Sembla ser que les persones que tenen psoriasi (una patologia de la pell que l’Enciclopèdia Catalana defineix així: “Dermopatia crònica caracteritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós”) no poden ser mossos o mosses d’esquadra. L’argument és ben senzill: la psoriasi pot considerar-se una “marca identificatòria” que es considera “causa d’exclusió definitiva”. Els afectats qüestionen que aquesta exclusió sigui constitucional i, per si de cas ho fos, remarquen que “els nous tractaments no deixen rastre a la pell i, per tant, els agents no podrien ser identificats”. Eczemes, tatuatges “visibles amb l’uniforme reglamentari” i cicatrius “que puguin comprometre la funció policial” són altres causes d’exclusió mèdica, sempre amb l’argument que els agents no han de poder ser reconeguts per les seves característiques físiques. Com és obvi, el llistat de malalties o defectes físics que impedeixen que una persona pugui accedir als mossos és molt més ampli, però ja es tracta d’altres qüestions (problemes de visió, oïda, depressions, alcoholisme...) que en principi no tenen res a veure amb la possibilitat que els policies puguin ser identificats. Suposo que tenen les seves bones raons, però m’ha cridat l’atenció aquest interès en què “els agents no puguin ser identificats”. Deu ser, suposo, per evitar represàlies dels malfactors que detenen. I sí, admeto que una persona amb taques a la pell és més fàcil de reconèixer que una que no té taques, però vaja, posats a uniformitzar-ho tot haurien d’impedir entrar al cos, per exemple, als que tenen més de vint pigues a la cara, als d’ulls blaus o, amb més motiu encara, liles, als de més de metre noranta, als que posseeixen una veu massa estrident o excessivament greu o, per què no, als que gesticulen en excés. Si algú em vol ajudar a fer una llista més completa, endavant. Cap esforç serà massa gran si es tracta de vetllar per la seguretat dels mossos.
