Indescriptible i inoblidable! Una riuada de gent va aixecar la seua veu ahir pels carrers d'Amposta, en una emotiva jornada de reivindicació que recordarem tots i totes durant molt de temps. Èrem ebrencs i ebrenques, ciutadans/es de la Catalunya enganyada que, dintre d'un ambient festiu i familiar, volíem expressar tot el nostre més sincer rebuig envers el projecte del govern català que avala la interconnexió de xarxes. Teníem el goig d'estar acompanyats per gent d'arreu dels Països Catalans (de Girona, Lleida, Baix Gaià, Tarragona, Barcelona, el Vallès, Osona, Conca del Xúquer), també d'aragonesos, els lluitadors i les lluitadores del Pirineu que porten anys d'empeny per evitar la construcció de més pantans. Tots plegats, érem una llarga colla de bona gent amb compromís antitransvasista, que volia dignificar les nostres terres, posicionant-se contra un projecte que el govern català ha aprovat d'esquenes al territori.
El meu trajecte personal va consistir en una sortida en família, a la manifestació s'hi va amb tots els de casa tal com ho fèiem durant l'època de lluita contra el PHN aznarià. La diferència rau en el fet que abans l'adversari era els conservadors espanyols (polítics amb tics molt rancis i anticatalans). Ara s'ha capgirat la truita i l'adversari són els "progressistes", que volen basar el "progrés" precisament en el transvasament de les aigües de l'Ebre. Vàrem passar a buscar als altres companys de Campredó i agafàrem el camí de la vora del canal de l'esquerra fins arribar a la capital del Montsià. De seguida vàrem poder comprovar que la manifestació seria multitudinària. 
El color blau ja s'imposava arreu: camisetes, gorres, pancartes, banderes, globus... Vàrem començar a saludar cares conegudes. Hi havia entre els manifestants molts més ampostins que contra el PHN, durant el qual sovint vàrem denunciar que hi havia gent que tenia por de sortir al carrer, donat el posicionament de llavors del totpoderós partit majoritari a la ciutat. Els partits polítics es poden convertir en presons!!! Vaig saludar polítics de pes com la republicana Marta Cid (exconsellera d'educació del govern tripartit), Lluís Sunyer (fill de Torredembarra i candidat d'ICV a les darreres eleccions estatals), Toni Borrell (alcalde de Miravet per ERC) i Lola Santacatalina (coordinadora de la dona a les TE del govern de la Generalitat). Hi havia una nombrosa presència de republicans i ecosocialistes, malgrat l'erràtic posicionament de la direcció dels seus partits respectius al respecte. Tot i això, la notícia no era la presència destacada de polítics, sinó la massiva arribada de persones d'arreu del territori, de centenars d'organitzacions dels Països Catalans, que volien dir PROU.
Personalment, la manifestació l'havien convertida en molt especial quan em varen convidar a llegir el manifest de la PDE, la qual cosa serà un orgull que recordaré tota la vida. Em tocava anar darrera la pancarta que portava un lema contundent: "Terres de l'Ebre, la Catalunya enganyada". En tot moment sentia una gran emoció que em travessava tot el cos, que no vaig abandonar durant tot el trajecte. Ho vaig comentar amb els companys de pancarta, mentre anava saludant gent. Sentia alumnes meus que em cridaven, veia amics i coneguts d'Amposta, gent d'arreu dels pobles que venien a fer-te una salutació o una abraçada. Tots i totes amb únic anhel: aturar el transvasament de les aigües de l'Ebre. La meua emoció s'incrementava quan mirava els meus xiquets, de 6 i 4 anys respectivament, que portaven els globus enormes de color blau que l'organització havia preparat, mentre cridaven a tota veu "Lo Riu és vida" i "No al transvasament". Durant la lluita contra el PHN la meua filla ens acompanyava amb cotxet, el meu xiquet encara no havia nascut.
Quant al vessant criticable, el consistori ampostí no va accedir a la demanda de la PDE que prohibissin estacionar vehicles pels carrers pels quals havia de transcórrer la manifestació, la qual cosa és de lamentar. Arribàrem a la plaça del mercat i em vaig retrobar amb la família, que portava també mil sensacions. Vàrem escoltar les cançons del grup emblemàtic Quico el Célio, també les de "Pepet i Marieta" (Que se n'entere tot quisqui, som de les Terres de l'Ebre, i avui no fem cara de festa, que venim molt emprenyats...), que es varen voler apuntar a la reivindicació. Varen començar els parlaments quan els darrers manifestants acabaven d'eixir del recinte firal. La riuada de gent era impressionant i s'anava eixamplant i eixamplant. Després d'uns quants parlaments, em va tocar el torn. I no em va tremolar la veu, malgrat l'emoció del moment! El meu esperit de rebelia em va portar a adreçar el manifest a uns quants senyors que manen molt: José Montilla, Josep-Lluís Carod, Joan Saura i Francesc Baltasar. Com sempre dic el que penso, vaig qüalificar-los de "botiflers", pel mal que estan fent contra la catalanitat de les nostres terres amb aquest projecte transvasista. Són els responsables de la destrucció de les seues formacions polítiques al territori, que deixaran en no-res. Com a català independentista, em dol, em dol i em dol!!! El manifest denunciava explícitament els moviments transvasistes del govern, i criticava la manca de planificació de la conselleria de medi ambient. Demanava a la vegada la dimissió de Francesc Baltasar, un dels polítics més penosos i lamentables que hem hagut de sofrir els catalans i les catalanes durant els darrers anys. Vaig voler acabar amb la cèlebre frase que pronuncià el 1936 el Molt Honorable president Lluís Companys i Jover: "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer".
Com a català i ebrenc, va ser un dia de joia col·lectiva, malgrat la tristesa que provoca contemplar com el govern nacional dóna l'esquena a tot un territori. De ben segur que hi haurà futures estacions per expressar-nos novament. Ja tenim la mirada posada en Barcelona, on esperem tenir l'habitual recolzament multitudinari dels catalans i de les catalanes. El missatge és evident: Ebrencs i ebrenques, catalans, i catalanes, LA LLUITA CONTINUA.
Visca les Terres de l'Ebre!!!
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
Com ja li he dit altres cops, he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida. Per a mi les sigles dels partits no són vitals, ni molt menys. No entenc mai aquell per al qual sembla que el partit sigui més important que el país. Aquells que la pàtria és el partit. Si jo era antitransvasista fa 5 anys, ho continuo sent ara. Mani qui mani. La meua lluita no va ser mai contra el PP, sinó contra el transvasament. Puc estar errat en els meus postulats, però intento portar una línia coherent. També li he dit altres cops que em sento força orfe políticament. Els meus lligams són més per amistat personal amb bona gent de formacions diverses, que per convicció amb una força política determinada. A veure si tot aquest enrenou s'acaba, perquè a l'Ebre la gent (en general) no entenem res del que està passant.
Una abraçada,
emigdi
espero no haver-te de saludar a una altra manifestació, perquè voldrà dir que això esta acavat.
salut!
Bé, quan feu la mani a BCN ja podeu comptar dos més que hi aniran
Salut
Jaume
A Barcelona ens necessitarem totes i tots. No és només cosa dels ebrencs i les ebrenques, és un engany en majúscules tota la ciutadania catalana. Segur que era jo qui esmentes darrera Manolo Tomàs. Em vaig sentir molt a gust llegint el manifest de la PDE. Aquesta gent no tenen cap visió de país: ni Montilla, ni Saura, ni Carod, ni els de l'oposició majoritària.
salut i aigua,
emigdi
Vaia lliçó més bona que vas donar als 3 tan honorables que vas esmentar al principi, jeje!
Salutacions desde Barcelona, felicitats i a seguir lluitant!
;)
Honorables som els ciutadans que construïm el país dia a dia. El fet de sentir-te enganyat pels "teus" és molt fort, per a tots aquells que hem estat involucrats en política durant anys, tot i que jo em considero home de la catalanitat, i mai no puc ser obedient a les disciplines de partit. A Carod, en particular, l'he admirat durant temps, i ha perdut el meu suport per aquesta actitud submisa envers el PSOE. Necessitem el suport de tots els barcelonins, ja que la propera estació serà la capital del país.
Ara m'he adonat de qui ets, t'escrivia com si fossis un barceloní. Passa'm a veure per l'acadèmia quan puguis, que xerrarem.
Visca la terra, muira el mal govern!!!
quina gran jornada! i sí, la lluita continua!
Visca la terra"
Tal com diu Manolo, potser natros no tindrem el suport dels politics, però els politics es quedaran sense el suport de la ciutadania - de tota Catalunya (prova del qual es la postura de les Assoc. Veins de Barcelona, en contra del transvasament).
Ara els hem donat l'avi, ara a acabar la feina. Jo crec que hem d'aumentar la presió social (a traves dels mitjans de comunicació, al carrer, on sigui) fins que els politics veuen quina es la realitat - que la gent vol que els representen. Fins i tot, crec que els ciutadans ens hem de ficar en contacte directe (amb el google es troben tots els contactes) amb ells ja que soc de l'opinio que tan de viure al capital en cotxe oficial i dinars pagats els ha fet perdre el nort. Realment, per exemple, Carod-Rovira va pensar que podia venir al Delta la setmana passada i parlar a favor del transvasament !!
Tu també em vas ajudar, aconsellant-me de com havia de llegir. Jo tinc un to de veu fort, ja que tímid no ho sóc, ja ho saps, això ajuda a no ser monòton. No tenim suport de sigles, però sí de persones d'aquestes sigles. La gent d'ERC i d'ICV no varen fallar i varen assistir a la manifestació. Ja saps que jo no sóc partidari de fotre canya a ningú que es manifesti antitransvasista sense embuts. No són culpables del posicionament del partit a Barcelona. D'aquells, ja saps què n'opino.
Ens parlem a la nit,
emigdi