La conversa sobre rentadores a l'hora del pati de hui i la referència Bridget Jones en la concessió del premi de Blog solidari de la Carme (gràcies, hi, hi!), m'han recordat a l'època en què tenia un bloc anomenat La revolució del bròquil. Fou l'època en què em vaig endinsar precoçment en la vida adulta -als 22!-. És quan no pares de preguntar-te si ets una persona madura, i t'ho preguntes fins que deixes de preguntar-t'ho, que és quan ja has caigut de l'arbre, i ets una poma de ple dret. Allò sí que era un diari de la Bridget Jones, ha, ha!! Una Bridget en la dècada dels 20, amb una feina, un pis, i una vida que es complicava per moments.
Em vaig independitzar a Alzira, en un pis de 50 metres quadrats, amb una tele, una nevera de minibar i un llit. Els caps de setmana anava a La Font, i era quan em rentava la roba, em comprava, em planxava i m'administrava. Acostumada com estava a fer el bròquil, va ser una època d'aprenentatges bàsics; per això la vaig anomenar la revolució del bròquil. Però en el meu cas, la revolució se me'n va anar de les mans, i quan es va convertir en anarquia, vaig creure adient tancar el bloc i dedicar-me a reinstalar algun tipus de govern a la meua vida.
Hui a l'hora del pati algunes mestres -moltes són mares-, parlaven de la seua obligació de rentar-los la roba als fills. Però no a criaturetes adorables de 2 anyets, sinó a hòmens i dones fets i drets. Fent això, no se n'adonen que maten la revolució del bròquil.
A tot adult -del segle XXI- li cal un temps per aprendre poc a poc que és millor que la teua roba interior siga de colorets, perquè la roba blanca, a base de no separar-la, acaba adquirint un to que anomene "gris perla"; aprendre a que és millor tindre un ganivet que quaranta culleres a la cuina -quanta raó tenia l'Alanis-, perquè tallar el fuet amb un cuter de l'oficina és poc higiènic, o aprendre a administrar el sou a força de sobreviure els últims tres dies del mes a base d'arròs bullit i fuet (que prèviament has tallat amb el cuter de l'oficina).
Hui a l'hora del pati algunes mestres -moltes són mares-, parlaven de la seua obligació de rentar-los la roba als fills. Però no a criaturetes adorables de 2 anyets, sinó a hòmens i dones fets i drets. Fent això, no se n'adonen que maten la revolució del bròquil.
A tot adult -del segle XXI- li cal un temps per aprendre poc a poc que és millor que la teua roba interior siga de colorets, perquè la roba blanca, a base de no separar-la, acaba adquirint un to que anomene "gris perla"; aprendre a que és millor tindre un ganivet que quaranta culleres a la cuina -quanta raó tenia l'Alanis-, perquè tallar el fuet amb un cuter de l'oficina és poc higiènic, o aprendre a administrar el sou a força de sobreviure els últims tres dies del mes a base d'arròs bullit i fuet (que prèviament has tallat amb el cuter de l'oficina).
Salut.
I recorde molt bé també haver estat present en part del bròquil i de la revolució.
La Bridget s'ha fet adulta i, per a no variar, efectivament l'Alanis tenia raó.
Una abraçada!