Diumenge 18/05 hanfet a TV3 la pel·lícula “La Volta al Món en 80 dies”, adaptada de la novel·la del mateix nom de’n Jules Verne. Més enllà de l’argument arxiconegut, m’agradaria ressaltar alguns aspectes “colaterals” que són tant d’actualitat o més que les increïbles andròmines que en Vernes va sommiar.
1. L’exclusió social” dels científics. Sota una imatge de “savi boig” la nostra societat ha desterrat de “la normalitat” a les persones que dediquen la seva capacitat a investigar i fer avançar la nostra societat a través de la tecnologia. Trobo a faltar en aquelles enquestes que de tant en tant pregunten als nanos “què voleu ser de grans?” una resposta significativa de “vocació científica” enlloc “de jugador de fútbol” o “cantant de OT”.
2. L’enquilosament de l’stablishment científic. Reaccionari, conservador, venut i limitant del progrés científic. Això avui en dia es veu (es pateix) en entorns acadèmics endogàmics, on les càtedres vitalicies eviten la xispa de la investigació i monopolitzen la “investigació” subvencionada. Ni fan ni deixen fer, tenint a precari exèrcits de doctorands fent investigació sobre temes que després serveixen al cap de càtedra per viatjar pel món (en més de 80 dies, si pot ser) de congrés en congrés (ja sabeu, “Publish or Perish”).
3. La al·legalitat de molts avenços. La feixuga “normativa” que tenim limita i condiciona massa sovint la creació espontànea de nous productes i aplicacions. Ningú entén que “les normes estàn per canviar-se” ? Per exemple, en el camp energètic conec –i he viscut de primera mà- limitació de línes d’investigació “perquè no són legals”.
4. La solidaritat. En Fogg no hagués fet la fita sense l’estreta col·laboració dels seus companys de viatge. Com cap de nosaltres sense els nostres.
5. “La pluja d’idees” necessària en el procés de desenvolupament tecnològic. Si no hagués estat per aquells altres inventors americans, en Fogg no hagués pogut resoldre “com fer volar el seu invent” i no hagués arribat a Londres a l’hora adequada. Internet avui en dia, és la icona que el coneixement s’ha de compartir perquè és la única cosa, que “després de donar-ho, la quantitat total augmenta”. Paga la pena, però, que a més d’internet trobem espais reals de contacte i comunicació.
6. L’Èxit i el Fracàs. En una societat on només serveix guanyar, la recerca i el desenvolupament t’ensenya que el “fracàs” no és res negatiu, sino el primer pas per l’èxit.
Bé, just algunes reflexions. Hem aconseguit fer la volta al món en menys temps, però moltes coses no han millorat... Una bona metàfora, sens dubte, de la societat d’avui.
De la imaginació en surt més imaginació. Deixem-la –almenys de tant en tant- anar per lliure.
Salutacions
Estic d'acord amb el que dius`. Desconec força aquest món de les càtedres i les investigacions, però parlant des del meu limitat coneixement, trobo lògic que l'investigació pagada amb diner públic exigexi un mínim de coneixement i d'acreditació (pel que fa al tema dels doctorats/ades) que comentaves. Si ha de ser vitaíci o no, no ho sé, però jo tinc un parent que està en aquest món de l'investigació tecnològica (concretament) pel que li van atorgar una creu de sant jordi per uns metalls que canvien de forma amb la temperatura (com si tinguessin memòria, força interessant la veritat), i precisament fa això, investigar, i recórrer món fent ponències i assistint a congressos, i aquest és el seu ofici, i d'altra banda, les investigacions no li han donat grans riqueses que pugui permetre-li deixar la feina, pel que no sé si ha de ser vitalici o no, però si més no, s'hauria de poder donar feina d'alguna manera a aquesta gent.