Toca ara encetar la temàtica Molins de Rei.
Probablement coneixeu ja aquest poble de més de 800 anys d’història a la part dreta del llobregat en el seu darrer tram (pot ser gràcies als amics de “El Trànsit” de Catalunya Ràdio – o altres – que cada matí laborable parlen de nosaltres).
No pretenc aportar-vos aquí informació general puix ja sabreu on trobar-la, de ben segur (estadístiques, Ajuntament).
Vull parlar-vos de la singularitat social que té dins el Baix Llobregat. En mig d’una comarca bàsicament castellanoparlant Molins de Rei té un perfil nacional significatiu.
Segons l’Estadística d’usoslingüístics a Catalunya 2003 un 40,4% dels ciutadans de Catalunya-Principat tenen per primera llengua el Català, essent per més del 50% de la població la primera llengua d’ús. Tanmateix a l’Àrea Metropolitana la mitjana se situa per sota en ambdós casos, essent un 32 i un 41 %respectivament.
Ampliant el zoom, trobem en percentatges (que cal fer a partir de les dades oficials) que pels criteris mostrats “el sap parlar”, “el sap llegir”, “el sap escriure”, Molins presenta % superiors a la mitjana catalana i molt superiors a la mitjana del Baix Llobregat. En els tres criteris, i segons l’enquesta, el valor per Molins supera el 80%, la qual cosa és meritòria.
Tanmateix, i contra el que us pugueu pensar, no sóc molt amant de les “estadístiques” ni de les “mitjanes”. Ans al contrari, m’agrada fixar-me amb les coses minoritàries, que és on es troba la diversitat i elements que marquen tendència.
Per això us vull explicar més enllà de les xifres, que a Molins de Rei hi ha des de fa molts anys un moviment social clarament de vocació nacional vinculat a opcions polítiques “extraparlamentàries”. En aquest cas, no es poden trobar estadístiques, però de l’experiència i de trepitjar el país, us ben asseguro que també és singular dintre del Baix Llobregat (conjuntament amb Sant Feliu, Cornellà o Martorell). L’aspecte més visible per la població en general ha estat l’elecció d’1 regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) les darreres eleccions municipals (maig 2007).
Tot això us explico perquè, en paral·lel, durant aquests anys de tripartit i de “PSOE baixllobregatí”, he vist com molta gent de Molins s’ha promocionat a nivell polític. Gent del PSC, d’ICV i d’ERC. No vull fer judici d’intencions, ni de valors, ni de capacitats. En tot cas, serà el temps que posarà a lloc cadascú.
Però sí que vull manifestar una sensació que em transmet especialment IC i ERC. Amb problemes clars (crec que ells mateixos ho han manifestat en més d’una ocasió, per exemple durant l’elaboració de les llistes electorals) de renovació generacional i de quallar en les estructures socials del poble, han preferit “professionalitzar-se” i donar un càrrec a familiars i amics, en alguna de les administracions de les que hi tenen mà. A més s’hi suma una organització interna dels partits poc participativa (i, evidentment, poc engrescadora), especialment a ERC, amb uns personalismes exagerats. Sembla que s’esforcin per escriure i protagonitzar “la crònica d’una mort anunciada” (amb permís de - en aquest cas traductor- Avel·lí Artís Gener -vinculat, per cert amb Molins-).
Bé, doncs, més enllà de les estadístiques, Molins és un poble interessant pels amants de la… antropologia (he dubtat de què posar-hi) i és apassionant de fer un seguiment de la seva activa vida social i política. Marca tendència. Ja ho veureu.
Siau
També som un poble estrany perquè en les autonòmiques guanya CiU, en les generals guanya el PSOE i en les municipals guanya ICV.