mamoros |
Llengua |
divendres, 16 de maig de 2008 | 22:11h
Tot just comença aquesta campanya per a incidir en l'ús social de la llengua i avui mateix trobo l'exemple del que no s'ha de fer...
Avui a El Club (lamento tornar-lo a anomenar, però és divendres, ja se sap), he vist l'exemple perfecte del que no s'ha de fer i el mal que m'ha fet veure-ho. Dos actors joves de El Cor de la Ciutat han estat entrevistats pel versàtil imitador amb personatges diversos. Quan el personatge era català els entrevistats responien en català, quan els parlava en castellà ells responien en aquesta llengua, fins que els ha hagut de dir que entenia el català perfectament i llavors l'actriu replica: "és la costum".
Mal costum, he pensat, però lamentablement és molt comú encara avui en dia i el fet que els actors siguin joves indica que no és un problema d'edat sinó d'actitud.
Esperem que aquesta campanya ajudi a canviar aquestes actituds i puguem continuar preservant la llengua.
Allò que és important és que quan es coneguin les dues llengües ningú s'hagi d'adaptar a l'altre. Malgrat això, és veritat que de vegades canviem. Quan ens parlen en català, responem en català i quan ens parlen en castellà responem en castellà. I és gairebé un fet inconscient. Personalment ja no sé en quina llengua parlo, però tampoc em preocupa massa.
A mi sí que em preocupa la llengua que parlo, la que escolto, la que escric o llegeixo. Afortunadament, puc parlar o escriure o llegir en vàries llengües, però sempre n'hi ha una que és la fonamental, la de referència i per mi és la catalana. Això no és millor ni pitjor que qualsevol altra, és així i prou, i com que la llengua és també cultura per això em preocupa que s'utilitzi i s'utilitzi bé si pot ser.
Ara, estic d'acord en la primera frase: "és important que quan es coneguin les dues llengües ningú s'hagi d'adaptar a l'altre", això seria un gran pas i vindria a ser el motiu de la campanya. Hi ha molta gent que fa l'esforç d'aprendre la nostra llengua, els hi hem de posar fàcil per a què puguin utilitzar-la.
És veritat, tot depen del concepte d'identitat que tenim cadascú de nosaltres. Personalment crec que la llengua que parlem i llegim i ascoltem a cada moment és la fonamental. Si sóc a Xina i parlo xinés, la fonamental és el xinés. Si sóc a Xina i parlo català, perquè em trovo en un contexte català, la fonamental és el català. Ara bé, si sóc a Xina parlant xinés en un contexte xinés i penso que la fonamental és el català, crec que sóc un poc perdut.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Tot just comença aquesta campanya per a incidir en l'ús social de la llengua i avui mateix trobo l'exemple del que no s'ha de fer...
Ara, estic d'acord en la primera frase: "és important que quan es coneguin les dues llengües ningú s'hagi d'adaptar a l'altre", això seria un gran pas i vindria a ser el motiu de la campanya. Hi ha molta gent que fa l'esforç d'aprendre la nostra llengua, els hi hem de posar fàcil per a què puguin utilitzar-la.