Una amiga diu que després de fer un café amb un americà, necessita passar una estona sola, davant de l'ordinador, per relaxar els músculs de la cara. I és que de tant de somriure encantador, se't queden com a garratibats.
Una de les coses que sorprenen en arribar a aquest país és com en són de simpàtics, si és que és aquesta la traducció adient de friendly. Tenia una altra idea, especialment de Nova York. En canvi, les converses entre desconeguts i els somriures en creuar accidentalment la mirada o tindre qualsevol tracte, per mínim que siga, són molt habituals. A ciutat potser crida més l'atenció perquè no t'ho esperes, però a fora és encara més exagerat. I si t'allunyes de les dues costes i t'aventures cap a dins, llavors ja és una sobredosi de simpatia que arriba a carregar.
A casa nostra, quan vas a comprar qualsevol cosa, amb prou feines la conversa passa de 'bon dia', 'bon dia', 'són tres amb vint', 'gràcies', 'a vosté, déu' . Ací, ben al contrari, si baixes a comprar el pà, unes galetes, o fer el café, el més probable és obtindre, d'entrada, un gran somriure, d'orella a orella, i un 'good morning, how are you today?'. I, a partir d'ahí, fins on vulgues. El dia de la mare, tota la clientela desitjava a la dependenta 'happy mother's day' i ella, amb el seu millor somriure, donava les gràcies, tornava la felicitació a les mares, i comentava breument (això sí, són simpàtics però van per feina sense ser romanceros). A tot arreu és el mateix. Als bars, les botigues, els bancs, fins i tot a correus són simpàtics (!). Per no parlar del que passa a la feina. O de les relacions entre professors i estudiants. Però bé, això per si sol dóna per a una altra postal. En tot cas, si mai veniu per ací, ja sabeu: cal anar repartint somriures a tort i a dret.
només volia saludar-te. Sóc Carme Laguarda, fa mil que no ens veiem però de quan en quan algú de l'Espai del País Valencià (el Xavi Moreno o la Núria Francés) em dónen notícies teues.
Espere que et vaja tot molt bé (al blog sembles content!) i que ens veiem quan tornes per ací.
Jo tampoc és que passe molt temps a València, la veritat, però algun dia coincidirem, no? ;-)
Cuida't!
Besets
Carme
Mereix comentari per sí sol el tracte als restaurants. Encara que sigui per una bona propina, és sensacional com es treballen cada client per tal que marxi content. Marxes del local i et sembla haver menjat llagosta quan potser has fet menjat només "ribs" amb salsa barbacoa i amanida.