No sóc lliberal i és per això m’amoïna la pèrdua de pes industrial de Barcelona i de la seva corona metropolitana. Un procés en el qual l’actitud dels poders públics hi té bona part de responsabilitat (...)
D’una banda, reconeixer-m’ho, hi ha una tendència d’abandó de les urbs per part de la indústria. De l’altre, la impassibilitat o determinades polítiques de les Administracions, poden facilitar o esperonar aquest procés.
Deia, ahir diumenge, l’AVUI, en un article, que “El Barcelonès perd 20.700 llocs de treball industrials en 4 anys”.
Cal anotar que la marxa de la indústria representa a més de la pèrdua de llocs de treball i de pes industrial i econòmic, la desaparició d’unes habilitats, d’una tradició, d’un know how obrer i empresarial, que ens és i serà útil per acarar l’esdevenidor.
És per això que polígons com el de
Suport que s’ha de traduir en una política econòmica i industrial ferma i decidida.
Barcelona, la ciutat metropolitana (de Badalona a El Prat de Llobregat i de Montcada i Reixac a Molins de Rei) s’hi juguen molt, massa, en tot plegat.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
De tota manera, no es pot avaluar el pes industrial pel nombre d'ocupats, sense tenir en compte la productivitat.
Va bé, tenir diversificació econòmica. El que no hem de fer, i d'això em queixo, és d'empènyer i foragitar la indústria d'aquí. Si volen marxar que marxin però no pas per requalificacions urbanístiques de sòl i terrenys ni per manca de modernització dels polígions i infrastructures escaients.