acostumats a fer la seva i tirar pel dret. Ara han de ser els màxims valedors de la veu popular. Això si amb "bon rotllo" i amb la rialla per endavant. Tot sigui per Reus i els nostre patrimoni festiu.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Enllaços: De bon matí / debonmati@punt6radio.cat / Punt 6 Ràdio
Post addenda:
En un altre post del dia 25 de juny de 2008, faig una sèrie de valoracions sobre el tema dels Gegants del Museu i el resultat d'una visita comunitària realitzada per quatre blocaires reusencs. Finalment les opinions i les realitats contrastades han desmentit els nostres temors. Els Gegants de Reus, les nostres tres parelles bi-centenàries gaudeixen d'una jubilació envejable.
Podeu anar al post si cliqueu aquí.
Més endavant es va mantenir un altre encès debat sobre la caiguda del gegant Indi a partir d'un innocent post del 3 de juliol de 2008. Us recomano també una visita a l'article esmentat si cliqueu aquí.
Amb tot el respecte del món: Lo Consueta de Reus










.png)
.png)




















En tot cas, potser l'error va ser retirar les figures antigues sense plantejar-se res més. No pot ser, efectivament, que la gent trobi els "mateixos" gegants dins al museu que fora al carrer, les comparacions són inevitables i el sentiment ens fa veure diferències on no hi són. Perquè, és cert, tot això passa perquè la gent s'estima els gegants.
Salutacions i... Visca els Gegants de Reus !!!!
El primer es que vaig dir que els gegants autèntics estaven al Museu Salvador Vilaseca de la Plaça de la Llibertat. Bé, cal dir que el museu de la Plaça de la Llibertat es el d’art i història de ciutat i el Museu Salvador Vilaseca és el que es troba a la Raval de Santa Anna, com bé diu el company de “te la mà maria” i amb tota la raó del món.
El segon punt que vull rectificar es que vaig dir que l’anunci que sortia als diaris locals a tota plana amb una gran capsa de regal a la Plaça de la Llibertat feia referència a l’aniversari del Centre del Pallol i tampoc es cert ja que era la presentació de la nova flota d’autobusos urbans de la ciutat, tot va se degut a que els colors de la capsa de regal i els del Centre del Pallol si us hi fixeu son els mateixos.
Vull demanar disculpes per aquestes dues errades que vaig cometre, tothom te dret a equivocar-se. I procuraré que no torni a passar.
Moltes gràcies.
Sense cap problema. Tot correcte i aclarit.
No tinguis cap por de les crítiques i les posicions destructives. Amb la cara ben alta, la llibertat de donar una opinió cabal és un privilegi que t'has guanyat. Som molts els que estem d'acord amb tu i en les teves crítiques assenyades. Endavant i molta sort.
Segurament que la rumorologia local en el tema gegants és ben justificat. Mai han pogut comparar entre les diferents parelles. Vull dir de ficar de costat, els antics i les rèpliques. El Senyor Ferran va fer una feina molt bona, sens dubte. Els nous vestits, les estructures, les perruques o el que sigui els fa semblar un xic diferents, cal dir-ho. Penso però, que donar lliurement una opinió no és cap rucada, com tampoc no ho és el teu comentari. També crec que si estàs tant segur de tot el que afirmes no caldria de cap manera ocultar la teva identitat rera un nom sense cap més detall, ni e.mail, ni res. Agraeixo però, tot el que dius i no penso ni remotament que sigui una rucada. Totes les opinions son valides, malgrat s'amaguin en la foscor de l'anonimat. Mercès i fins aviat Marc, penso comptar-te entre els milers de lectors que visiten cada setmana el bloc Consueta. Lo Consueta de Reus.
La meva identitat és aquesta. Dit això m'agradaria puntualitzar un parell de coses. D'entrada, quan algú dóna una opinió de manera pública, com en Pere Rius, cal que s'informi. La conservació dels gegants al Museu està més que garantida. Ha comentat coses que no són certes, fins al punt de dir que la geganta india ha perdut el color original (si us plau!). Al museu, als gegants se'ls revisa periòdicament, tant els vestits com les estructures, braços i caps... D'altra banda, i respecte les còpies, la comparació entre vells i nous sí que s'ha fet, i cap de les persones que va fer-ne la comparança va ser capaç de dir quin era el vell i quin el nou. Jo us proposo que feu una altra comparativa, agafeu una foto dels gegants (la vitxeta per ex.) de principis de segle i una altra dels anys 70, també de la vitxeta, i amb la mà al cor digueu si no hi ha diferències entre elles.
Jo no em poso quins han de ser els gegants que surtin al carrer (la veritat no és un tema que em preocupi), segur que hi han prous arguments a favor i en contra, per tant no cal que per defensar una postura es critiqui i es calumniï (dien coses que no són veritat) la feina d'unes persones, que amb els recursos que compten intenten fer la feina amb tota honestetat.
Vaig tenir la sort i el privilegi de poder visitar el taller del Ramon Ferran mentre feia els motlles dels gegants. Us puc ben assegurar que vaig ser incapaç d’endevinar quin era l’original i quina era la rèplica. El que si és cert és que hi ha molta gent obsessionada encara avui amb aquest fet i que només està pendent de trobar les diferències entre els uns i els altres que són imperceptibles. En tot cas prefereixo agafar aquestes observacions pel costat positiu: tot plegat demostra que la gent s’estima molt als gegants.
En dues coses ens posem tots d'acord i anem del bracet sense dubtes.
Tots estimem REUS per descomptat i tots estimem els GEGANTS gairebé com a membres de la nostra família.
VISCA REUS !!!! - VISCA ELS GEGANTS !!!!
Estic satisfet de saber amb qui parlo. El Pere Rius va donar la seva opinió i pot haver-hi gent a favor i en contra. El que està clar és que tots estimem els gegants de Reus per damunt de tot. Els Vitxets, els Japonesos, els Negres, els Moros, els Indis... i es clar el Carrasclet, que aquí al bloc ha sortit quatre o cinc cops. Potser en el fons del tot, el que vol la gent és que els gegants antics surtin al carrer. Jo diria que no ha estat cap crítica a la vostra feina i tampoc s'ha calumniat a ningú. Si algú ho creu així, malament, pensó que el Pere no tenia pas aquesta intenció. Jo tinc forces imatges antigues dels gegants i puc assegurar que les fesomies van canviar amb els anys. Aquella Índia de cara rodoneta de començaments del segle XX, era diferentde la que ballava serè cinquanta anys després o a finals dels noranta amb el rostre molt més . En fi Marc, que podríem parlar molta estona i segur que ens posaríem d'acord en que els gegants representen quelcom especial per a tots els reusencs i reusenques, fins al punt d'aixecar passions desenfrenades. Repeteixo, estic molt satisfet de rebre la teva opinió i sempre que vulguis tindràs l'espai per replicar qualsevol opinió que creguis inexacta. Fins aviat i sort.